Ser una estrella del tenis patint els maltractaments del teu pare

Melbourne (austràlia)En la curta però turbulenta carrera de Jelena Dokic, cada ascens a l’èxit es veia superat per un descens als inferns. “Molts dels meus bons records, o el que haurien d’haver sigut bons records, amaguen alguna cosa fosca al darrere”, diu. Dokic, membre d’una família sèrbia que va fugir de la guerra a Iugoslàvia a Austràlia, va viure molts d’aquests moments a l’Open d’Austràlia, escenari d’una tràgica i tensa carrera.

Dokic ho explica a Unbreakable, un llibre escrit amb Jessica Halloran, periodista australiana. Es tracta d’un relat dur sobre els maltractaments físics, verbals i emocionals que va patir la que va arribar al número 4 en la classificació WTA el 2002. Publicat al novembre, el llibre comença amb el millor moment de la seva carrera, les semifinals de Wimbledon de l’any 2000, quan tenia només 17 anys. El seu pare, Damir Dokic, la va fer fora de l’habitació familiar de l’hotel després de perdre la semifinal, dient-li que era “una patètica vaca desesperada”. Dokic va amagar-se en un sofà d’una sala reservada als jugadors fins a les onze de la nit, quan una dona de la neteja la va trobar.

“Crec que és important explicar-ho”, diu. Dokic va cridar l’atenció per primer cop el 1999, quan va derrotar Martina Hingis per 6-2 i 6-0 a Wimbledon en primera ronda. Un any més tard va arribar a les semifinals de Wimbledon i els Jocs Olímpics de Sydney. Tot i que el seu ascens va ser ràpid, la foscor del seu pare va eclipsar constantment la seva brillant carrera. Els seus insults en els tornejos eren prou coneguts, com quan va trencar el telèfon d’un periodista a Wimbledon o quan va tirar per terra un plat de salmó al restaurant dels jugadors a l’Open dels Estats Units perquè el considerava massa car. Però Dokic es mostrava reticent a admetre els maltractaments patits. “M’hauria agradat fer-ho mentre jugava, però no estava preparada”.

La crueltat va començar de petita a Iugoslàvia, on Dokic va veure cossos flotant en un riu durant la guerra. La família, ètnicament sèrbia, va fugir de Croàcia cap a Austràlia. Primer el tenis era un joc, fins que la pressió del pare per fer-la una campiona va tornar-se violenta. “Em pegava ja amb sis anys. La primera pallissa va ser terrible”, recorda. Quan tenia 14 anys, la policia va ser cridada a un hotel després d’una pallissa. El seu pare va ser detingut, però Dokic va negar la violència. “Jo tractava els policies com a rivals a la pista, com a enemics. Estava buida, sense sentiments”. Dokic se sentia aïllada a Austràlia i creu que en part era per culpa de la xenofòbia, així com pel comportament del seu pare. “Era evident que els molestava que una refugiada sèrbia tingués beques. No volien parlar amb mi, era una estrangera campiona en totes les categories amb un pare violent, estava sola”, recorda. I critica els mitjans de comunicació que van informar dels atacs d’ira del pare sense preocupar-se per l’adolescent que patia encara més en privat. En un comunicat després de la publicació del llibre, la Federació Australiana ha lloat el coratge de Dokic. “Molts es preocupaven pel benestar de la Jelena. Alguns funcionaris van informar les autoritats, però sense la col·laboració dels implicats, els culpables no podien ser investigats”, s’han defensat.

Dokic va rebre pallisses molts anys i una, el 1999 a Mont-real, la va deixar inconscient. Finalment, es va alliberar del pare el 2002, però també va perdre la seva direcció i disciplina, clau en el seu èxit. “El meu pare sabia el que feia. Tot estava organitzat, i les decisions que prenia eren les ideals per motivar-me”, admet. El pare també va decidir que el 2001 Dokic deixaria de representar Austràlia per defensar Sèrbia, llavors encara anomenada Iugoslàvia. Quan es va enfrontar amb Lindsay Davenport a la primera ronda de l’Open d’Austràlia, el públic local la va xiular per aquesta decisió. “Mai vaig estar-hi d’acord. Va ser una decisió vergonyosa”, es queixa. Finalment, Dokic va tornar a representar Austràlia després d’una depressió en què va meditar suïcidar-se. El 2009 va arribar per últim cop als quarts de final d’Austràlia, el mateix en any què va admetre per primera vegada alguns maltractaments del seu pare. Damir Dokic no va negar les acusacions, sinó que va respondre al diari serbi Blic que “no hi havia cap nen a qui els seus pares no li peguessin, en el tenis”. Damir Dokic també va amenaçar d’agredir Claire Bergin, l’ambaixadora d’Austràlia a Sèrbia, i va ser empresonat durant 15 mesos després que la policia trobés armes a casa seva. És l’única sentència de presó que ha complert. Jelena Dokic va retirar-se el 2013. Ara segueix afirmant que estima el tenis i confia que el seu llibre doni força a altres jugadores que han patit casos similars. Li consta que hi ha molts casos semblants.