Enfosquida per la presència d'estrelles com Pat Ewing, Hakeem Olajuwon o Pat Riley, l'entrada de Cathy Rush al Hall of Fame va passar desapercebuda per a la majoria de seguidors del bàsquet. La seva història, en canvi, mereix uns segons d'atenció.
L'entrenadora va aconseguir un registre de 149 victòries i 15 derrotes en les cinc temporades en què va fer-se càrrec de l'equip del col·legi Immaculata, un petit centre catòlic amb menys de 500 alumnes de l'estat de Pennsilvània. Ho va fer trencant mil i un prejudicis, envoltada d'un entorn hostil que va trigar a no veure el bàsquet com la reencarnació del dimoni.
Rush no ha tingut les coses fàcils, però mai s'ha resignat a acceptar les males notícies. Una de les últimes batalles que va lliurar va ser contra un ferotge càncer de mama. "Sovint no tenim gaire informació de contra quines coses lluitem, però a mi l'únic que m'interessa és saber que sóc jo la que lluito. Amb això en tinc prou", diu l'entrenadora en un vídeo que no va passar desapercebut per a Hollywood, que ja ha portat la seva història al cine.
En una de les escenes de la pel·lícula, una monja fa una pregunta a l'actriu que interpreta el paper de Cathy Rush: "¿Estàs suggerint que les noies poden convertir-se en esportistes?" Era l'any 1972 i l'entrenadora va haver d'argumentar la seva resposta afirmativa. Gairebé 40 anys després les coses no han millorat gaire i Diana Taurasi, la millor jugadora del món, ha de pagar multes per negar-se a jugar amb roba cenyida. Rush, ajuda'ns.
