10/10/2011

El destí d'anomenar-se Keita

2 min
Seydou Keita, lluitant amb un jugador de Libèria aquest dissabte a l'estadi nacional de Monròvia.

M'explicava Marc Guillén, company de Barça TV, que en un partit que va veure a Mali els aficionats van tirar monedes al camp. Però no per agredir els jugadors, sinó per premiar-los. Els futbolistes les van recollir i es van endur un sobresou.

Aquesta és la realitat que es troba Keita quan es posa la preciosa samarreta verda de la seva selecció i juga en camps com el de Libèria, on aquest dissabte Mali es va classificar per a la Copa d'Àfrica. A casa nostra, però, aquesta notícia genera indiferència o indignació, ja que es perdrà partits de Lliga.

És un joc de fidelitats, en el fons. Atrapats per l'estranya relació Catalunya-Espanya, molts posem l'amor al club per sobre de l'amor a la selecció, oficial o no. Però qüestionar l'amor de Keita per Mali és injust. Podem qüestionar el calendari, però no el jugador.

Keita sap el poder que té el futbol per fer feliços els africans, ja que va conèixer la realitat dels carrers de Bamako fins als 19 anys. De fet, porta el destí inscrit al passaport, al cognom, a la sang. Keita pertany a l'ètnia mandinka, que conforma el 20% de la població maliana i que està estesa per altres països. Els mandinkes donen un valor altíssim a la tradició oral, i de fet es regeixen per un sistema de castes en què la més alta és la que prové dels narradors de contes. I els Keita estarien dins d'aquesta casta. Són gent destinada a cantar gestes, com el famós cantant Salif Keita, o a escriure la història en un camp de batalla, com el rei del segle XIII Sundiata Keita, o en camps de futbol. Els Keita són líders, treballadors pausats i compromesos amb la seva gent. Gent de rialla amigable que encisen els que els coneixen.

Suposo que dec ser una rara avis , però m'emociona veure'l liderar el seu país amb el mateix compromís amb què ha seduït Guardiola. Per això ha tornat a la selecció després de dos anys d'estar-ne apartat. Per ser un líder. No seria just que ara fos criticat, quan ningú no ha escrit ni una línia per parlar de per què s'ha estat dos anys allunyat de la selecció per una discussió amb la Federació.

stats