PRIMERA DIVISIÓ

Assaltar Anoeta amb el Pirata més intel·lectual

Esteban Granero torna a Sant Sebastià, on es passava hores jugant a escacs

Durant la seva etapa a Sant Sebastià, Esteban Granero, 'el Pirata, va desenvolupar la seva passió pels escacs gràcies a un veí, l’armeni Levon Aronian, un dels millors jugadors d’escacs del món, i amb qui passava hores jugant. “Em va cridar l’atenció perquè sempre em deia que, si la veia, havia de fer la millor jugada; si no, no tenia sentit jugar”, explica el madrileny, que aquesta nit (21 h, GolT) tornarà amb l’Espanyol a un camp, Anoeta, on intentava aplicar una recomanació que ara procura desenvolupar com a espanyolista.

Que el Pirata no és un futbolista qualsevol no és cap secret. I no només per la seva passió pels escacs, una de les seves moltes aficions més enllà de l’esport. En els últims mesos ha començat a col·laborar en dos projectes, Newtral i Olocip, lligats a dos camps, la cultura i la ciència, que sempre li han cridat l’atenció. La seva addicció a la lectura i a l’escriptura va començar de ben petit, alimentada pel seu germà gran, que li va proposar un tracte que va acceptar de bon grat: “Em deia que llegís mitja hora i després podia baixar al pati a jugar. Futbol a canvi de llibres”. Des d’aleshores, el madrileny no ha deixat de llegir ni d’escriure, fins al punt que ha fet cursos d’escriptura. Ara col·labora amb Newtral, on aprofita el seu bagatge literari per recomanar als lectors llibres de temàtiques diverses.

“Els joves prefereixen Twitter o la Play, jo soc més de llegir un llibre”, confessa, sobre una pràctica obligada cada dia. Abans d’anar a dormir, llegeix una o dues hores, un hàbit que manté a les concentracions i els viatges amb l’equip. “Em diverteix molt llegir, vaig agafar afició i em fa molt feliç. Intento deixar-me recomanar per músics i poetes amics”, explica el migcampista, seduït per la literatura japonesa de Haruki Murakami, la poesia de Miguel Hernández i Gil de Biedma o l’estil inconfusible d’autors com Valle Inclán, Bukowski o Kafka. 

Les lletres, però, tampoc són la seva única passió. Mentre jugava al Reial Madrid va estudiar a la Universidad Complutense i a la Camilo José Cela, on va cursar la carrera de psicologia. “M’agrada tot el que té a veure amb la biologia cerebral, la fisiologia de les emocions, etc.”, reconeix quan tracta sobre un àmbit que li serveix per fer introspecció personal: “M’agradaria tenir més confiança en mi mateix. M’ajudaria bastant. He tingut molta ambició, sempre he volgut ser el millor, qui més aportava, però soc una mica introvertit i m’ho hauria de creure més”. L’entrenament mental, afirma, és un dels aspectes “oblidats” on més marge de creixement tenen molts esportistes. Sobretot els d’elit, als quals refusa considerar referents: “No m’agrada que als personatges públics se’ls exigeixi donar exemple als nens, a aquests els eduquen els seus pares”.  

Premiat per la seva promoció científica

També vinculat a l’àmbit científic, Granero va impulsar Olocip, una empresa tecnològica que lidera conjuntament amb dos catedràtics en intel·ligència artificial de la Universidad Politécnica de Madrid, i que busca aplicar les tècniques del ‘big data’, a través de més de 10.000 algoritmes, a oferir informació rellevant a clubs de futbol. El resultat: la possibilitat de predir amb més exactitud estats de forma, prevenir lesions i, fins i tot, trobar estrelles de futur o recomanar fitxatges als clubs segons el seu perfil. A l’Inter, per exemple, li va recomanar fitxar Canales en lloc de Modric. Per aquesta iniciativa, Granero va recollir fa poques setmanes el premi a la promoció de la investigació i la ciència que atorga la revista científica 'Quo'.

La singularitat del migcampista, però, no acaba aquí, ja que a banda de tocar el piano i la guitarra, cada any organitza organitza un àpat solidari –el Sopar Pirata, que ja compta amb cinc edicions–, una cita que aprofita per recaptar fons per a organitzacions com ara El Sueño de Vicky, una fundació que treballa per finançar projectes d’investigació com el càncer infantil. Aquesta nit, però, Granero tornarà a ser un dels capitans i motors d’un Espanyol que, com li va recomanar Aronian, intenta escollir sempre la millor opció.

EDICIÓ PAPER 19/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF