La difícil gestió d’un talent cada cop més jove
BarcelonaSi tens 22 anys, estàs a punt de ser traspassat. És exagerat, però és la tendència que es viu al futbol actual. Els jugadors d’aquesta edat estan de moda perquè reuneixen algunes de les característiques més sucoses per justificar la inversió d’un club: ja han adquirit una experiència a primer nivell, insinuen una trajectòria ascendent i tindran prou recorregut per ser rendibilitzats, ja sigui per fer carrera al club o per tornar a ser venuts. Aquest estiu al despatx del Barça totes les operacions tenien en comú la data de naixement dels futbolistes, l’any 1993 (o 1994 en el cas del retorn de Denis Suárez), i van servir per afegir l’entitat blaugrana a la tendència actual del mercat futbolístic.
L’aposta de Robert Fernández per aquest perfil de futbolistes, que encara estan per esclatar, va rebre algunes crítiques perquè s’ha interpretat com una manera de frenar la progressió de jugadors de la casa com Munir o Sergi Samper, dos anys més joves, que han hagut de sortir cedits per buscar els minuts que no tindrien al Camp Nou.
Però el que ha fet el Barça és el reflex del que està passant al futbol europeu. L’observatori de futbol CIES, que supervisa la FIFA, ha analitzat aquesta tendència creixent dels últims anys i ha arribat a diverses conclusions que la justifiquen: ha crescut la mobilitat dels jugadors que tenen menys de 23 anys. La mitjana d’edat del primer traspàs d’un futbolista professional ha baixat dels 22,2 anys als 21,7, i un de cada dos futbolistes de menys de 23 anys ja ha canviat de club com a mínim una vegada. Fins i tot ja frega el 10% el volum de mobilitat dels menors de 18 anys.
Els joves estrangers estan assumint cada cop més protagonisme en el seu equip i ja superen el 25% dels minuts en els seus equips, però aquesta dada contrasta amb la pèrdua de confiança en el futbolista jove del país, que ha anat perdent influència en la seva lliga i cada cop participa en menys partits. No passa a països com Sèrbia, Holanda o Croàcia, però sí que s’està vivint a Espanya.
El CIES va estirar aquest fil que va publicar al març i, en el següent informe, va aprofundir en la gestió de l’últim esglaó professional dels joves. Va arribar a la conclusió que cada cop és més difícil que un futbolista escali categories dins el mateix club sense haver passat per una altra lliga fora de les principals d’Europa (Espanya, Anglaterra, Itàlia, Alemanya i França). “Les lligues que no són top five tenen un paper crucial en el desenvolupament dels jugadors”, afirma l’estudi, que suggereix “l’optimització d’entorns que ajudin a promoure el talent” i la capacitat dels grans clubs d’establir “aliances estratègiques” amb els petits. És l’única fórmula perquè el jugador agafi experiència amb continuïtat, com s’exigeix en aquesta etapa formativa. Actualment els menors de 23 anys de les grans lligues no arriben al centenar de partits, una situació que es pot resoldre amb una bona xarxa de clubs amics o amb un control més exhaustiu sobre el mercat europeu més jove.
