FUTBOL

El clàssic: un dur termòmetre per avaluar banquetes

La situació de Lopetegui no és nova, altres entrenadors han estat condemnats en un clàssic

La situació delicada de Julen Lopetegui se suma a casos anteriors d'entrenadors que van arribar tocats al clàssic i que van acabar de ser condemnats per un mal resultat contra l'etern rival. Els repassem.

Benito Floro (1993/94)

El 5-0 del Dream Team de Cruyff

Se les havien tingut quan Benito Floro era a l’Albacete, i Johan Cruyff no acabava de trobar la manera de derrotar-lo. Però la visita del Madrid al Camp Nou va desfer el malefici. Tot i les vigilàncies inicials per por de perdre, l’agressivitat blaugrana es va menjar els plans tàctics de Benito Floro, que va marxar amb un històric 5-0 a la motxilla, després del hat trick de Romário i les dianes de Koeman i Iván Iglesias. La humiliació va acabar de prendre-li a l’entrenador madridista els pocs suports que tenia entre els directius, i unes jornades més tard va acabar sent destituït.

Guus Hiddink (1997/98)

La llavor de l’era Florentino

Dos gols de Luis Enrique i un de Rivaldo van condemnar el Madrid de Mijatovic, Seedorf, Panucci i Roberto Carlos a una derrota per 3-0 al Camp Nou que deixava els blancs en cinquena posició a la classificació. Els culers lideraven la taula. L’ensopegada va deixar Guus Hiddink molt tocat a la banqueta blanca. El president Lorenzo Sanz, que l’any anterior havia guanyat la desitjada séptima, va intentar defensar-lo en el càrrec, però ni tan sols la contundent victòria a la Copa davant del Racing de Santander va calmar els ànims. El va substituir John Benjamin Toshack, que l’any següent tampoc va completar la temporada. La tecla per estabilitzar el club va acabar sent Vicente del Bosque, que va tornar a repetir corona europea. D’aquí naixeria l’era Florentino Pérez.

Mariano García Remón (2004/05)

La decadència dels galàctics

La temporada no havia començat bé a Madrid: José Antonio Camacho renunciava a la banqueta a la jornada tres, incapaç de liderar el vestidor madridista. Era l’època de Beckham, Figo, Zidane, Raúl i Owen. L’era dels galàctics. Mariano García Remón va ser designat a la jornada 4, però dos mesos més tard va estimbar-se al Camp Nou. La derrota per 3-0 va distanciar els blaugranes a 7 punts de la classificació i, tot i que només s’havia disputat un terç del campionat, les alarmes es van encendre. S’estava acabant la fórmula que havia donat tants èxits a l’entitat madrilenya. Dues jornades després de perdre el clàssic, García Remón va ser cessat i al seu lloc hi va entrar Vanderlei Luxemburgo, que tampoc va encetar un cicle. Capello i Schuster acabarien redreçant el rumb després.

Vanderlei Luxemburgo (2005)

El dia de l’ovació a Ronaldinho

Va fer una exhibició. Ronaldinho va lluir tot el seu talent al Bernabéu amb dos golassos. Després del 0-3, el públic va aplaudir la superioritat blaugrana i l’estrella brasilera. És una de les escenes més repetides d’un clàssic. El tècnic Vanderlei Luxemburg només va resistir dues jornades més al càrrec.

Frank Rijkaard (2007/08)

El Bernabéu obre l’etapa Guardiola

El cas de Frank Rijkaard és l’únic exemple d’un entrenador del Barça a qui se li fa la creu en un clàssic. El seu cicle ja havia anat deixant símptomes de decadència, però el 4-1 del Bernabéu en l’avantpenúltima jornada i després d’haver hagut de fer-li el passadís de campió al Reial Madrid pel títol de Lliga va esmicolar tots els arguments a la junta de Joan Laporta. De fet, s’ha acabat explicant que hores abans del partit ja se li va comunicar al tècnic que seria cessat a final de temporada. Ho va fer Txiki Begiristain a l’hotel de concentració. Rijkaard encara tenia un any de contracte, però l’aposta del club ja era ferma: Pep Guardiola, aleshores tècnic del filial, es faria càrrec de l’equip. En arribar, Guardiola va prescindir de Ronaldinho i Deco, els estendards de l’era anterior.

Bernd Schuster (2008/09)

“No es pot guanyar al Camp Nou”

El temps va acabar donant-li la raó, però dir tan obertament que el Barça de Guardiola era superior i que era impossible derrotar-lo al Camp Nou va fulminar Bernd Schuster. Des de la direcció esportiva, Pedja Mijatovic va cessar-lo només quatre dies abans de jugar el clàssic. Juande Ramos va ocupar el seu càrrec i va parlar de “prestigi” per reivindicar l’orgull competitiu que sempre havia de tenir el Madrid. El Barça va guanyar per 2-0.

Rafa Benítez (2015/16)

L’última víctima d’un clàssic

Era novembre. Messi arribava just i va començar el partit a la banqueta. Però el Barça de Luis Enrique, fins i tot sense la seva estrella, va passar per sobre del Madrid al Bernabéu. El 0-4 va sacsejar les clavegueres madridistes durant un parell de setmanes fins a fer caure Rafa Benítez, la gran aposta de Florentino Pérez per recuperar l’ordre perdut del segon any d’Ancelotti. L’entrada de Zidane, a la jornada 19, va catapultar el Madrid, que va remuntar a la Lliga i va acabar guanyant la Champions.

Julen Lopetegui (2018)

L’ombra de Cristiano

No acaba de trobar ni els gols ni l’espurna competitiva que resolien els partits més grisos. L’actual Madrid no sembla haver-se refet de la sortida de Cristiano Ronaldo. Per molt que, per moments, a l’equip de Julen Lopetegui se li detectin més intencions i més joc que en algunes etapes de l’era Zidane, l’entorn madridista està desencantat. La premsa apunta a l’entrenador després de tres derrotes i dos empats en nou jornades de Lliga. El pobre bagatge golejador, que ha tingut el Madrid sense marcar un gol durant 481 minuts, està indignant l’afició i molts exigeixen que el clàssic al Camp Nou sigui el punt d’inflexió. Si no es guanya el Barça o s’aconsegueix un bon resultat -i una bona actuació-, perilla la continuïtat de Lopetegui, que no s’ha acabat d’allunyar de la polèmica pel seu fitxatge abans del Mundial.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF