"La vida m'ha donat una altra lliçó: no et posis límits": Ricky Rubio a 'El món a RAC1', en 10 frases

El base del Masnou, campió del món de bàsquet amb Espanya, se sincera en aquesta entrevista

Ricky Rubio, campió del món de bàsquet aquest diumenge amb la selecció espanyola, ha parlat aquest dilluns al matí a 'El món a RAC1' sobre les seves sensacions després d'haver guanyat el títol i la superació personal que ha fet en els últims anys. Aquestes són les 10 frases més destacades de l'entrevista al base del Masnou.

1. "Alguna cosa dins meu em deia que guanyaríem"

2. Crec que una de les coses més importants és el cor que té aquest equip. No som els més bons, ni els més alts... però som un equip

3. "El resultat potser diu que va ser una final fàcil, però l'Argentina també té molt cor. Nosaltres vam estar molt atents i vam fer el partit que volíem. No van abaixar els braços en cap moment

4. "Hi havia somiat i hi havia cregut. Podia passar o no. Però ja estava preparat perquè passés. Ho vaig visualitzar. Aquest estiu cada entrenament me'l vaig prendre com un repte molt personal, de fer alguna cosa molt gran. Podem dir que hem tingut sort, però tot passa per alguna raó"

5. "Tot passa per alguna raó. La vida m'ha donat una altra lliçó: no et posis límits. Jo em posava molts límits, el que veia, el que feia jo... I aquest campionat m'ha demostrat que si poses els límits molt alts, per què no aconseguir-los? He après moltes coses d'un jugador que ara és entrenador i amic meu, Raúl López, que em deia que no em posés límits"

Ricky i Marc: inspiració, talent i treball

6. "Tenia 17 anys i tothom parlava bé de mi. Quan les coses no van anar tan bé, la gent ja parlava malament. I de tant sentir-ho, t'ho creus. I et fas una idea teva. El cap és molt poderós... Tant, que no ho sabem fins que ho veiem nosaltres mateixos. A mi me'n va fer adonar una desgràcia"

7. [Com va viure la mort de la seva mare] "Portava molts anys sent professional de bàsquet i pensava que tenia temps, que les coses sortirien bé. Però a nivell personal la vida et posa obstacles. I va ser una maduració molt ràpida, la persona més important de la meva vida ja no hi és. Em va donar una lliçó de vida que ningú em podria haver donat: lluitar fins al final. Ella sempre deia que mai perdria contra el càncer perquè mai es rendiria. I això em va ajudar, em va donar la força, crec que sempre en guiarà"

8. [Com ha superat la desgràcia familiar] "Ho he superat amb molt de treball i constància. I buscar. Al final estava molt perdut, no sabia trobar un camí per on anar. Em vaig plantejar deixar el bàsquet perquè no m'il·lusionava. Et planteges moltes coses a la vida. Llegint, meditant, coneixent gent i sent vulnerable, no tenir por a res... Són petites coses que m'han ajudat. He utilitzat moltíssim la meditació. Tinc una aplicació per meditar, i ahir just abans del partit em deia que portava 25 dies meditant. Mai havia arribat a tants dies meditant, són tots els que portàvem a la Xina. És la constància"

9. "Va haver-hi una època, potser de depressió, no ho sabré mai, que vaig meditar 60 dies seguits. Però des de llavors mai ho havia fet tants dies seguits. Vaig arribar a la Xina pensant que havia de preparar-ho molt bé, per això vaig preparar-ho a consciència"

10. [A qui li dedica el títol] "He de recordar la meva mare, els meus germans, als que vaig deixar sols quan va morir la meva mare per jugar a bàsquet als Estats Units, el Raúl López, el meu preparador físic i el meu fisio... He format un equip que m'ha ajudat, cadascú a la seva manera. L'estabilitat en parella ajuda moltíssim. Són petites coses... No em voldria deixar cap amic, cadascú t'anima a la seva manera, sobretot els que m'han tractat com a Ricard Rubio. Hi ha gent que ha sabut tractar-me com a Ricard Rubio i ho valoro moltíssim"

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF