09/07/2018

57.000 euros per arbitrar al Mundial

3 min
El col·legiat mexicà César Ramos demanant calma a Cristiano.

PeriodistaAbans que comencés el Mundial de Rússia, molts aficionats es van pensar que s’acabarien les polèmiques arbitrals perquè s’implementaria el VAR. Però els col·legiats, gats vells, sabien que això no seria així. Ni de bon tros. Ells, acostumats a no tenir afició i a ser només recordats per les crítiques, es van plantar davant la FIFA i van exigir que, igual com totes les seleccions havien fet un salt endavant a nivell d’ingressos -premis per participar i guanyar partits-, ells també volien una part proporcional del pastís. L’organisme futbolístic internacional els va donar la raó i va pactar primes de fins a 57.000 euros per assistir al torneig, un increment del 42% respecte al Brasil 2014. Més partits arbitrats! En total, la FIFA ha convocat fins a 36 àrbitres i 72 assistents per a aquesta Copa del Món.

Ara bé, aquests 57.000 euros no els cobraran tots, només els que tenen millor caixet, com pot ser l’argentí Néstor Pitana o l’holandès Björn Kuipers, que per ara són els que més partits han dirigit. Però també els va cobrar -segons el portal UOL - l’alemany Felix Brych, tot i que ja se n’ha anat a casa després d’arbitrar un únic enfrontament. Els col·legiats ingressen, a banda de les primes per participar-hi, 2.500 euros per partit. En el cas dels assistents, tots ingressen 20.000 euros per ser a Rússia més 1.600 per matx.

Passats els vuitens, la FIFA va fer una mica de neteja i va començar a enviar els primers àrbitres a gaudir de les vacances. Gràcies pel servei i fins a la pròxima. I alguns d’ells es van guanyar el sou de manera dubtosa. Per exemple, dels 36 àrbitres convocats, vuit no han arribat a xiular ni un sol enfrontament. Això sí, van actuar de quarts àrbitres en alguns partits d’aquest torneig. De tots, el que ha estat menys enfeinat és el qatarià Abdulrahiman al-Jassim, que només ha sigut quart àrbitre dos dies. Els altres -de Tahití, Costa Rica, Panamà, Etiòpia, Algèria i el Japó- van ser-ho en quatre ocasions, mentre que el xilè Julio Bascuñán va ser quart àrbitre cinc vegades. Després d’això, maletes i cap a casa.

S’ha de dir que les designacions arbitrals de la FIFA han sigut, com a mínim, curioses. Perquè mentre l’uruguaià Andrés Cunha xiulava el seu segon enfrontament, n’hi havia 16 que encara no s’havien posat les targetes a la butxaca. I cinc -entre ells el valencià Mateu Lahoz- que no havien sigut designats ni per ser quarts àrbitres.

Més curiositats? Doncs que els Estats Units han sigut l’únic país representat en aquest Mundial per dos àrbitres: Mark Geiger i Jair Marrufo. Per ara, segueixen entre la llista de supervivents, tot i que les seves actuacions, sobretot Geiger en el Colòmbia-Anglaterra de vuitens, han sigut una mica decebedores, per dir-ho amb suavitat.

I de Rússia? Com que són els amfitrions, se suposa que se’ls ha de tractar bé. Doncs el seu representant, Sergei Karasev, no va arbitrar el primer -i únic- partit fins a l’Austràlia-Perú de l’última jornada de la fase de grups. Un partit intranscendent! Això convida a pensar com deu ser l’arbitratge allà.

Al final, s’acaben demostrant dues coses. Una és que la FIFA té molts compromisos i ha de mirar de quedar bé amb tothom. I la segona és que, on hi ha lligues de futbol potents, també hi ha els millors arbitratges. Suposo que, en el fons, és ben lògic.

stats