Futbol

Eusebio Sacristán: “Al Girona, els sentiments supleixen els recursos”

Entrevista a l'entrenador del Girona

Tranquil, obert i amb un somriure d’orella a orella, Eusebio Sacristán (Valladolid, 1964) atén l’ARA abraçat al desig que l’aventura a la banqueta del Girona sigui el màxim de feliç possible. De moment, sumats 4 dels primers 9 punts en joc, ha aconseguit igualar el millor inici del club gironí a Primera en el seu segon any a la màxima categoria del futbol estatal.

No hi ha res millor per començar una etapa que uns resultats que acompanyin.

És molt important, ens dona tranquil·litat perquè hi ha hagut un canvi de cos tècnic i no sempre és fàcil. Sumar punts et fa confiar una mica més en la bona feina que s’està fent i et diu que anem pel bon camí. També valoro molt les sensacions, com es mostra el conjunt en la seva totalitat i les opinions dels jugadors davant les propostes que els estem plantejant. Tot ajuda, i més si els resultats són els desitjats.

Què el va fer decidir aterrar a Montilivi?

Em veig molt identificat amb la filosofia i el tarannà del Girona, sobretot veient la gran independència que hi ha a l’àrea esportiva. Com a entrenador, que es respecti la meva feina és vital, i Quique Cárcel em va deixar clar des del minut u que això seria així.

Està il·lusionat?

Sens dubte, especialment pel fet que podem créixer junts. El present recent del club ha canviat dràsticament gràcies als passos endavant que s’han fet, i això ha generat un esperit alegre a l’entorn que contribueix a pensar que el futur serà millor. Vull absorbir aquest positivisme al mateix temps que aporto el meu gra de sorra. Tinc un suport immens i tot dependrà de tenir la capacitat adequada per fer bé la meva feina, però els condicionants es donen i m’agrada.

Què sent quan veu la felicitat de l’afició?

Molta responsabilitat, perquè em toca estar al capdavant d’una història molt bonica i vull que aquest entusiasme tingui continuïtat. Espero que l’alegria es mantingui, que la gent que ens vingui a veure pugui seguir amb aquesta energia positiva. A Girona es respira un ambient fabulós i treballarem de valent per estar a l’altura.

¿El projecte li arriba en el moment ideal?

Penso que sí, vinc de viure una etapa molt bonica a Sant Sebastià, on vaig tenir la sort d’estrenar-me a Primera amb bons resultats i un nivell de joc força alegre dirigint la Reial Societat. Només vull gaudir d’aquest esport al màxim nivell i em fa feliç que sigui a Girona. He trobat el lloc adequat per explotar el meu potencial i necessito aprofitar-ho perquè crec que, amb la meva experiència i coneixements, puc ajudar el club a ser més gran. Hem sabut unir les sinergies i esperem treure’n rendiment.

¿L’espanta el llistó marcat en els últims anys?

No, estic convençut que ho podem fer bé. Les bases són fortes, sé on puc posar els peus perquè el terreny és ferm. Si ho faig és perquè sé que no cauré. Quan un percep això, se sent segur. Estem preparats per fer que aquesta curta història, que no ha fet més que començar, es continuï alimentant perquè sigui cada dia més gran.

Avui és tant o més important ser un bon gestor de grup, aprendre a canalitzar les emocions.

Les relacions que s’estableixen entre les persones són bàsiques a totes les feines. Em considero el líder del grup però només en soc una part i necessito conèixer bé les persones del meu voltant. Gràcies al tracte personal es pot aconseguir que el rendiment esportiu sigui més alt.

¿La fortalesa mental serà important per superar els mals moments?

Com a jugador no et planteges totes aquestes coses, però quan ets entrenador saps que és vital. Aquests són els meus fonaments i, a partir d’aquí, treballem tota la resta: els matisos tècnics, tàctics i físics. Hem de ser capaços de tractar bé l’aspecte emocional i psicològic del col·lectiu, així tothom donarà el millor de si mateix i la suma de tots lluitant pel mateix objectiu farà que siguem més forts.

S’ha trobat un vestidor molt sa a Montilivi, oi?

He detectat que a Montilivi hi regna la humilitat perquè tots els jugadors han aterrat a l’elit després de molts anys de sacrifici i superació. Ara gaudeixen dels bons moments, de la felicitat que dona competir a Primera. I saben que el millor que poden fer és continuar amb la mateixa fam que els ha dut fins aquí, no pensen que per haver-hi arribat ja està tot aconseguit, sinó que aquest és el principi. Es necessiten els uns als altres si volen anar més lluny, tothom està conscienciat. El fet de ser un club modest fa que la falta de recursos s’hagi de suplir amb sentiments.

També ha d’ajudar haver passat tantes dificultats.

Esclar, et fa més fort i t’enriqueix. El grup ha d’aprofitar haver superat els moments de dolor i tenir-ho present ara que les coses són més boniques, això et fa treballar més per no perdre el que tens. Un dels exemples del que és aquest vestidor el trobem en la tarda-nit de Vila-real: no era senzill gestionar un partit d’aquesta dificultat amb la situació personal de Portu, un futbolista importantíssim en tots els èxits del club per la seva manera de ser i l’energia que transmet. Vam demostrar-li que l’estimem, que el volem amb nosaltres, que el necessitem, i ho vam fer mentre sumàvem tres punts de caràcter.

Vostè era dels que juguen amb la pilota lligada als peus, una qualitat que sempre ha continuat transmetent als seus equips.

És la meva visió, potser a vegades se m’identifica massa amb alguna cosa que no és res més que una manera d’entendre el futbol i la vida. Evidentment que la influència de Johan Cruyff existeix, i això m’ha fet veure aquest esport d’una manera concreta, però al final tots volem el mateix: competir i aconseguir bons resultats. Tothom ho fa amb les seves armes, les que millor coneix. No vull que algú que no sigui capaç de fer unes coses les faci, el que intento és que el jugador faci millor el que ja sap fer, transmetre-li respostes davant el que es pot trobar al terreny de joc. No és una línia tancada o fixa, hi ha moltes opcions per poder millorar. S’ha de ser equilibrat per poder analitzar el que tenim, valorar les condicions que existeixen, fer sentir a gust els futbolistes i persistir en l’esforç. No hi ha cap altre secret.

Ser valent ja és molt.

Cada dia has de pensar que pots ser millor i conformar-te no afavoreix, s’ha de ser ambiciós i anar a totes. Quin sentit té fer les coses a mitges? Ja que hi som, apostem-hi de debò. La vida s’ha d’anar a buscar, res apareix per casualitat. Com a jugador vaig aprendre que si t’agrada una cosa, hi has d’anar al darrere amb totes les conseqüències, adaptant les habilitats segons l’escenari, distribuint bé les opcions, explotant els recursos de la millor manera. I gaudir, sobretot això. Hem de ser feliços en el dia a dia i amb la nostra feina.

Es marca algun objectiu?

Cadascú es fixa els seus límits, els meus reptes són elevats perquè vull tenir una trajectòria llarga. Només tinc una cosa clara: hem de seguir a Primera Divisió. Suposaria un èxit i un salt en el desig de consolidar el Girona al màxim nivell. Sortirem a guanyar tots els partits per poder fer un gran curs, però la permanència és el gran focus que no podem oblidar de cap manera.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF