27/05/2019

Un exemple del que no hauria de fer el Barça

2 min
Un exemple del que no hauria de fer el Barça

Si les coses es fessin bé a Can Barça, el diagnòstic de final de temporada no hauria de tenir en compte el que ha passat contra el Liverpool i el València. Els símptomes ja hi eren, malgrat que les opcions de triplet eren reals. Qualsevol decisió s’hauria de prendre en fred, deixant reposar el malestar d’aquests últims dies. De fet, les decisions s’haurien de consensuar entre els que manen abans d’arribar al maig per no supeditar-les únicament i exclusivament als resultats, que, al final, porten a moviments precipitats i populistes, a pur instint de supervivència a cop d’enquestes. Espero que el que tenia al cap Bartomeu a l’abril sigui el mateix que executarà durant l’estiu.

Per molt que l’equip competís bé a la Lliga i semblés que tenia la lliçó apresa a Europa, hi havia qüestions que ja apuntaven des de fa temps. No obstant això, per no caure novament en el discurs sobre l’estil -alguns porten dies atacant la possessió, incapaços d’entendre que l’important és el joc de posició-, voldria centrar-me només en un aspecte concret de la planificació esportiva. Els fitxatges de Boateng i Murillo. Poc més de 200 minuts intranscendents cadascun des que van aterrar a Barcelona al mercat d’hivern. Uns quants milions d’euros malbaratats per una decisió que va en contra de la idiosincràsia d’aquest club. Fitxatges que topen frontalment amb la raó de ser del planter, de manera que s’envia un missatge que fa perdre tot tipus de sentit a La Masia.

Boateng i Murillo eren futbolistes experimentats que arribaven perquè podien rendir de manera immediata però que, en realitat, requerien d’un període d’adaptació a l’especificitat blaugrana. Més enllà de la falta d’implicació de l’un i de la falta de qualitat de l’altre, eren com dos peixos enmig del desert. Quan van aterrar al Camp Nou necessitaven aprendre uns codis, entendre un ecosistema peculiar que qualsevol jugador del filial té après des de ben petit. I per 200 minuts de les escombraries es va negar l’oportunitat a joves que porten anys defensant aquesta samarreta.

És per decisions com aquesta que el Barça també s’ha allunyat d’una manera de fer que el diferenciava de la resta. Segurament, veient les xifres que van costar Coutinho o Dembélé, o les renovacions milionàries a segons quin jugador, són operacions que no ens fan posar les mans al cap. Però si vols que la teva afició s’identifiqui amb l’equip i, sobretot, si pretens que els teus joves jugadors creguin cegament en tu, no malbaratis oportunitats com aquestes. Futbolísticament i financerament, ho agrairàs.

stats