El Barça, obligat a canviar de plans: Dembélé tornarà a passar pel quiròfan

BarcelonaProblemes per a Ousmane Dembélé i, de retruc, per al Barça. Malgrat no ser titular amb la selecció francesa, l’extrem blaugrana ha hagut de dir adeu a l’Eurocopa per culpa de la lesió que va patir fa uns dies en el partit de la fase de grups contra Hongria. Va entrar al minut 57 i va participar en l’empat dels bleus a Budapest (1-1), però va haver de sortir mitja hora més tard després de notar molèsties a la zona del genoll dret.  

Les proves que li han fet no deixen bones notícies: confirmen que té una desincersió del tendó del bíceps al genoll que necessitarà tractament quirúrgic. Una operació més, la tercera des del 2017. Mal negoci per al Mosquit i sobretot per al Barça, que pretenia renovar un dels jugadors amb més mercat que té a la plantilla per evitar que sortís lliure l’estiu que ve. Ara, si hi ha ampliació, serà amb un futbolista de nou tacat de ruïna.

Dembélé acaba contracte el 2022 i fins al moment no tenia urgència per negociar una ampliació amb el club blaugrana. L’ex del Dortmund, que té una de les fitxes més altes de la plantilla, detectava en les presses de Laporta perquè renovés més ganes de tenir la paella pel mànec en una futura venda que no pas d’apostar cegament pel seu futbol.

El president del Barça, en canvi, no es cansava de repetir que era partidari continuïtat de l’extrem, un perfil únic a l’equip per la seva capacitat de desequilibrar en l’un contra un. Tot i això, condicionava aquestes bones paraules a un acord per allargar-li el compromís en unes condicions ajustades a la situació econòmica del club, llastada per una massa salarial disparada. L’amor per Dembélé passa obligatòriament per la renovació. Sense firma ni més anys de contracte, no surt a compte. Ara, amb la lesió, els plans canvien i el francès, sense opcions de sortir a curt termini, necessitarà el coixí d'un acord més llarg. De cop, la via de la renovació pren força.

La idea del Barça amb aquesta carpeta del mercat eren ben clara. “O ampliació o venda”, sostenien als despatxos quan els preguntaven pel Mosquit. La primera opció depenia de la predisposició del futbolista, que fins fa uns dies era escassa. I la segona es veu afectada per una nova lesió que se suma a l’historial poc reeixit dels últims anys. Amb tres o quatre mesos de baixa per davant, que Dembélé no estigui en plenitud fins a ben entrat del curs vinent aixafa les expectatives de venda o bescanvi per a aquest estiu. Perquè, sense renovació, la direcció esportiva pretenia fer servir la carta de l’extrem per cobrar un traspàs profitós o bé per teixir alguna operació d’intercanvi amb un altre club amb prou múscul per afrontar una fitxa de més de 12 milions bruts i un valor de mercat de 50 milions.

La seva millor temporada

Entre la pandèmia, la devaluació per les lesions i les amortitzacions satisfetes des del 2017, al Barça haurien acceptat una oferta econòmica per Dembélé igual o una mica inferior a la taxació de Transfermarkt. En tot cas, una quantitat llunyana a la que el club culer va pagar, en plena urgència després de la fuga de Neymar, perquè marxés del Dortmund només un any més tard de la seva arribada a la Bundesliga procedent del Rennes. L’expresident Bartomeu va aprovar una operació de 105 milions més 40 en variables per un futbolista que no ha rendit ni de bon tros com prometia. Tot i això, només té 24 anys. 

En quatre temporades al Camp Nou, a més de passar dos cops pel quiròfan per corregir lesions musculars severes, ha jugat 118 partits i ha fet 30 gols. A les ordres de Ronald Koeman aquest últim curs, ha aportat 44 participacions oficials i 11 dianes i ha ofert solucions com a extrem i com a fals davanter centre. Físicament s’ha mostrat més fiable que mai, però les seves freqüents desconnexions el convertien en una peça no indiscutible. Lesionat i sense renovar, el culebró sobre el seu futur es complica.

El destí és tan capritxós que tant Dembélé com Coutinho hauran de gestionar la seva vinculació amb el Barça amb un peu a la infermeria. Van arribar al Camp Nou per fer oblidar Neymar i no només no han complert l’objectiu, sinó que actuen com a exemple a evitar de cara al nou ordre salarial que volen imposar Laporta i Mateu Alemany.