Tenir èxit en l’esport sense experiència prèvia

BarcelonaL’Institut Australià de l’Esport va seleccionar dues joves sense experiència prèvia en el rem per a un programa d’identificació de talents. Era l’any 1988. Vuit anys més tard, aquestes dues dones, Megan Still i Kate Slatter, van guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de 1996. La història es va repetir uns anys després, quan Alisa Camplin i Lydia Lassila, que mai abans havien trepitjat la neu, van aconseguir tres medalles olímpiques en skeleton amb una preparació de només 14 mesos. Inspirada per casos tan inversemblants com aquests, la franquícia dels Philadelphia 76ers va posar en marxa un ambiciós programa de detecció de talents. El seu èxit més visible és el de Joel Embiid, un camerunès que va començar a jugar a bàsquet als 15 anys. Vuit anys més tard, el pivot va signar un contracte per valor de 148 milions de dòlars, uns 127 milions d’euros.

“Trobar esportistes amb potencial per convertir-se en estrelles en l’esport professional s’ha convertit en una part important de molts programes esportius. Els responsables de la identificació del talent treuen avantatge de comprendre les demandes actuals i futures del joc, analitzar les característiques antropomètriques, fisiològiques i psicològiques dels jugadors, documentar pràctiques de formació d’atletes amb èxit i tenir una perspectiva completa sobre l’ambient en el qual s’ha criat la promesa”, assegura David Martin, director d’investigació i desenvolupament de rendiment dels 76ers, que dijous va participar en la tercera edició del Simposi de Tecnologia Esportiva organitzat pel Barça

Martin creu molt en l’efecte Pigmalió, un mecanisme pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així sigui. “Stephen Curry tenia moltes debilitats en el seu joc, tant físiques com tècniques, però ara és un dels jugadors més importants de la NBA i això és perquè algú va saber preveure com seria la seva adaptació al joc professional”, opina Martin.

El programa de detecció de talent dels 76ers va molt més enllà de la utilització de les estadístiques per prendre decisions, una pràctica en la qual el beisbol va ser un esport pioner. Moneyball, un llibre que va ser adaptat al cinema, recull la història real de Billy Beane, el general manager dels Oakland Athletics, que fa uns anys va revolucionar la construcció de plantilles esportives a partir de l’anàlisi de les estadístiques. El món del bàsquet va adaptar la idea i franquícies com els Sonics o els Rockets van començar a apostar per especialistes com Dean Oliver o Daryl Morey. “És una evolució natural de totes les indústries, que intenten objectivar mesures de rendiment. La utilitat que té és clara: intentar tenir un avantatge competitiu. Ara mateix és impensable que un equip de la NBA no treballi amb aquestes dades avançades. La diferència és la inversió que cada franquícia està disposada a fer”, assegura el gelidenc Sergi Oliva, director d’analítica i innovació dels 76ers.

“Hi ha coses que no podem dir, però la clau és respondre amb analítica a les preguntes que qualsevol entrenador es fa. La nostra perspectiva millora i amplia l’observació convencional. Hi ha coses que podem contestar de manera fiable. A més, orientem l’entrenador a fer-se les preguntes adequades per millorar el rendiment”, analitza el català, que bromeja amb Moneyball : “Està bé, però hi ha afirmacions que nosaltres no podem fer de manera tan taxativa i, a més, no crec que hi hagi un conflicte entre els scouts tradicionals i els nous analistes. La clau és combinar mètodes i cohesionar els diferents punts de vista”. Això és el que intenten fer els 76ers, una franquícia que ha sumat l’anàlisi social i psicològica al seu programa per detectar talent.