22/03/2013

El pes del passat presideix el partit Croàcia-Sèrbia

3 min
Sinisa Mihajlovic, el dia que va ser presentat com a nou seleccionador de Sèrbia, al costat del president de la Federació, Tomislav Karadzic.

BarcelonaL'últim cop que Sinisa Mihajlovic, seleccionador de Sèrbia, va estar a Zagreb va ser el 9 d'octubre del 1999. Aquell dia l'estadi Maksimir era l'escenari d'un duel d'alta volada. Croàcia, un equip format per una generació de jugadors meravellosa que havia arribat a les semifinals del Mundial del 1998, rebia una Iugoslàvia formada només per serbis i montenegrins en l'última jornada de la fase de classificació per ser a l'Eurocopa del 2000. Si Croàcia guanyava, els croats es classificaven. L'empat classificava els iugoslaus. El partit va acabar 2-2 i els visitants van ser rebuts com a herois un cop van tornar a Belgrad. Mihajlovic formava part d'aquella selecció.

Abans d'aquell partit del 1999, Mihajlovic va rebre una visita a l'hotel de concentració de Zagreb. Es tractava d'un dels seus millors amics de quan era petit. Mihajlovic, fill de pare serbi i mare croata, es va criar prop de la ciutat de Vukovar, a Eslavònia, la regió fronterera entre Croàcia i Sèrbia on va començar la violència que va donar inici a la Guerra dels Balcans. Mihajlovic ja jugava a Belgrad quan els seus pares van rebre la visita del millor amic del seu fill, el mateix jove croat que el 1999 va visitar el jugador en un hotel de Zagreb. Però aquella visita no era de caràcter amistós. Acompanyat per milicians nacionalistes croats, el millor amic de Mihajlovic va amenaçar els seus pares d'assassinar-los si no abandonaven la ciutat i marxaven a Sèrbia. Com que els pares no el van voler creure, el noi va disparar sobre les fotografies de Mihajlovic vestit de futbolista. I els pares van entendre que calia fer les maletes. Un cop van marxar, la casa va ser enderrocada. Quan es van retrobar el 1999, l'amic va explicar a Mihajlovic que va ser amenaçat per les milícies croates perquè expulsés la família Mihajlovic. "Era per demostrar que era un bon croat. Sabien que era amic teu. Vaig pensar que era millor enderrocar la casa però salvar els teus pares". Mihajlovic el va perdonar.

Retorn a Zagreb

Avui Mihajlovic torna a Zagreb per entrenar la seva selecció en el primer partit oficial de la història entre croats i serbis, ja que el 1999 els montenegrins també van participar en aquell duel. I el partit arriba amb l'ambient prou calent, ja que aquesta mateixa setmana el president del club més popular de Croàcia, el Dinamo de Zagreb, ha passat dos dies a la garjola acusat d'incitar l'odi entre ètnies després d'unes declaracions contra els serbis que no han deixat indiferent a ningú.

Zdravko Mamic, el president del Dinamo, ha insultat el ministre d'Esports croat, Zeljko Jovanovic, ja que pertany a la minoria sèrbia del país. "Jovanovic odia totes les coses croates, ens vol tot el mal possible a la nació croata, com fan tots els serbis. Ens vol tot el mal al Dinamo, ja que som el club més gran de Croàcia", va afirmar fa una setmana atacant un ministre que ha obert una investigació contra la seva gestió, marcada per les sospites de corrupció. De fet, Mamic té diversos processos oberts i el ministre ha rebut el suport de partits de l'oposició, que entenen que Mamic vol desviar l'atenció. Però els atacs contra un membre de la minoria sèrbia que viu a Croàcia han escalfat encara més el partit.

Tampoc hi ha ajudat gaire la premsa croata. Aquesta setmana Mihajlovic ha ofert una entrevista al diari La Gazzetta dello Sport en què afirma: "Si vaig acceptar ser seleccionador va ser en part per entrenar en aquest partit. Toca pensar en el futur, en la pau. Toca mirar cap endavant". El problema és que un dels principals portals de notícies croats va publicar que el seleccionador serbi havia comentat durant aquesta entrevista que havia comprat armes per als paramilitars serbis durant la guerra contra Croàcia. El text original, però, deia tot el contrari: "Vaig comprar medicines i aliments, però mai armes. Ara bé, la notícia, falsa, va ser la més vista a internet durant tres dies".

Mihajlovic és víctima de la seva fama. Tot i tenir part de la família croata, es defineix com a nacionalista serbi i ha imposat als seus jugadors una sèrie de condicions per jugar amb la selecció, com cantar l'himne serbi. Per aquest motiu, Mihajlovic no convoca un dels seus millors homes, Adem Ljajic, ja que Ljajic és de la minoria musulmana sèrbia i no canta l'himne. A més, Mihajlovic va ser amic del criminal de guerra Zelsjko Raznatovic, conegut com a Arkan. Un home que va assassinar civils croats a la zona natal del jugador, Eslavònia. Mihajlovic admet els crims d'Arkan però el defineix com a "heroi", i va recordar com Arkan li va trucar per telèfon quan va ocupar Vukovar per preguntar què havia de fer amb un croat que deia que era el seu oncle. "El puc enviar a casa teva a Belgrad o el mato", va deixar anar Arkan, antic cap dels ultres de l'Estrella Roja. Mihajlovic va salvar la vida del seu tiet, un croat. Però a Croàcia no és gens estimat per la seva relació amb Arkan. Avui el passat li passarà factura en forma de xiulets.

stats