El deure pendent del Barça de Koeman

BarcelonaEls jugadors van acabar tocats després de la derrota contra el Granada. La convicció al vestidor era ferma en la idea que es guanyaria el partit i que, per primer cop aquesta temporada, se situarien líders a la Lliga. La derrota, que va ser encaixada com una bufetada, ha canviat l'escenari. El Barça encara pot ser campió de Lliga, una fita que després de la primera volta semblava una quimera, però ja no depèn de si mateix. Deixar escapar els tres punts contra el Granada va ser especialment dolorós perquè, a banda d'un bany de realitat –a dia d'avui el conjunt blaugrana és un equip en construcció–, suposava tornar a caure en un partit crucial.

Ronald Koeman no ha tingut les coses fàcils des que va arribar a la banqueta del Barça, tant per la delicada situació econòmica del club com pels mesos d'interinatge que va viure l'entitat entre la dimissió forçada de Bartomeu i l'as soon as possible de Carles Tusquets fins que es van celebrar les eleccions el 7 de març. I, fins ara, l'entrenador holandès s'ha guanyat el crèdit del vestidor –"va de cara i té una comunicació clara", expliquen des de la Ciutat Esportiva respecte al seu tracte amb els veterans; alhora que els joves agraeixen "que se'ls doni oportunitats"–, però la seva gestió no compta amb l'aval que donen les victòries importants. Aquest segueix sent un dels seus deures pendents.

La Copa, en què es va haver de remuntar contra el Rayo, el Granada i el Sevilla, és la principal excepció, ja que l'equip va tenir capacitat de reacció i a la final va ser clarament superior a l'Athletic Club. Però en la gran majoria de partits importants del curs, ja sigui per l'estatus del rival o per la transcendència del xoc, l'equip ha fet figa, i la quota de responsabilitat de l'entrenador hi ha sigut. A la Lliga, a banda del Sevilla a domicili (0-2), el Barça ha sigut incapaç de superar el Reial Madrid en dues ocasions –al Camp Nou va caure 1-3 i a Valdebebas 2-1–, l'Atlètic de Madrid en una –derrota per 1-0 al Wanda el dia en què es van lesionar Piqué i Roberto– i, en les principals oportunitats que ha tingut de fer una queixalada al campionat, l'equip s'ha desinflat quan més expectatives havia generat.

Ensopegar dos cops amb la mateixa pedra

La derrota contra el Granada de dijous va privar el Barça de situar-se líder, però la sensació d'oportunitat perduda d'assestar un cop a la Lliga va ser un déjà-vu. Al mes de febrer, quan els blaugranes estaven explorant una substancial millora en el joc, la jornada 24 es presentava com una data assenyalada per presentar una ferma candidatura al títol. Malgrat que llavors no s'haurien situat líders tot i guanyar, rebien el Cadis a casa sabent que l'Atlètic havia punxat contra el Llevant (0-2). Però el resultat va ser nefast: 1-1 al Camp Nou davant un equip que ja l'havia guanyat a la primera volta. El Barça es quedava a vuit punts dels matalassers i desaprofitava l'oportunitat de situar-se segon a sis del conjunt de Simeone. "Aquest empat fa molt mal", va dir Piqué. "Estic molt decebut, més que dimarts", va exposar Koeman en relació amb la derrota, aquella mateixa setmana, per 1-4 contra el PSG.

La Champions simbolitza l'altra gran competició en què els blaugranes tampoc han estat a l'altura els dies importants. Abans del creuament contra el PSG, l'equip va deixar escapar el primer lloc del seu grup a mans del Juventus en un funest 0-3 a l'estadi, tot i que havia signat un il·lusionant 0-2 a Torí en la segona jornada de la fase de grups. L'1-4 contra el PSG va fer retornar els pitjors fantasmes europeus a un Barça que, almenys, va recuperar una mica l'orgull empatant 1-1 al Parc dels Prínceps. L'altre partit gran del curs en què el Barça no havia de fallar era la final de la Supercopa d'Espanya, a principis de gener, però l'equip, amb un plantejament poruc, va caure a la pròrroga contra l'Athletic Club (2-3).

Ara queden cinc jornades per al final de la Lliga. El compromís dels jugadors i la lectura tàctica de Koeman –que ha ensenyat que, a vegades, abusa de defensors per mantenir resultats o, en el cas contrari, de davanters per buscar remuntades a la desesperada–, seran decisius per no cometre més errades en les dates clau.