17/03/2019

La dignificació d’Honda

2 min

BarcelonaEl d’Austràlia ha sigut el Gran Premi de les ironies. Abans de començar, uns aficionats aussies portaven una pancarta on s’hi llegia: “Daniel no necessita ales”, en al·lusió al traspàs de Ricciardo de l’escuderia Red Bull a Renault. I pocs minuts després, l’ídol local havia d’abandonar tot just començar després de perdre l’ala del davant del seu cotxe.

Una hora i mitja més tard, un motor Honda, el del monoplaça d’un magistral Max Verstappen, pujava al podi deu anys després de l’última vegada, en la primera oportunitat que aquest propulsor competia encabit en un dels xassissos de l’equip de Milton Keynes.

49 voltes abans, el motor Renault de Carlos Sainz se socarrimava dins del McLaren. I potser a algú dels de la formació de Woking li va passar pel cap que tal vegada es van precipitar quan van decidir canviar el motor Honda que tants maldecaps els havia donat els anys anteriors pel construït pel fabricant del rombe.

Que a la primera ocasió el motor japonès llueixi dins del Red Bull després de tres anys de patiments comprimit al cos dels McLaren fa pensar. Era evident que Honda arribaria, tard o d’hora, a la conclusió que a la Fórmula 1 tampoc hi ha miracles, que tot és qüestió de temps (cinc anys), que cal tenir paciència i, sobretot, humilitat. I que tenir tants fronts oberts com té McLaren no és bo.

La cara i la creu

A Melbourne les estrelles van ser Valtteri Bottas -amb la millor victòria de les quatre que té després de gairebé dos anys sense guanyar cap cursa-; Max Verstappen, protagonista d’un memorable avançament a Sebastian Vettel que acreditavat aquella maduresa que tant se li reclamava, i Honda, amb el podi comentat. I Charlie Whiting, l’etern i afable director de cursa, mort hores abans de l’estrena de la temporada, a qui tots -segur- enyorarem per la seva bonhomia i saber fer.

Cal destacar també de la cursa australiana l’emoció (artificial, això sí) de la lluita pel punt de la volta ràpida a la part final del Gran Premi.

I els estrellats. L’escuderia Ferrari, de qui s’esperava molt més; la manca de ritme a l’Albert Park confirma que el que vam veure a Montmeló era foc d’encenalls i que els de Maranel-lo pequen d’infantils quan mostren tot el que tenen el primer dia del curs. Tot el contrari dels Mercedes, que a l’hivern no paren de fer la puta i la Ramoneta, encara que ahir no van estar gens fins amb Lewis Hamilton. Que no badi Vettel, ja que tot i que la primera cursa mai és del tot significativa -que l’hi preguntin a ell-, Charles Leclerc ja li bufa el clatell.

stats