Piqué silencia Cornellà-El Prat en un derbi èpic sota la pluja (1-1)
Cornellà de LlobregatA mesura que Gerard Piqué es dirigia cap a una cantonada celebrant el seu gol amb un dit sobre els llavis, fent callar l’afició de l’Espanyol, l’efecte provocat era el contrari: soroll, crits, insults. Piqué arribava al derbi com a gran protagonista i va acabar rient l’últim gràcies a un cop de cap que va evitar la primera derrota en Lliga d’un Barça condemnat a ser mortal quan Messi descansa. El millor Espanyol, però, no va poder guanyar un Barça fluix en un partit esbojarrat jugat sota un temporal en què el protagonisme el va acaparar un Piqué que surt reforçat com a portaveu no oficial del barcelonisme però també com a enemic públic número u de l’Espanyol.
“El que passa al camp, queda al camp, no té més”, va dir Gerard Moreno al final del partit, després d’haver fet una falta duríssima a Piqué per cobrar factures que va iniciar una picabaralla. Però Piqué ho veia diferent, i a la zona mixta va seguir fotent-se de l’Espanyol: “Estan desarrelats”, va dir sorneguer. I va justificar la seva celebració amb un argument de pes: “El que és un escàndol és que s’insulti la meva família i la directiva de l’Espanyol no digui res”, va argumentar després d’un dels partits del Barça més fluixos de la temporada.
Va ser un partit dur, en què alguns jugadors que no han deixat mai de ser aficionats van acabar barallant-se camí dels vestidors. Jugadors amb cor com Piqué i Gerard Moreno, els autors dels gols d’un partit que, per moments, va fer somiar l’afició blanc-i-blava. Un partit que, com tot derbi, va engrescar però també va fer sortir el pitjor de molts, ja que Umtiti va marxar fet una fera després de rebre insults racistes. La rivalitat sembla estar endormiscada als armaris, als calaixos, fins que esclata. I quan esclata, pot arribar a fer por. I aquest 2018 la rivalitat s’ha viscut de nou amb intensitat amb tres partits plens de passió en què l’Espanyol ha plantat cara però no ha pogut trencar el guió dels últims anys: al final sempre riu Piqué.
Tot i el final explosiu, va semblar que la pluja calmava els ànims d’un partit en què, inicialment, l’afició local va prioritzar animar i no insultar, en una elecció encertada que va viure el seu final quan Piqué va empatar. Un final èpic per a un partit marcat per una pluja persistent, d’aquelles que de mica en mica et fan entrar el fred fins als ossos. Malgrat tot, l’estadi va presentar la segona millor entrada de la temporada, i l’Espanyol, amb un 4-2-3-1 defensiu, va trobar la manera d’aturar un Barça que va apostar per les rotacions i va donar descans a Messi, Alba, Rakitic i Roberto.
El Barça, amb un 4-3-3 en què Iniesta, massa sol, ballava sota la pluja sense socis, no va saber convertir el domini territorial en ocasions. Coutinho, titular, va gaudir de la millor ocasió blaugrana amb un xut a l’escaire que va fer caure les gotes d’aigua dels pals de la porteria de Diego Sánchez. El brasiler, però, segueix actuant com un alumne a qui canvien d’escola: massa tímid. La pilota era blaugrana, però l’Espanyol mossegava amb contres verticals. Així, a la segona part, Valverde, frustrat, no va tenir cap altre remei que canviar-ho tot i donar entrada, a la vegada, a Messi i Sergi Roberto. Quique va respondre amb la carta de Sergio García, negant-se a acceptar el guió de ser sotmès pel ritme de Messi, i va obtenir premi quan, en una jugada ràpida, la centrada de Sergio García la va rematar Gerard Moreno, sempre murri, sempre llest, guanyant l’esquena de Piqué. L’Espanyol semblava haver trobar la fórmula per ser l’únic equip que planta cara al Barça a la primera part però que no cau a la segona. Tot al contrari: el guió de Quique s’imposava.
Intens i concentrat, l’Espanyol cantava victòria contra un Barça lent sobre una gespa carregada d’aigua. Un Barça previsible que semblava destinat a caure per primer cop en Lliga, fins que Piqué va rebel·lar-se amb un cop de cap i una celebració que ja formen part de la història d’un derbi que segueix més viu que mai, tot i els canvis que viuen els clubs, tot i la distància en una classificació en què el Barça, amb 22 jornades sense perdre, sembla intocable: ni tan sols perd quan falla.
