Estratègia i comunicació
Gran entrevista de Roger Requena a Toni Segarra en aquest diari. Tots el qui dediquem una estona a pensar amb un cert criteri, coneixement de causa i amb amor sobre l’Espanyol arribem a la mateixa conclusió: ens falta una idea. No hem definit qui som ni qui volem ser. Tenim grans professionals de la comunicació (com el mateix Segarra i els seus tres còmplices que han treballat per amor a l’art en les dues últimes campanyes del club o com el cap de comunicació del club, el gran Sergio Aguilar). Però el problema no és de comunicació, el problema és de definició.
La comunicació contribueix a transmetre una idea que ha d’anar acompanyada d’una estratègia. Però qui s’ocupa de la comunicació no és el responsable ni de la idea (tot i que hi ha de participar) ni de l’estratègia. Toni Segarra parla (com jo porto fent des de fa mesos) de dos jugadors del planter (un ja ex): Óscar Melendo i Sergi Darder. Si hi hagués una idea clara de club (i el planter seria inevitablement un atribut nuclear d’aquesta idea) Melendo encara seria jugador nostre. I, de fet, que hagi triat el dorsal 21 per portar en el seu nou club és una prova més que mai no hauria d’haver marxat. Encara més imprescindible és la renovació de Sergi Darder (queden vint dies!): planter, compromís, sentiment, qualitat, ambició, rebel·lia. Tots els components que necessita aquesta idea de club se sintetitzen en el que ha de ser el nostre líder i capità.
Per culpa d’un calendari cada cop més absurd, aquesta setmana coincideixen les concrecions de les dues pulsions periques. D’una banda, el sentiment i l’èpica de perdedors que commemorem amb l’aniversari de la mort de Dani Jarque. Acabàvem d’estrenar camp, ell capitania i la crueltat del destí va destrossar una família i a nosaltres ens va dir que no teníem dret a fer-nos il·lusions. Des d’aleshores, el millor que fem els pericos com a comunitat és recordar-lo a cada partit. D’altra banda, dissabte comença la Lliga. I la nostra èpica de la derrota massa sovint és només retòrica per justificar fracassos i frustracions. Volem guanyar el Celta i tots els que vindran després. No ens conformem amb res. Aspirem a tot. Necessitem que el darderisme ens torni a il·luminar.
L’Espanyol ha de fer un clic. Penso, amb Toni Segarra, que per fer-lo ens cal una idea de club. Però també penso –i Segarra hi està d’acord– que el meu amic Carlos Marañón té raó: l’única manera de fer el clic és amb victòries. Primera oportunitat: aquest dissabte a Vigo.
