Un debat etern que ni Valdés ha pogut tancar

BARCELONANi ser el porter titular del Barça durant 10 temporades, ni haver guanyat cinc vegades el trofeu Zamora, ni protagonitzar centenars d'aturades salvadores. Víctor Valdés continua sentint-se qüestionat a la porteria blaugrana. Una situació que a aquestes altures ja no el "sorprèn" i que prefereix deixar de banda, encara que no descarta canviar d'aires en un futur més o menys llunyà.

Superada la fasciïtis plantar que el va deixar fora del partit de la selecció catalana contra Nigèria, el porter ja es va entrenar amb normalitat amb la resta dels companys i diumenge estarà a punt per jugar -com sempre- d'inici en el derbi contra l'Espanyol.

Valdés sempre ha assegurat que "només qui és allà baix [a la porteria] pot dir què se sent". Ahir ho va tornar a repetir a la sala de premsa de la Ciutat Esportiva del club. "Ja no em sorprèn res. Sempre s'ha dubtat de mi. És la tònica de sempre. La nostra posició és la més sucosa perquè la critiquin i aquí les he vistes de tots colors", comentava el jugador de Gavà, que és conscient que malgrat que alguns cops se'l qüestioni a la graderia és el titular indiscutible i té el futur garantit, almenys mentre ell ho vulgui.

L'idil·li de Valdés amb la porteria blaugrana va començar la temporada 2002/03, amb Louis van Gaal a la banqueta. L'holandès va confiar en ell de bon principi, i va debutar en partit oficial a Varsòvia, en una prèvia de la Champions. Això sí, a meitat de temporada el tècnic va decidir que Valdés -encara amb fitxa del filial- tornés al B, i el porter es va declarar en rebel·lia, negant-se a entrenar amb el segon equip. Van ser uns dies de tensió a Can Barça, però que es van resoldre favorablement per a l'aleshores jove futbolista. El de Gavà va jugar mitja temporada al filial abans de fer novament el salt al primer equip, aquesta vegada de la mà de Radomir Antic, que havia substituït Van Gaal a la banqueta. Des d'aleshores que la porteria del Barça només té un porter titular.

Més gols encaixats

Valdés ha estat protagonista de grans aturades, però també d'alguns errors que han costat gols a l'equip. Aquesta temporada, per exemple, va errar en l'anada de la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid, quan va perdre una pilota a l'àrea i Di María va marcar a plaer una diana que acabaria sent decisiva, ja que el títol es va resoldre a la tornada pel valor doble dels gols a camp contrari.

Una anècdota si es compara la xifra d'errors amb la d'encerts, però una llosa per a un futbolista que és conscient que, si ell falla, la pilota acaba gairebé sempre al fons de la porteria.

Però les estadístiques del porter de Gavà d'aquesta temporada no són tan bones, sobretot si es comparen amb les quatre anteriors -en què va adjudicar-se el Zamora-. Des que va començar el curs 2012/13, Víctor Valdés ha disputat 24 partits oficials (comptant la Lliga, la Supercopa d'Espanya i la Champions) i ha encaixat 28 gols, més d'un per partit.

És una situació inèdita per a ell. Mai fins ara, des que va fer el salt al primer equip, no havia rebut més gols que partits disputats. "Quan encaixes un gol és una tortura, sempre penses que podries haver-hi fet alguna cosa més", explicava el porter fa uns mesos en una entrevista al diari El País .

El percentatge de gols d'aquesta temporada és d'1,17 per partit, lluny del 0,75 de la temporada passada, i a una distància sideral del registre aconseguit ara fa dos anys. Aquell 2010/11 va completar els 44 partits encaixant tan sols 25 gols: 0,57 dianes en contra de mitjana, el seu millor registre en un curs futbolístic. Ni tan sols en el seu primer any com a porter titular del Barça els números van ser negatius: Valdés va jugar 19 partits i va encaixar 18 gols en contra.

El porter de Gavà s'ha adjudicat cinc vegades el trofeu Zamora com a porter menys golejat de la Lliga, i les quatre últimes temporades de manera consecutiva. Aquest any, però, el repte és francament difícil d'assolir.

"El que ha aconseguit Valdés no ho ha aconseguit cap altre porter en la història del Barça -explica Miguel Reina, que va ocupar la porteria blaugrana del 1966 al 73-. No només ha hagut de fer de porter, sinó que ha necessitat adaptar-se a un nou estil de futbol, molt diferent de la meva època. Abans els porters només rebutjaven la pilota. Ara ha de jugar amb els peus i hi ha moments del partit que sembla que jugui de lliure". L'exblaugrana té clar que és el futbolista idoni per la manera de jugar del Barça.

Un possible canvi d'aires

El contracte de Víctor Valdés amb el Barça s'acaba l'estiu del 2014. Ahir va dir que la seva renovació no el "preocupava", tot i que va deixar oberta la porta a un possible canvi d'aires per "conèixer altres cultures i altres tipus de futbol". No era pas la primera vegada que ho comentava. En conferències de premsa anteriors havia valorat la possibilitat de continuar jugant algun dia lluny del Camp Nou. "La porteria del Barça és la més complicada de totes, i ja fa molts anys que aguanto la pressió", comentava el futbolista, que acabarà el contracte actual quan tingui 32 anys.

Mentrestant, Valdés continuarà sent el titular indiscutible d'una de les porteries més qüestionades del futbol. Un debat etern que ni tan sols ell ha pogut esquivar.