29/05/2012

Els dies que ens esperen al Barça

2 min

Les decisions que es prendran a partir d'avui marcaran el futur immediat del club. Ja tenim experiència en el temps d'execució d'Andoni Zubizarreta. Si el director esportiu manté el patró de l'operació relleu de Guardiola, ens hem de preparar per a decisions preses en reunions discretes i aplicades en temps rècord per agafar el màxim de gent possible de sorpresa. Mantenir sempre la iniciativa.

Superades les primeres turbulències, la transició apareix tranquil·la. Com a mínim fins que en plena canícula estival no aparegui la figura de Mourinho esperant convertir-se en l'iceberg letal del nou projecte a la Supercopa. Fins al moment, les aparicions públiques de Guardiola i sobretot la imatge de l'equip a la final de Copa envien un missatge d'estabilitat en la delicada cerimònia de l'abdicació o del traspàs de poders. Aquests dies hi ha membres de l' staff que buiden la taquilla, n'hi ha que es mig acomiaden perquè seguiran a la Ciutat Esportiva però amb una altra responsabilitat i en un altre camp d'entrenament, i fins i tot n'hi ha que encara no han decidit el camí a seguir i necessiten uns dies de sol i reflexió a la vora del mar. A hores d'ara el puzle només està acabat a la ment de Zubizarreta i avui mateix es començarà a desplegar en tota la seva extensió.

Els jugadors tornen a tenir la clau del futur. Independentment de si els nous responsables tècnics decideixen canviar molt la plantilla o no, els pesos pesants d'aquest equip van demostrar al Calderón que si volen estan capacitats per mantenir la dinàmica dels últims anys. Bielsa no va tenir raó quan abans de la final va avançar que el partit no es decidiria en el plantejament tàctic. El Barça va anular l'Athletic Club a la pissarra però ho va fer també sobre la base del compromís d'aquests jugadors, el currículum dels quals no hauria notat una Copa més o menys després de tot el que ja han sumat.

Sortim de l'època més brillant de la història del Barça. Tanquem quatre anys en què enmig del desconcert general els culers han tingut un referent on agafar-se tant en la victòria com en les (escasses) derrotes. Si el Barça del futur a llarg termini no és injust, les imatges d'aquests jugadors tindran el seu espai d'homenatge al Camp Nou com els herois dels clubs anglesos als seus estadis. Però ara, en aquest moment, el més intel·ligent és esquivar la temptació de la comparació permanent entre el que ens espera a partir d'ara i el que hem gaudit fins avui. Prendríem mal.

stats