El declivi blanc alleuja el pas per Anoeta

El Barça visitarà el seu estadi maleït amb l’etern rival com a tercer enemic

Els jugadors estaven a punt de sortir a la gespa de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí per fer l’últim entrenament quan saltava la notícia: el Vila-real derrotava el Reial Madrid al Santiago Bernabéu amb un gol de Pablo Fornals al minut 86 i feia encara més gran la distància que allunya els blancs del lideratge blaugrana a la classificació. Ara mateix, catalans i madrilenys estan separats per setze punts, que poden ser dinou si el Barça guanya avui la Reial Societat a Sant Sebastià (20.45 h, Movistar Partidazo) i que només poden reduir-se si els culers perden a Anoeta i el Madrid resol amb victòria el partit ajornat contra el Leganés que encara té pendent del Mundial de Clubs. Sigui com sigui, són tants punts que han fet que l’aficionat blaugrana hagi canviat d’enemic i ja s’estigui mirant seriosament el paper del renascut Atlètic de Madrid (que ahir va guanyar a Eibar) i el solidíssim València (que tampoc va fallar a la Corunya contra el Dépor).

L’equip matalasser i l’equip xe van avançant camí i van perseguint un Barça que busca la seva primera volta perfecta, invicta, però que sap que per aconseguir-la haurà d’escapar dels fantasmes que l’atrapen cada cop que toca jugar a Anoeta. “Volem acabar la primera volta amb bones sensacions però ens ha tocat el camp més difícil, pels precedents”, deia Ernesto Valverde en sala de premsa quan encara s’allargava el 0-0 al Bernabéu. Que ell no hagi viscut encara l’angoixa amb què el barcelonisme afronta cada visita a territori txuri-urdin no l’aïlla de la realitat: no cal parlar-ne gaire, tothom és conscient que és una mena de camp maleït per als blaugranes.

El tècnic, en un exercici racional, va intentar enumerar els motius pels quals cada visita a Anoeta se li està encallant al Barça des del retorn de la Reial Societat a Primera. L’última victòria en Lliga s’ha d’anar a buscar el maig del 2007, però des del curs 2010/11 tot han sigut ensopegades, amb només dos empats com a tímid botí. “Cal habituar-se a l’estadi, és un camp molt ràpid, la pilota va que sembla que se t’escapi sempre lluny per la pista d’atletisme...”, argumentava Valverde per trobar-hi una explicació. Una altra tenia a veure amb Eusebio Sacristán, coneixedor de l’estil del Barça i, per tant, de les seves debilitats.

Però Valverde i el seu Barça no passen ara, precisament, per un moment de pessimisme. Tot el contrari. “Volem escriure el futur, la resta és parlar del passat”, va deixar anar, aferrat a l’últim desplaçament a Sant Sebastià, l’any passat a la Copa del Rei, quan es van espantar les pors anteriors i es va guanyar 0-1. Era, però, una altra competició i en format eliminatòria. L’aval de veritat té més a veure amb el rendiment actual. “Fins ara estem contents de com van les coses, però encara està tot per decidir. No està malament ser campions a la primera volta, però el que interessa és ser-ho al final. Estem satisfets si mirem enrere, però volem seguir en aquest camí”, va afegir.

Com a la Lliga dels 100 punts de Tito

A l’equador del campionat, la calculadora culer buscava ahir exemples d’altres temporades en què al gener ja s’estigués eliminant de l’equació pel títol l’etern rival. La possibilitat de tancar el diumenge deixant a 19 punts el Madrid suposaria la màxima diferència de punts del segle a aquestes altures. La Lliga de Tito Vilanova reclama, però, el seu lloc capdavanter, sobretot per si el Madrid retalla fins a 16 la distància en l’ajornat duel amb el Leganés. Aquella temporada 2012/13 el Barça va arribar als 100 punts al final de la Lliga i el Madrid, que ja en la jornada 19 s’ho mirava tot a 18 punts de distància després d’empatar a zero a Pamplona contra l’Osasuna, va acabar despenjat a 15 punts, sense cap opció de títol des de la primera volta. Era una roda de guanyar i golejar, aquell Barça, que va tancar la primera volta amb 55 punts de 57 possibles. Ara Valverde com a molt arribaria a 51 si suma els tres punts davant la Reial.

L’altre precedent d’un Madrid a molts punts al gener el tenim en el primer curs de Pep Guardiola, l’any 2008/09, quan el Madrid va quedar a 12 punts en acabar el primer cicle de partits. La Lliga, aquell cop, també va quedar resolta un parell de jornades abans gràcies a la bona gestió de l’avantatge que van fer els catalans.

Des de Guardiola, de fet, el barcelonisme s’ha acostumat a marcar-li el ritme des de les primeres jornades al Madrid, que només ha pogut acabar la primera volta per davant en tres ocasions: l’any passat, quan tenia una mínima renda de dos punts; en la primera campanya de Luis Enrique, quan els blaugranes eren a quatre punts dels blancs, i en l’últim any de Guardiola i en plena guerra amb Mourinho, quan el Madrid tenia cinc punts d’avantatge sobre el Barça. Per trobar un domini madridista tan clar sobre els blaugranes cal remuntar-se fins a la temporada 2002/03, l’any de la moció de censura a Joan Gaspart, quan els blancs superaven en 15 punts el Barça. El líder, però, era precisament la Reial Societat, a 20 dels catalans. En la següent temporada, la 2003/04, quan ja manava Joan Laporta a la presidència culer, també es va tancar la primera volta a 15 punts del Madrid i tampoc aleshores els blancs eren els comandants de la classificació. Manava el València.

La competència interna

Aquest repàs històric recorda al Barça que a la Lliga hi ha més enemics que el Reial Madrid i que potser el més perillós és no exigir-se prou a un mateix. El pas per Anoeta no permetrà cap relaxació, i per això Valverde viatjarà amb tot a Sant Sebastià. O, si més no, amb tot el que compta per a ell a la plantilla. A l’espera de resoldre el seu futur -com ja ha fet Arda Turan, de retorn al futbol turc-, no es desplacen Deulofeu ni Rafinha, i sí que ho segueix fent Javier Mascherano.

Aquest diumenge, a més, ha caigut de la convocatòria Semedo. Amb una amigdalitis, és baixa per aquest partit i ha entrat al seu lloc Aleix Vidal, un dels descartats en la primera llista de Valverde, que finalment agafarà a les 11 l'avió cap a Sant Sebastià amb els seus companys.

Històries de superació esportiva