SUPERCOPA D'EUROPA
Esports 27/08/2011

La dotzena copa d'un equip sense sostre

Albert Solé
5 min
Una altra copa al sac L'alegria dels jugadors  del Barça després del gol de Cesc, que deixava la final sentenciada i la Copa  al sarró.

Mònaco (enviat especial)El Porto i el Reial Madrid han obligat el Barça a oferir la seva millor versió quan encara no ha arribat el mes de setembre. En les dues Supercopes d'aquest estiu els rivals han sigut de tant nivell -no són el mateix l'Athletic Club i el Xakhtar del 2009, amb tots els respectes-, que han fet que Guardiola hagués de preparar el seu equip molt abans del que seria desitjable per als preparadors físics. En tots dos casos, els rivals van fer córrer de valent el Barça en les primeres parts dels partits -en el cas del Madrid sobretot en la primera de l'anada- i el van fer ser inferior. Però també en tots dos casos, el Barça -gràcies a Valdés, que ho va aturar tot, i a un menut argentí que diuen que serà el millor de la història quan es retiri- va arribar al descans guanyant. Aquests dos fets calcats no deixen de posar en evidència un aspecte que, per repetit, no deixa de tenir valor: la capacitat competitiva d'aquest Barça és infinita. On és el seu sostre? Jo no ho sé.

La quarta Supercopa del Barça -la tercera que guanya com a campió de la Champions- el situa a només una del Milan, que en té cinc, al capdamunt del rànquing. Però el que realment té valor d'aquesta Supercopa és que suposa el 12è títol del Barça des que Pep Guardiola n'és l'entrenador, i d'això només en fa 3 anys. On és el sostre de Guardiola? Jo no ho sé. I encara que a ell no li agradi fer aquest tipus de recomptes i de rànquings, és inevitable recordar que en la meitat de temps que el Johan Cruyff entrenador va tardar a guanyar 11 títols (en els sis primers, en els dos últims al Barça no en va guanyar cap), Guardiola ja n'ha guanyat 12. I té contracte com a mínim fins al 30 de juny de 2012.

Keita, el factor sorpresa

El Barça va sorprendre amb l'alineació, però no amb l'entrada de Fontàs (va apostar per Mascherano i Abidal de centrals com tothom preveia), sinó amb Keita de migcentre en detriment de Busquets, que es va quedar a la banqueta. Guardiola sempre diu que Keita li dóna unes coses que no li dóna cap altre futbolista de la plantilla, i després de veure com la posició de migcampista defensiu no se li havia fet estranya al malià durant la pretemporada, va apostar per ell. Vítor Pereira també va fer una petita variació sobre l'onze previst, ja que va fer entrar Cristian Rodríguez en el lloc de Varela, amb la qual cosa el dibuix tàctic del 4-3-3 habitual va mutar durant molts minuts del partit a un 4-2-3-1 que li permetia reforçar el mig del camp. Aquesta variació li va funcionar durant bona part de la primera part, en la qual va ser millor el Porto i va crear molt més perill. Però el Porto no comptava pas que un dels seus millors jugadors fins al moment, el colombià Fredy Guarín -excel·lent defensivament al mig del camp- cediria enrere una pilota sense voler cap a Messi, que tot sol no va desaprofitar el regal. Si no hagués sigut per aquest greu -però puntual- error, la primera meitat del Porto hauria estat molt meritòria i digna d'elogiar.

En els primers 45 minuts el Barça va patir moltíssim, més del que és habitual. Als 4 minuts el Porto ja havia xutat una falta molt perillosa des de la mitja lluna de l'àrea. Era un avís del que vindria tot seguit. De seguida Guarín es va treure un xut enverinat amb molt mala intenció ajustat a la base del pal, però Valdés va posar la punta del guant per desviar a còrner. Al Barça li costava molt mantenir la pilota als peus, i va poder fer molt pocs rondos gegants, com li agrada fer per sotmetre el rival. La pressió del Porto en la sortida de la pilota del Barça era molt potent i, sense Piqué, la pilota va passar poc pels peus d'Iniesta i Xavi. De fet, el Barça només va xutar a porta en dues ocasions, una amb una vaselina de Pedro que surt per sobre el travesser per poc (10') i el gol de Messi (39'). En canvi, cada vegada que el Porto posava una pilota a l'àrea es convertia en una acció de perill que Valdés havia de malbaratar, sempre amb èxit.

El Porto se sentia còmode i es veia capaç de fer mal al Barça. Va decidir fer un pas endavant, va pujar encara més el nivell de la pressió, i va anar a buscar els blaugranes a la seva àrea. Aquest va ser el primer regal de Vítor Pereira, ja que amb el Porto més estirat, el mig del camp va perdre consistència i Xavi i Iniesta van començar a trobar més espais. I quan la màquina blaugrana començava a rutllar com li agrada, Guarín va cometre l'única errada de tot el partit, i que li va costar el títol al Porto. Messi estava tornant cap al seu camp després d'una acció ofensiva i estava sol a l'àrea, i en rebre l'assistència del colombià va reaccionar ràpid, va driblar Helton amb elegància i va marcar a porteria buida. Guarín va ajupir-se desolat. Sabia que el seu error li podia costar la Supercopa al seu equip, com així va ser.

El gol va ser un bàlsam per al Barça, que després de sentir-se molt incòmode durant 45 minuts, veia que arribava al descans amb el marcador a favor, igual que en la primera part de la Supercopa espanyola al Bernabéu. I igual que aquell dia, ho va saber aprofitar per recuperar el control del joc en la segona meitat. En l'inici de la represa el triangle Messi, Xavi i Iniesta van començar a fer circular la pilota al seu gust. El Porto, però, no estava pas mort, i amb tres xuts seguits des de fora de l'àrea de Moutinho i Guarín, en especial el del colombià amb una canonada des de 30 metres que Valdés desvia a còrner pels pèls, li va dir al Barça que el faria suar fins a l'últim minut. I el cert és que el Porto va tenir uns 15 minuts de pressió forta una altre cop, es veia capaç d'empatar el partit, però en aquell moment va aparèixer Keita, que havia estat molt correcte en la primera part, però en la segona es va multiplicar en les ajudes defensives apareixent per tot arreu. A més, amb els portuguesos llançats a l'atac, el Barça es va dedicar a llançar contracops en què Messi participava, i fruit d'això Rolando va acabar expulsat (84') per aturar-lo com va poder dues vegades (dues grogues). Però la calor que feia ahir a Mònaco era enganxosa i va acabar esgotant el Porto, que en l'últim quart d'hora va acabar cedint per cansament.

I quan els campions de l'Europa League, que van demostrar perquè estaven en aquella final, ja havien cedit el títol al Barça, Messi es va treure una assistència del barret espectacular per deixar Cesc sol davant Helton, que va controlar amb el pit i el va afusellar sense miraments. Era el minut 87 del partit i el Barça clavava l'estocada definitiva i confirmava moltes coses: que continua tenint gana de títols i que Guardiola ja ha superat Cruyff amb 12 títols.

stats