L’ALTRA MIRADA
Esports 11/10/2019

Un repte transformat en un ‘modus vivendi’

Dídac Costa tornarà a disputar la Vendée Globe, la volta al món en solitari i sense escales

Nuria García
3 min
Un repte transformat en un ‘modus vivendi’

“Tornar sempre és la millor part de l’aventura”, diuen Els Amics de les Arts en una de les seves cançons. Això és el que deu pensar el navegant Dídac Costa. El barceloní, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona, va anunciar que tornarà a disputar la Vendée Globe, la volta al món en solitari i sense escales que se celebra cada quatre anys i que arrencarà el 8 de novembre del 2020 des del port de Les Sables d’Olonne, a França. “La Vendée Globe és una regata increïble, realment, em costa justificar per què no l’he de fer. L’emoció és molt gran i l’objectiu és molt clar”, diu.

El 2016 ja va prendre part en aquesta aventura: enfrontar-se tot sol, amb el seu vaixell, a tres mesos navegant. I li va agradar. Tant, que ara hi torna. Llavors tot va ser molt més precipitat i va tenir tan sols dos mesos per planificar-ho tot. Ara, amb un any de marge i amb l’experiència acumulada, afronta el repte amb més confiança, conscient que ha enfocat el seu dia a dia a tornar a preparar aquest repte. “L’experiència dona una perspectiva diferent”, diu. Ara ja s’ha posat a treballar. A diferència de fa tres anys, Costa compta amb un equip al darrere que l’ajuda i li dona suport. El que no ha canviat és el seu vaixell, l’IMOCA 60 de l’any 2000 amb el qual ja va fer la Barcelona World Race i aquesta regata transoceànica. El 2016 es deia One Planet, One Ocean i ara s’anomena Kingfisher. És el mateix, però l’està sotmetent a una remodelació gairebé integral per adaptar-lo als nous temps: modificarà el volum de la proa i instal·larà un pal més nou, a més de millorar els sistemes electrònics, els que gairebé li van fer dir adeu al seu somni el 2016 quan tot just començava l’aventura. Va ser llavors, una hora i mitja després de la sortida, que va patir una avaria al motor que va provocar la fallada dels sistemes electrònics del vaixell. Costa va tornar a port i va necessitar quatre dies per reparar-ho tot i tornar a l’aigua. Tot i l’entrebanc inicial, va ser capaç de completar la regata en 108 dies, 19 hores, 50 minuts i 45 segons en el 14è lloc (dels 29 que van començar). “La pressió ja la tinc des del moment que dic que m’hi he inscrit, això ja és part del repte. Però m’hi sento còmode”, comenta. I afegeix: “Com més dificultats, més motivació i més ganes”.

Si l’altre cop va invertir tots els seus estalvis (i alguna cosa més) en el seu somni, ara espera tenir temps per aconseguir patrocinadors. “Estem seguint tres línies, la institucional i la de les empreses del sector nàutic, que ja ens van ajudar l’altra vegada, i la dels patrocinis de la resta d’empreses, que és en la que estem treballant en aquest moment”, indica.

Bomber de professió, al desembre va tornar a treballar després de demanar una excedència per disputar la primera Vendée Globe i ara haurà de tornar a fer peripècies per tornar a participar en el màxim desafiament de la navegació oceànica. El seu projecte, a més d’esportiu, torna a apostar per la sostenibilitat. “I a més porta al darrere tota una sèrie de valors: esforç, posar molta atenció a les coses... La vela tot això ja ho té, però amb la navegació oceànica tot això encara és més necessari”, recorda. Un cop més, serà l’únic català (i espanyol) que estigui a la línia de sortida. “Ser-hi és per a mi intentar un altre objectiu, que és animar més navegants d’aquí a participar-hi i, especialment, poder posar Barcelona com a referència de la vela transoceànica”. “El Dídac és un ídol. I a la Federació ens va bé tenir ídols, perquè la gent jove que navega tingui un referent. El Dídac ens ajuda a promoure aquesta activitat -reconeixia Xavier Torres, president de la Federació Catalana de Vela-. El navegant es va fent de mica en mica. Però evidentment que hi ha un abans i un després de la Vendée Globe”. El després és l’ara i les ganes de tornar-hi.

stats