El canvi de condicions a última hora que va afavorir Limak per reformar el Camp Nou

BarcelonaL'adjudicació de les obres del nou Camp Nou a Limak Construction porta cua. El club que presideix Joan Laporta va concedir el contracte a l'empresa turca tot i que no complia paràmetres que prèviament havia marcat el mateix club, sota el govern anterior, a les empreses que concorrien al concurs, segons va avançar El Confidencial. Que Limak passés per davant de la UTE formada per Ferrovial i Acciona i de la proposta de FCC va generar sorpresa en el sector i va despertar dubtes en el si de la Cambra de Contractistes de Catalunya. També va ser un dels motius principals de la dimissió de Jordi Llauradó com a directiu responsable de l'Espai Barça, un rol que de facto recau ara mateix en Maria Elena Fort, vicepresidenta institucional i portaveu de la cúpula dirigent. Llauradó va decidir no participar en la votació de la constructora.

Segons recull un extracte dels requisits que el Barça va posar el 2017, sota el mandat de Josep Maria Bartomeu, per a l'adjudicació de les obres, es va advertir que en quedarien fora "aquelles empreses que no presentin referències que acreditin haver construït un estadi de més de 40.000 seients en els últims 10 anys" i "aquelles empreses que no presentin dues referències d'edificis construïts a Espanya amb un pressupost d'execució material (PEM) superior a 150 milions d'euros en els últims 10 anys". Dues condicions que Limak no compleix d'origen. La companyia fundada per l'oligarca Nihat Özdemir, molt pròxim al president turc, Recep Tayyip Erdogan, no ha aixecat mai un edifici a l'estat espanyol i l'últim estadi que ha fet és el Mersin Arena, inaugurat el 2013 amb una capacitat per a 25.000 persones. El nou Camp Nou ha de ser per a 105.000, segons l'últim projecte aprovat.

El Barça va reaccionar a la notícia mitjançant un comunicat en què desmenteix que Limak hagi driblat el plec de condicions. L'argument del club es basa en una circular que es va enviar des de la junta gestora el 17 de desembre del 2020 en la qual "s’establia que el procés quedava posposat fins després de les eleccions per escollir nova junta directiva i que quan es tinguessin novetats vers la licitació es comunicaria a totes aquestes". Després del triomf electoral de Laporta, es va modificar tant el projecte original com el conjunt de requisits perquè les constructores el fessin possible. "No és fins al setembre del 2022 quan es va iniciar el nou procés de licitació a través del qual s’adjudiquen les obres com a empresa més ben valorada a Limak", subratlla la versió oficial dels fets. En virtut d'aquest nou plec, l'empresa turca sí que reuneix les condicions per assumir la reforma integral del Camp Nou. Un vestit a mida.

Fonts coneixedores de l'Espai Barça asseguren a l'ARA que Limak va mostrar el seu interès per concórrer a la licitació de les obres del Camp Nou fa tot just vuit mesos, després del Galatasaray-Barça d'Europa League que es va disputar a Istanbul a mitjans del mes de març del 2022. A la llotja de l'estadi Nef Stadyumu, Laporta va coincidir amb Özdemir, el fundador d'una constructora que, a diferència de les espanyoles que han perdut el concurs, no està cotitzada en borsa, cosa que en rebaixa els criteris de transparència, segons els experts. L'oferiment en qüestió va arribar després de la renúncia del CEO Ferran Reverter i coincidint amb la reestructuració de l'organigrama professional del club, segons la qual Joan Sentelles, antic executiu del desaparegut Reus i amic de la infància de Laporta, passava a ser l'home fort de l'Espai Barça en substitució de Ramón Ramírez. Mesos més tard, Nikken Sekkei i b720 Fermín Vázquez Arquitectos, els dos estudis que el 2016 havien guanyat el concurs del disseny del nou estadi, van caure del projecte juntament amb Idom, l'empresa que l'actual directiva va contractar per reformular-lo. A canvi, una UTE formada per Torrella Ingeniería i IG Ingenieros va posar-se al capdavant de la direcció d'una obra que Limak farà realitat, en teoria, abans del juny del 2026.

Internament, la companyia turca, la preferida de Laporta tot i la seva poca experiència en estadis i una presència gairebé inexistent a Europa, va començar a guanyar adeptes durant les últimes setmanes del 2022, fins al triomf final en la votació que la junta del Barça va celebrar el proppassat 9 de gener. D'aquesta manera es posava fi a les esperances de les constructores espanyoles, que feia anys que dedicaven esforços econòmics a perfeccionar les seves respectives candidatures.

El gruix de les obres de l'Espai Barça comencen aquest estiu

El nou Camp Nou costarà un màxim de 900 milions d'euros, segons les previsions de l'entitat, i encara no té el finançament tancat al 100% a través de Goldman Sachs i JP Morgan. Són 600 milions per a la primera fase, que inclou l'estructura i la coberta, i 300 per als interiors i la finalització d'unes obres que, amb el calendari a la mà, han de començar aquest mateix estiu, quan el primer equip iniciarà una temporada i escaig d'exili a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, l'adequació del qual superarà els 20 milions. D'altra banda, el permís d'obres definitiu tampoc està aprovat per l'Ajuntament de Barcelona. El que està en vigor és provisional i es va fer servir per enderrocar una part de la tercera graderia del gol sud de l'estadi durant el Mundial de Qatar.