L’educació, el factor que marca la vida de més del 99,8% dels futbolistes

BarcelonaNomés un 0,2% dels futbolistes amb fitxa federativa a l’estat espanyol juguen en alguna de les lligues professionals. En xifres absolutes, significa que només 2.131 dels 1.065.611 futbolistes en actiu a Espanya són professionals. Aquestes dades reflecteixen a la perfecció de la dificultat que suposa, per a qualsevol jove apassionat al futbol, arribar algun dia a l’elit. Un repte a l’abast de molt pocs escollits que posa en relleu el pes d’un altre factor: l’educació. 

A través de la campanya Educació i esport juguen el mateix partit, l’agència de futbolistes Promoesport intenta inculcar als més joves, especialment en edats adolescents, la importància de tenir alternatives i d’estar prou formats per, si com les estadístiques apuntes, no s’acaba sent futbolista professional. “Segurament és més fàcil que et toqui la loteria que estar dins del 0,2% de jugadors que arriben a dalt”, admet l’actual entrenador de l’Espanyol, Vicente Moreno. 

El tècnic es posa com a exemple de la dificultat que presenta el camí: en els últims 35 anys, només un jugador de l’acadèmia de futbol de Massanassa, que cada any veu passar entre 200 i 300 joves jugadors, ha arribat a Primera Divisió, ell. “N’hi ha de molt bons, però probablement per estadística cap d’ells tingui la possibilitat d’arribar-hi”, admet. Moreno, que de petit dubtava entre ser electricista, com el seu pare, o futbolista, posa especial èmfasi en la importància de “tenir altres inquietuds” i d’escoltar l’entorn més pròxim per veure cap on es pot enfocar la trajectòria professional en funció del que fas bé i del que t’apassiona. 

Sobreposar-se als obstacles inesperats

"Les coses gairebé mai surten com un espera", afegeix Moreno; una reflexió que també comparteix l’exfutbolista i actual comentarista televisiu, Alberto Edjogo, que va patir una greu lesió al cartíleg quan era a les categories inferiors de l’Espanyol que el va portar a replantejar-se la dependència que sentia pel futbol: “El meu pare, que durant 40 anys va ser professor, m’insistia molt que estudiés”, arrenca. De petit aprofitava els desplaçaments en autocar cap als entrenaments per fer els deures i estudiar. Més endavant, quan la crisi financera del 2008 va provocar una rebaixa important en els salaris dels jugadors de Segona B, va apostar per estudiar ADE. 

Segons Edjogo, és clau no esperar a penjar les botes per explorar nous terrenys i decidir què fer un cop s’acabi l’etapa de jugador. “Quan ets futbolista tens la percepció que tens molt de temps lliure, però pots escollir entre jugar deu hores a la Play Station o al Football Manager, o bé dosificar aquests jocs i aprofitar per formar-te”, afegeix. La lectura, per exemple, va salvar-li la vida a un altre exfutbolista que també va passar pel planter de l’Espanyol, Jacinto Elá. Cinc anys després d’haver estat escollit com a millor futbolista del món sub-14, en un torneig organitzat per Nike, i quan estava a les portes del primer equip espanyolista, el Southampton el va seduir amb una important oferta econòmica. Un canvi sobtat d’entrenador li va capgirar els plans. Elá va perdre tot el protagonisme, però va trobar un refugi en la lectura. “Guanyava molts diners, però em sobrava molt de temps. No tenia la família ni els amics a prop i era dur no jugar. Em va salvar la vida llegir llibres després d’entrenar-me”, aporta. 

No va tardar a marxar cedit a l’Hèrcules, on es va trencar el genoll en el primer partit. Només tenia 20 anys, però ja havia assumit l’inici del final de la seva carrera. “Llegir m’ajudava a desconnectar i a entendre que era alguna cosa més que futbolista”, apunta Elá, que actualment és orientador esportiu i educatiu, a banda d’escriptor. “Sempre recomano als joves que s’apassionin per altres coses més enllà del futbol. No tot el que els agrada els farà bé, i hi ha coses que encara que no els agradi tant fer, els farà créixer molt”, afegeix. La seva carrera professional ha trobat nous camins gràcies, precisament, a no dependre únicament del futbol. 

La formació, coincideixen tots tres, no només pot salvar la vida del 99,8% de futbolistes que mai arribaran a l’elit, sinó també del 0,2% de privilegiats que poden arribar a assaborir-la algun dia. Ho confirmen diversos estudis, com el que va fer ara fa una dècada la consultora Schips Finanz, que assegurava que el 50% dels futbolistes de les principals lligues europees s’arruïnava pocs anys després de penjar les botes. “Bona part d’aquestes situacions es donen perquè darrere no hi ha prou educació. Fins i tot pels futbolistes d’elit és important està ben format”, reprèn Moreno, que convida els més joves a “aprofitar bé el temps i preparar-se per al futur”, s’assoleixi o no l’elit futbolística.