BARÇA

L’efectivitat de Messi, consol en un atac que no acaba de rutllar

Griezmann, Suárez i Dembélé continuen sense trobar-se còmodes a l’equip

“Sense Leo Messi hauríem tingut moltes més possibilitats, fins i tot de guanyar, però ell t’ho condiciona tot. Les vigilàncies defensives, el plantejament... Ho hem controlat més o menys bé, però des dels llançaments de falta no hem pogut”. Així resumia el Barça-Celta Òscar Garcia, el flamant nou entrenador del conjunt gallec. Perquè Leo Messi, un cop més, va condicionar el marcador i va liderar el triomf blaugrana al Camp Nou en un nou enfrontament en què els locals, col·lectivament, no van acabar de brillar.

El davanter argentí va tornar a marcar les diferències en un partit en què el Barça no va excel·lir però que va trobar, en les seves individualitats, el camí de la victòria. Un gol de penal i dos de falta directa, el primer dels quals al límit del descans, just després que el Celta empatés el partit. “Quan ha sortit la pilota del peu ja es veia que anava a dins. És un plaer jugar amb aquestes genialitats”, l’elogiava Sergi Roberto. “Si fos porter resaria perquè no piqués bé la pilota. Sembla que xuti penals en comptes de faltes”, comentava Junior Firpo. “Era difícil que Messi millorés, però ho ha fet en les faltes. És el millor jugador de la història i també el millor xutador que he vist mai. Fa que sembli fàcil”, afegia Sergio Busquets. “És impossible no dependre de Messi, com ho faria qualsevol altre equip. Ens il·lumina i ha desencallat el partit quan no teníem ritme”, concloïa l’entrenador, Ernesto Valverde. Ahir tot eren elogis, i n'hi havia raons de sobres.

Perquè el Barça, un cop més, va haver de recórrer a Messi mentre espera que millori la connexió i l’efectivitat dels seus socis en atac. Antoine Griezmann, que semblava adaptar-s'hi a les mil meravelles durant la pretemporada, ha anat de més a menys i ara li costa trobar el rol a l’equip. La seva feina en la pressió no té recompensa de cara a porteria. Fa molts partits que no marca, i ahir tampoc va trobar el camí del gol, ni tan sols quan Messi li va regalar un mà a mà amb el porter Rubén Blanco. Però el francès, ansiós per marcar, i malgrat tenir tot el temps del món, va escollir rebentar la pilota en comptes de col·locar-la i el porter va rebutjar-la amb el cos.

Griezmann, negat de cara a porteria, va deixar el seu lloc a un Luis Suárez que tornava de la lesió al soli de la cama dreta després de perdre's la segona part al camp del Llevant i el partit de Champions amb l'Slavia. L'uruguaià, que en aquesta aturada viatjarà amb la seva selecció, va evidenciar falta de ritme i precipitació en l'única ocasió de cara a porteria, en què va xutar de pressa i desviat.

Ansu Fati, en procés de creixement

Tampoc li van sortir gaire bé les coses a Ousmane Dembélé, que substituïa Ansu Fati al mig del camp. L’extrem va estar actiu però sense idees, fluix i insegur en el dríbling, sense acabar de marcar les diferències. Mentrestant, el jove Ansu continua en fase de creixement, tot i que als 17 anys encara necessita madurar molt. A més, es veu penalitzat perquè els rivals ja el saben llegir bé i no compta amb l’efecte sorpresa. Valverde té feina a fer.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF