DONA'M JOC

L’equip com a base

Sembla fàcil dir o pensar que sempre que es juga en un esport d’equip el que va per sobre de tot és l’equip. Hauria de ser així però a l’hora de la veritat hi juguen molts altres factors –externs i interns– que són molt difícils de controlar. Per això un dels objectius clau d’un staff és aconseguir que el grup funcioni com un grup i que tingui una identitat pròpia. Evidentment és molt complicat arribar a aquest punt i cal moltíssima feina, tant individual com col·lectiva. Saber que l’objectiu global de l’equip passa per sobre de qualsevol objectiu individual no és fàcil. Sempre s’ha dit que l’esportista és egoista per naturalesa. Mentida. El problema és que no està educat en aquest aspecte, perquè acostumem a equivocar-nos quan donem els inputs positius. "Ets el millor, sense tu no haurien guanyat, quin gol que has marcat o quina mà que has tret: sense tu s’hauria perdut el partit”. Són exemples que només elogien una persona del grup. Així l’única cosa que fem és potenciar aquest egoisme del jugador. I arriba un moment que es creu imprescindible.

Sento ser jo qui us digui que ningú, absolutament ningú, és imprescindible en un esport d’equip. Sempre sortirà alguna altra persona que podrà ocupar el lloc on ets tu. Per evitar qualsevol frustració, cal que en primer lloc fem veure a tots els integrants del grup que són importants. Després, cada un tindrà el seu rol i les seves funcions. Caldrà conèixer-les i ser capaç de dur-les a terme. Així serà més fàcil aconseguir els objectius que el grup es proposi. I no és només una qüestió dels jugadors, entenc l’equip com un tot que inclou també el cos tècnic, i cal que tots funcionin en la mateixa dinàmica.

El més important de tot és creure en el que es fa i no perdre mai aquesta essència. Sobretot no s’ha de perdre quan les coses van malament, que és quan més cal confiar en l’estil de joc i la manera d’afrontar les coses, i no tirar-se pedres els uns als altres. Una de les parts bones dels esports d’equip és que no tens temps per lamentar-te de res perquè de manera imminent tornes a tenir competició. L’únic que s’ha de fer és reforçar-se com a grup i tirar endavant. D’entrebancs sempre n’hi haurà, però mai els ha de posar el mateix equip. ¿Us heu adonat que no he parlat de cap tipus de gènere? Perquè l’essència d’una gestió de grup no hi entén de gèneres.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF