El duel Lochte-Phelps marcarà l'agenda fins als Jocs del 2012
Just una hora després de penjar-se la medalla d'or en la darrera prova del Mundial de Xangai, Mi chael Phelps va anunciar al seu compte de Twitter que aquesta era l'última cursa que nedava en un Mundial. Després de 32 medalles -25 d'aquestes d'or- en quatre Mundials, el nedador de Baltimore ha decidit que el 2013 ja no participarà al Mundial de Barcelona, que perd un dels grans atractius.
Xangai va tancar ahir la paradeta amb els organitzadors dels Jocs Olímpics de Londres fregant-se les mans. Phelps torna a ser notícia i el que és millor, Ryan Lochte l'ha superat. Els dos nord-americans s'han citat a Londres per decidir qui és el rei de les piscines, un producte mediàticament molt sucós. Lochte és el gran guanyador del Mundial, ja que ha aconseguit cinc medalles d'or (una en relleus) i ha batut el primer rècord del món sense els banyadors de nova generació Jaked, ara prohibits. A més, ha derrotat Phelps en els dos duels directes claus: 200 m estils i 200 m lliures. Però Phelps ha tornat.
El de Baltimore va dedicar-se a viure la vida després de guanyar vuit medalles d'or als Jocs de Pequín. Festes, polèmiques amb noies i marihuana i un lent retorn a les piscines. Malgrat que tot just fa un any que s'entrena bé, a Xangai ha obtingut quatre medalles d'or -dues han estat en els relleus-. Lochte ara mateix mana, però Phelps amenaça de tornar fort a Londres. "Necessito nedar millor", ha admès el de Baltimore, que ha guanyat set medalles a Xangai tot i mostrar certa falta de concentració: en rodes de premsa no recordava el calendari de les competicions i fins i tot es va oblidar de portar el banyador a una sèrie prèvia d'entrenaments dels 200 m lliures i l'australià Eamon Sullivan n'hi va haver de deixar un.
L'entrenador de Phelps, Bob Bowman, sap que ningú té el talent del seu deixeble, que necessita la concentració i la motivació que va perdre després d'esdevenir el millor nedador de tots els temps. L'única motivació era superar les 18 medalles olímpiques de la gimnasta russa Larisa Latinina per esdevenir l'esportista amb més metalls als Jocs. Ara en té 16, però Lochte li ha donat un nou motiu per estar motivat. "Sento que recupero sensa cions", admet un Phelps que ha renunciat als 400 m lliures per centrar-se en les proves en què el seu talent brilla més. "Lochte ens ha matat als girs", recorda Bowman referint-se als 200 m estils i els 200 m papallona. Fa dos anys que Lochte treballa al màxim. Excels sota l'aigua i concentrat cada segon, ha aconseguit superar un Phelps que s'ha entrenat menys i s'ha passejat rialler i despistat per Xangai. I malgrat tot ha guanyat set medalles. Ara, el de Baltimore ha visualitzat el seu futur. Li queda un any per recuperar el seu millor nivell i tornar el cop a Lochte. Després podrà tornar a viure la vida que el dia a dia d'un nedador no li permet gaudir.
El paper dels catalans
Per altra banda, la representació catalana marxa sense medalles. Mi reia Belmonte (400 m estils) i Aschwin Wildeboer (50 m papallona) es van quedar a tocar del somni, ja que van acabar la final en la quarta posició. Malgrat no haver pujat al podi, per a Belmonte aquest Mun dial és la constatació que pot competir al nivell de les millors. I Wildeboer ha brillat en els 50 m papallona, mentre que a Roma va ser bronze en els 100 m papallona. Erika Villaécija va quedar setena als 1.500 m. La part positiva per a la barcelonina, a més, és que també va competir en aigües obertes i va complir l'objectiu de classificar-se per als Jocs Olímpics en els 10 km.
