FUTBOL - LLIGA IBERDROLA

El derbi dels cromos canviats

Un Espanyol reforçat amb joves exblaugranes rep un Barça que ha recollit talent fet a Sant Adrià

Que Andrea Pereira no entri, per error, al vestidor local. O que Anna Torrodà o Ainhoa Marín, les últimes en arribar, no tirin d’inèrcia i facin el camí de les visitants. Quan aquest dissabte, a mig matí, les jugadores de l’Espanyol i el Barça hagin d’entrar a la Ciutat Esportiva Dani Jarque (12 h, BeinLaLiga) per canviar-se per al derbi de la Lliga Iberdrola, hauran de desafiar la inèrcia d’una rutina que durant anys han fet al revés de com faran avui. Els seus casos són els últims d’una realitat que ha mogut, de Sant Adrià del Besòs a Sant Joan Despí, i al revés, més d’una vintena de jugadores en l’última dècada. A l’actual plantilla blaugrana hi ha sis jugadores -més una membre de l’staff- amb passat periquito, mentre que al grup blanc-i-blau s’han reunit fins a nou futbolistes que anteriorment havien jugat com a culers.

La migració del Barça a l’Espanyol i de l’Espanyol al Barça -que servidora, per exemple, va fer l’any 2006/07- ha sigut un dels motors del creixement dels dos clubs al llarg de la seva trajectòria. En un futbol femení que, fins fa un parell de temporades, pràcticament no podia obrir les portes al mercat més enllà de Catalunya, el canvi d’escut era la millor solució per a qui busqués un pas més o necessités una marxa menys. Les dinàmiques de les dues entitats s’han anat repartint èpoques de domini i, en conseqüència, també han anat repartint el talent de què disposaven.

Fa una dècada era l’Espanyol qui marcava el to del futbol català. La Lliga aconseguida l’any 2005/06 va acabar de ser un reclam per a les millors jugadores, que buscaven l’embranzida semiprofessional que aquell Espanyol que ja estava fent bé les coses al futbol base podia oferir. Es va jugar a Europa i cada any es competia pel títol domèstic, gràcies als inversors que patrocinaven la secció. Pel club periquito van passar futbolistes referència com Sandra Vilanova, Vero Boquete, Erika Vázquez, Sílvia Messeguer, Sara Monforte o Ana Romero Willy, la majoria de les quals han seguit fent carrera després en altres clubs. En paral·lel, un Barça humil començava a traçar un nou rumb amb la direcció de Xavi Llorens, que va tenir la paciència d’empassar-se aquelles primeres golejades doloroses per establir una base de gent de la casa. Arribar al primer equip de l’Espanyol s’havia complicat tant que joves com Marta Corredera, Vicky Losada, Carol Férez o Alexia Putellas van veure amb bons ulls fer un salt a l’equip veí. Allà, l’horitzó de Primera Divisió era més accessible.

Van passar un parell de temporades i les coses es van igualar. Les joves blaugranes estaven madurant, els diners de Quat ja no podien pagar cracs i el derbi no s’acabava amb un molt a zero. La final de la Copa de la Reina del 2011, guanyada pel Barça a l’Espanyol a la pròrroga, va marcar un punt d’inflexió que va acabar de catapultar les blaugranes cap amunt i de treure, a la força, ambició a les blanc-i-blaves, com van acabar simbolitzant els fitxatges posteriors d’emblemes periquitos com Míriam Diéguez i Marta Torrejón pel Barça.

Els camins dels dos clubs s’assemblen als de fa tretze anys, però amb els escuts canviats. Ara a Sant Joan Despí es recopila el talent de rendiment més immediat (com el de Mapi León, Bárbara Latorre o Andrea Pereira, foguejades com a periquites en els seus inicis) mentre que la mirada a llarg termini la fan a Sant Adrià, on les noves generacions busquen el seu lloc a l’elit a través d’un Espanyol molt jove. Berta Pujadas, fitxada del filial blaugrana per al primer equip blanc-i-blau, va ser un exemple d’èxit que ara volen repetir Anna Torrodà i Ainhoa Marín, nous fitxatges d’aquesta temporada. També venen de la base blaugrana Maria Llompart, Carola Garcia o Elba Vergés, a més d’altres jugadores més experimentades i amb més rodatge, com Mariajo Pons o Cristina Baudet.

Són els cromos canviats d’un partit que probablement tindrà poc a veure amb la desigualada final de la Copa Catalunya. Perquè és jornada 3 de Lliga, perquè ha sigut una setmana complicada per al Barça per la gastroenteritis que va ajornar el duel contra el Llevant i perquè dimecres juguen la tornada de la Champions a cara o creu. També, perquè l’Espanyol busca la seva particular final de Copa del 2011, el seu punt d’inflexió. I perquè és un derbi.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF