BARÇA

Els dies més foscos de Bartomeu

El president, protagonista de diverses polèmiques que han erosionat el seu mandat fins a la moció

Josep Maria Bartomeu, president del Barça / ENRIC FONTCUBERTA / EFE

Les espatlles de Josep Maria Bartomeu s’han anat fent amples al llarg dels més de cinc anys viscuts a la presidència. El màxim dirigent blaugrana sovint ha optat per l’immobilisme davant els diferents focs que han cremat els últims anys a l’entitat blaugrana, responent-hi amb breus comunicats en nom del club i donant la cara en comptades ocasions, amb la confiança que com menys es parli públicament dels problemes abans se n’aniran. El president té clar que la cadira que ocupa implica estar exposat a la crítica i encaixar els cops quan les coses van mal dades però, després de més d’un lustre al càrrec, la moció de censura evidencia que a la balança pesen més els últims escàndols i desencisos esportius que no pas els èxits. Enrere queda el triplet de l’any 2015 que el va catapultar a guanyar les eleccions. 

L'última temporada ha sigut la de l’ocàs de Bartomeu i sembla que el seu vestit d’equilibrista ja està massa desgastat. Les 19.532 firmes validades per la moció impulsada pel precandidat Jordi Farré i d’altres grups opositors, i que l’exvicepresident Albert Perrín va ajudar a coordinar, converteixen Bartomeu i la seva junta en la tercera en tota la història del Barça que ha d'afrontar un vot de censura. Només  un últim intent desesperat recorrent a la Guàrdia Civil pot aturar el procés si un jutge ho requereix. Expliquem com s’ha arribat fins aquí quan s'enceta una setmana en què, si la directiva no ho ajorna, ha de celebrar una junta clau per definir els seus passos més immediats. 

El 2-8 i el burofax de Messi

La deriva esportiva

Torí, Roma, Liverpool i Lisboa. Les bufetades majúscules dels quatre últims cursos a la Champions han ferit l’autoestima dels socis, han evidenciat la falta de rumb esportiu i van empènyer Messi a enviar un burofax per deixar el club. Els lligams contractuals i, en paraules de Messi, la voluntat de “no anar a judici” amb el club que s'estima han retingut l’argentí a Barcelona. Bartomeu es va limitar a qualificar la desfeta del 2-8 d'una crisi únicament “esportiva”, però després del pols plantejat per Messi sí que va mostrar disposició a fer un pas al costat. El canvi d’entrenador a mig curs, el consegüent xoc Abidal-Messi i l'epíleg traumàtic a Lisboa van fer esclatar la parcel·la esportiva, que des de la destitució de Zubizarreta el 2015 ha viscut canvis constants, tant de perfils com de rumb. Les desavinences entre el vestidor i la cúpula blaugrana ja s'arrossegaven des de feia temporades. Algunes intervencions de Piqué a les xarxes socials o els missatges en el comiat de Suárez en són alguns exemples.

La revolució promesa per Bartomeu s’ha concretat amb l’arribada de Koeman, la marxa d’Abidal i les baixes de Suárez, Vidal, Rakitic, Semedo i Rafinha, a més de les cessions de Todibo i Wagué. Només s’ha tancat una cara nova després del 2-8: Dest. La resta són futbolistes que ja s'havien fitxat prèviament o que tornen després d'una cessió. Que el mètode Koeman sembla que funciona i que Messi hagi decidit enviar un missatge d’unitat són dos bàlsams per a Bartomeu, però el tancament del mercat sense haver fitxat ningú i regalant Rafinha al PSG suposen un nou suspens. Coutinho sembla que pot tenir una segona vida a Barcelona, però les apostes milionàries per Dembélé i Griezmann encara no han quallat.

El traspàs de Rafinha com a símptoma

El Barçagate

Indignació i dimissions a la junta

Més enllà de la pilota, l’escàndol del Barçagate a les xarxes ha crispat l'ànim de la massa social. El Barça va pagar un sobrecost fraccionat –per evitar haver de rebre el vistiplau de la junta– per uns teòrics serveis de monitoratge a tot un seguit d’empreses de currículum dubtós que ja havien fet altres tasques difamatòries, com atacar l'independentisme. Malgrat que Bartomeu es va aferrar a una lectura interessada de l’auditoria de PwC per intentar tancar aquesta polèmica carpeta –Jaume Masferrer va recuperar el càrrec–, la justícia continua investigant el cas.

El Barçagate va acabar de desgastar internament la junta entre els partidaris de Bartomeu i els que preferien que fes un pas al costat. Sis directius van dimitir en bloc a l’abril i Emili Rousaud va deixar en l’aire la possibilitat que algú hagués  “ficat la mà a la caixa” en el cas de les xarxes. Aquest dimecres, Rousaud va refermar les seves paraules en un acte de conciliació.

El Barçagate s’enquista

L’Espai Barça i el deute

Canvia totalment el finançament

La fórmula que es va votar el 2014 per donar llum verda a l’Espai Barça (600 milions) ha quedat obsoleta. El faraònic projecte que hauria de ser la principal herència del mandat de Bartomeu experimenta nombrosos retards i un gir total en la forma de pagament. El Miniestadi s'ha enderrocat –ara hi ha un solar buit– i l’estadi Johan Cruyff llueix a la Ciutat Esportiva, també s’han fet algunes obres al voltant del Camp Nou i s’han millorat els sistemes elèctrics de l’estadi, però el gruix de les obres encara ha d’arribar. El club sotmetrà a referèndum, previsiblement durant el primer semestre del 2021, una nova fórmula de finançament que consisteix en un préstec de 815 milions (725 del cost de les obres + interessos) a raó de 50 milions anuals durant vint-i-cinc anys. L'entitat blaugrana acabaria pagant 1.250 milions que sortirien, segons la junta, amb els beneficis d'explotació de les instal·lacions.

Paral·lelament, la salut financera del Barça viu una situació molt delicada. El club calculava superar aquesta temporada els 1.000 milions en ingressos abans del coronavirus, que ha suposat que el Barça deixi d’ingressar 200 milions d’euros i tanqui el curs amb 97 milions de pèrdues. El Barça tenia estimat generar 2 milions de beneficis, cosa que evidencia l’alt volum de despeses de l’entitat, que té un deute brut de 820 milions.

El Barça pot arribar a pagar 1.250 milions pel nou Espai Barça

L’1 d’octubre

Els equilibris amb la implicació del club

Un altre punt calent que ha erosionat el mandat de Bartomeu té a veure amb la implicació del club, històricament un motor de l’actualitat política i social de Catalunya, amb els esdeveniments que està vivint el país els últims anys. L’1 d’octubre del 2017 la junta va viure un dia frenètic, amb un intercanvi constant de missatges –tal com es relata al llibre El partit més llarg, acabat de publicar pel periodista Adrià Soldevila–. Veient la cruenta repressió policial durant les votacions del referèndum d’autodeterminació, Bartomeu i la junta –alguns dels seus membres van anar a votar i n’hi ha que van defensar col·legis– van acordar suspendre el partit, però la pressió del vestidor –només Piqué i Sergi Roberto consideraven que era millor no jugar– va fer canviar de parer el president.

El partit es va acabar disputant a porta tancada, una solució hibrída que va disgustar molts dels socis i col·lectius sobiranistes vinculats amb el club. Dos directius, Carles Vilarrubí i Jordi Monés, van dimitir. Els equilibris que ha fet el club des de llavors han anat des d’una neutralitat estèril –pancarta DRE: diàleg, respecte i esport– fins a un posicionament més ferm els últims temps, com quan el club va emetre un comunicat condemnant la inhabilitació de Quim Torra.

Dos mesos de l’1-O: La decisió més difícil de Bartomeu

Cas Neymar

La marxa i els litigis

El fitxatge de Neymar ha estat vinculat amb la polèmica des del primer dia que el brasiler va trepitjar el club. Amb Sandro Rosell de president i Bartomeu de vicepresident, el Barça va ser condemnat per l’Audiència Nacional el 2016 per haver defraudat Hisenda de manera deliberada per abaratir el cost del fitxatge. El pacte entre el club i la Fiscalia va delimitar que el Barça, com a entitat jurídica, assumia tota la responsabilitat del cas i, per tant, es va fer càrrec d’una multa de 5,5 milions d’euros i deixava lliures de culpa l’expresident Rosell i Bartomeu. Un any més tard, l’estiu del 2017, Neymar se’n va anar al PSG a canvi de 222 milions, l’import de la seva clàusula, després que el llavors vicepresident Jordi Mestre afirmés que el brasiler es quedava “al 200%”. Aquestes paraules van començar a erosionar Mestre, que l’estiu del 2019 va acabar dimitint, en bona mesura, a causa de desavinences amb l'àrea esportiva de la junta.

Neymar és protagonista de dos litigis més. En el cas Neymar-DIS, el fons brasiler que tenia el 40% dels drets del futbolista quan jugava al Santos va presentar una denúncia per estafa perquè es considerava enganyat per la quantitat que va percebre pel traspàs del jugador. El juny del 2019 l'Audiència Nacional va decidir enviar la causa als jutjats de Barcelona i segueix oberta. El tercer litigi entre el club i el jugador el va guanyar el Barça. El futbolista havia reclamat 43 milions que considerava que li corresponien d’una prima de renovació, però que el club no li va pagar perquè se'n va anar al PSG. Finalment, la justícia va donar la raó al Barça i va condemnar Neymar a pagar 6,7 milions al club.

El pacte pel cas Neymar deixa escrit que el Barça va delinquir

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF