BARÇA
Esports 25/10/2020

El doble pivot alimenta la decadència de Busquets

La derrota del Barça al clàssic assenyala la falta de control del mig del camp

Gonzalo Romero
3 min
El doble pivot alimenta la decadència de Busquets

BarcelonaLa derrota del Barça en el primer clàssic de l’era Ronald Koeman convida a reflexions assenyades, més enllà de l’idil·li a tres bandes (ja més històric que anecdòtic) entre el Reial Madrid, Sergio Ramos i el VAR. L’esquema del 4-2-3-1, que ha d’assegurar eficiència, va anar a remolc en la gran posada en escena d’un estil que també es projecta en l’atac a partir de les bandes i de la gestió dels temps de la recuperació. La pissarra tècnica va posar èmfasi en la pressió sense pilota per fer-se fort en camp rival, replicar les accions de Jordi Alba a la banda dreta amb Dest o aconseguir jugar a les cadires amb canvis constants a pocs metres de Thibaut Courtois. L’equilibri hi va ser per moments, però l’aspiració de controlar el partit va ser anecdòtica, va anar de més a menys a mesura que la parcel·la de la contenció es desgastava.

Frenkie de Jong i Sergio Busquets no van saber imposar-se contra la versió menys dominant de la zona de creació blanca. La suplència de Luka Modric va fer que la creativitat es limités a Toni Kroos al costat de Fede Valverde i Casemiro. Va ser l’aposta de les cames, la més correcta. I punt. L’alemany va estar tan sol com s’esperava sobre el paper. El Barça va prioritzar els seus moviments amb un Busquets valent d’inici en el desplaçament sense pilota, caient a la banda dreta amb Pedri al costat fent-se càrrec de Ferland Mendy. El capità es posava la granota de treball perquè De Jong pogués superar línies i activar la zona ofensiva de l’esquema. Va fer-se seu el cercle central. És la posició que més va ocupar durant tot el partit segons el resultat del minutatge individual. De les 57 passades que va executar amb èxit, 27 van ser en camp propi i 30 més en la zona del rival, amb l’asterisc que només 11 van superar la línia de tres quarts i es podien considerar part de situacions atacants. Però va anar limitant el mapa de calor amb el pas dels minuts.

Físic i autoritat

El partit del segon capità demostra que no qualsevol migcampisme funciona i que les dinàmiques lineals han d’estar molt automatitzades per poder intervenir en els moments clau. No és el cas. El doble pivot no va aparèixer en l’interval d’un minut del primer temps que podria haver decidit el clàssic entre l’errada de Messi en el mà a mà amb Courtois i la rematada de Karim Benzema en la rèplica que atura Neto. El fons físic és (i serà) un element clau en l’apartat de les lectures. Tots els pics d’intervencions de Sergio Busquets repercuteixen en el joc barceloní. És una relació de causa-efecte que ha d’integrar Miralem Pjanic per tenir una pla B seriós.

La lesió de Coutinho al bíceps femoral de la cuixa esquerra, que el deixarà fora de la convocatòria contra el Juventus, fa evident que el bosnià haurà de tenir un pes específic les pròximes setmanes per fer una estratègia estrictament física. Els problemes d’emergència en el Barça-Madrid es van exagerar amb l’entrada al terreny de joc de Luka Modric en el minut 69, a la segona part. Substituïa Valverde i el Madrid recuperava la línia de tres habitual per reorganitzar-se i escanyar definitivament el futbol local. El croat va compartir gespa amb Busquets durant 12 minuts. Va ser el tram de partit en què més pilotes va perdre (4 de les 6 que va acumular en total), més errades en la passada va signar (4 de les 6 de l’estadística individual) i més vegades va cedir la posició en situacions de contraatac del conjunt madrileny (3 de les 5 clares que va fer). El Barça va passar a funcionar per inèrcia per sobre de qualsevol altra filosofia, sigui o no la de l’ADN de La Masia. Excel·lència o atzar. El projecte blaugrana va d’extrems.

stats