Els Mal Passos i l’avenc dels Cans per la comuna de Caimari

PalmaAquesta sortida era un poc d’exploració per un territori desconegut per nosaltres. L’objectiu que ens motivà fou trobar els Mal Passos, topònim aparegut al llibre Sa Comuna de Caimari. La ruta comença a Caimari, puja al mirador del poble, arriba al botador per on podrem arribar als Mal Passos i al camí del comellar de l’Home, i per finalitzar guaitam a l’avenc dels Cans, de la cometa Negra.

Aparcam i començam a caminar des de la part posterior de l’església parroquial de la Immaculada Concepció, bastida entre 1877 i 1891. Són les 9.04 h quan iniciam la marxa (WP-01) (172 m). Damunt les cases de l’esquerra veim el nostre primer objectiu, el mirador. Travessam la plaça Major i seguim uns metres pel carrer de l’Horitzó, el deixam per enfilar-nos pel carrer de la Volta, que sembla tallat, però, no, volta a l’esquerra, com bé indica el seu nom, i ens treu a fora del poble. Els carrers de la dreta s’enfilen més encara, cap al barri del Castellet, la zona més alta de la població. Just a la sortida del poble veurem una escala de pedra en un marge i un botador de fusta, amb indicacions cap al mirador (WP-02) (203 m). Cap allà ens dirigim, ja que la idea és berenar-hi. La pujada al mirador es fa per un agradable caminet de ferradura que puja pel Coster, on als primers metres tindrem la inconfusible figura desafiant del llegendari puig de n’Escuder (573 m).

El mirador de Caimari

Assolim el mirador de Caimari a les 9.35 h (WP-03) (325 m). Ja hem pujat 153 metres de desnivell. Estam situats al tall de la penya d’en Pelluc i allà les vistes sobre el Pla són magnífiques i més si topam un dia clar. Podrem observar algunes poblacions i elevacions dels voltants, i als nostres peus les cases i els carrers de Caimari. Després de berenar, resseguim la ruta. Ara tenim al nostre abast la profunda perspectiva del comellar dels Horts (WP-04). En una bifurcació, deixam a l’esquerra el camí per on hem pujat i continuam dret fins a la carretera de Lluc. Allà trobarem un altre botador per assolir l’asfalt i sortirem a la quarta volta de la carretera de Lluc (WP-05) abans de prendre per avall. A l’enfront tenim el llegendari penyal anomenat Cavall Bernat o la Filosa de la Mare de Déu, on fan escalada. En el pròxim revolt, a tocar del penyal del Cavall Bernat, baixam al camí Vell de Lluc (WP-06) (248 m). Allà topam el bon amic i magnífic muntanyenc Llorenç Soler Sastre, autor del blog Excursions per Mallorca i gran col·laborador en les tasques de recerca. Prosseguim pel bucòlic camí Vell, pel de carro, i ignoram els desviaments de la dreta i que creuen la carretera per enfilar-se cap a la Costa Llarga. El camí acaba i seguim per la llera del torrent de la Coveta Negra, la conca més important de la Comuna. Arreplega les aigües del comellar homònim i les dels comellars de l’Home i dels Albellons. S’hi suma, al mateix peu del puig de n’Escuder, el torrent dels Horts, que s’enfila fins al comellar de la Jonqueta. Un poc més avall, al seu pas pel poble de Caimari, passa a ser el torrent de la Mosquera, que acaba més avall formant part del torrent de Massanella, i aquest, a la vegada, del torrent de Sant Miquel, el més cabalós de les Illes Balears. En el WP-07 (342 m) sortim del torrent i creuam la carretera, ja que a l’altra part hi ha el botador que ens permetrà entrar a la zona dels Mal Passos.

Són les 10.44 h quan arribam aquí. WP-08) (344 m). El que primer destaca quan acabam de botar a l’altra part de la reixeta és un rètol que ens adverteix del perill que hi ha, ja que a la zona es cacen cabres. Jo n’hi afegiria un altre: ‘Perill, terreny molt hostil’. A les primeres passes el grup es divideix, la meitat tria pujar per la dreta del xaragall i l’altra meitat per l’esquerra. No hi ha fites que indiquin les millors passes, totes són dolentes. Guanyam alçada ràpidament. Això ens permet copsar el relleu que deixam enrere, allà deçà la carretera. Destaca Son Canta, al final de la Costa Llarga del camí Vell de Lluc. El puig Nespler o del Barracar (624 m), la coma Freda o comellar dels Albellons i el puig dels Albellons (585 m). Ens ve de nou trobar sitges i restes de camí per aquesta zona tan esquerpa i de mala petja (WP-09). El nom dels Mal Passos li escau molt bé, perquè no en fas ni una de plana, de passa.

Costa molt avançar per aquesta complicada orografia, no debades estam pels voltants de l’Esquerda de la Serra -el topònim és ben explícit-, de la serra de Baix. En aquells moments pensava que ja caminàvem pels Mal Passos, però una vegada consultat el mapa que apareix al llibre Sa Comuna..., m’adon que el pas està situat més endavant. En lloc de continuar pujant, giram a la dreta i avançam sense perdre alçada, adreçats al comellar de l’Home. Aquest és el nostre pròxim objectiu. A les aturades, aprofitam per contemplar el relleu que tenim a la dreta. Destaquen les elevacions del Castellot (695 m), la serra de la Capella Blava (684-657 m), el puig Nespler o del Barracar (554 m) i les possessions del Barracar i Son Canta. Un camí molt rústic devia recórrer el comellar i connectar els diferents rotlos de sitja que hi havia. En un lloc més planer, on hi ha algunes alzines, trobam un d’aquells rotlos, que situu al WP-10 (475 m). L’abrupta orografia no dona treva. Ara s’hi afegeixen, a més, els arbres morts tombats i cremats pels diversos incendis devastadors. El fet que entre 1900 i 1904 es produïssin fins a sis incendis és prou il·lustratiu d’una problemàtica que es pot relacionar amb el fet que la llenya cremada era subhastada amb posterioritat per l’Ajuntament. Continuam caminant cap a la depressió que veim davant, formada pel comellar de l’Home, quan un cable fermat a un pi ens crida l’atenció. És un d’aquells cables que s’empraven per baixar llenya (WP-11) (449 m). “Amb la llenya prima es feien feixos i feixines, que servien pels forns del poble i pels forns de calç situats dins la pròpia comuna. Com era usual en altres llocs, quan l’orografia del terreny ho permetia s’instal·lava un cable de ferro per on s’amollaven els feixos muntanya avall penjats d’un ganxo, facilitant així el transport des de les zones on no arribaven els camins de carro”. Veim també un marget, com en altres llocs on hi ha un cable, que devia servir de plataforma, al qual enganxaven els feixos de llenya. També resta pel terra una llauna d’oli, amb el qual es devia engreixar l’enginy. És possible que els Mal Passos estiguin situats per aquí, que sigui un pas per arribar al cable, per adreçar camí. Un cas semblant és el pas de l’Herba Tendra, situat al comellar dels Horts. Cercant una possible baixada al comellar de l’Home pel tall del penya-segat, na Magdalena va trobar un pas equipat amb un cable. Per arribar-hi s’ha de passar una cornisa per la qual no es pot badar.

El descens pel pas

Són les 12 h quan iniciam la baixada pel pas. En aquests moments no podem assegurar que el pas trobat sigui el dels Mal Passos, haurem de consultar gent coneixedora dels encontorns que ens n’informi. De totes maneres, si no fos aquest el seu nom, sí que mena a la zona dels Mal Passos (WP-12) (444 m).

El topònim els Mal Passos, com molts d’altres, s’havia perdut dins la foscor del temps, els informants actuals el desconeixien, fou descobert gràcies al buidatge d’altres fonts documentals.

En el primer cop de vista sembla bastant complicat baixar per l’estreta cornisa, però quan comences ja veus que la paret s’esgraona i tens bones preses per als peus. Per a les mans hi ha un cable prim, tot i que és millor aferrar-se a la roca.

S’ha d’anar en compte de no relliscar amb les mates de càrritx que hi ha just a la cornisa. El cable està fermat en una pedra foradada, al final penja un tram més per acabar d’ajudar a superar el pas.

Després ve la passa més vertical, però sense dificultats. Aquest petit cingle és la part inferior de la serra de Darrera o serra d’Amunt. La davallada al camí del comellar de l’Home és molt rosta i plena de fullaca relliscosa (WP-13) (385 m).

Quan som al camí, tenim dues opcions: una, remuntar el rost comellar fins a la Moleta (640 m), passant pel Socarrat d’en Buxeta i per unes basses i girar cap al comellar del Bosc Comú, comellar de la Cometa Negra o de la Coveta Negra, sense cap tipus de camí; l’altra, que és per la qual ens decidim, anar directament al comellar de la Coveta Negra. Recorrem un centenar de metres i arribam al portell que dona a la carretera, on trobam un botador (WP-14) (376 m). Són les 12.41 hores.

Just davant tenim l’àrea recreativa de la carretera de Lluc o de la Comuna, pel clot del Mercadal. De l’àrea recreativa continuam cap al nord, pel jaç del torrent de la Cometa Negra i pel pont de Son Canta. Després del pont trobam un altre botador que ens deixa a l’inici del comellar al qual anam. “Els camins principals d’accés a sa Comuna -segons els autors de l’obra Sa Comuna de Caimari - segueixen, sobretot a la part baixa, el curs del que haurien de ser els torrents, però que resten secs durant anys gràcies a la natura càrstica del terreny que actua com una esponja, absorbint la pluja”.

El camí és ample, de carro, i passa per algunes sitges, una de ben curiosa, amb escala per pujar a dalt del rotlo. Després ens surt a camí una gran penya, col·locada dreta a l’esquerra del camí. En aquest penyal hi ha una làpida de marbre, que ens crida l’atenció: es tracta del recordatori de la mort en aquest lloc d’una al·lota de 18 anys, ocorreguda el 26 de maig de 1990. Alguns diuen que es va llançar del penyal per ‘mals d’amors’; altres, que feia escalada i es va despenyar. Estam situats ben davant de l’avenc dels Cans (WP-15) (459 m), on precisament trobaren a l’interior quatre cans vius. Després de dinar, a les 13.46 h, prosseguim la marxa cap al punt de partida, cap a Caimari. Per això desfem les passes pel mateix camí pel qual hem pujat del comellar de la Coveta Negra. Resseguim el camí Vell de Lluc. Entram dins les terres de la possessió de Son Canta (WP-16) (402 m). La Costa Llarga baixa cap a la carretera, a la Ferreria. Nosaltres continum baixant per aquest camí fins a Caimari, on arribam a les 14.53 hores, i celebram la troballa del nou pas.