DES DE LA CASTELLANA

Les curioses decisions de Zidane

La temporada del Madrid a Europa ha començat en la mateixa línia com la van acabar el curs passat

No és gaire habitual en els últims anys veure el Madrid perdre a Europa. Però la realitat és que la temporada passada es va acomiadar golejat a casa contra l’Ajax 1-4. I aquesta ha començat en la mateixa línia, atropellat pel PSG en la primera jornada. Dues derrotes contundents i consecutives. D’acord, amb uns quants mesos entremig. Però justament això encara ho fa més preocupant, perquè no ha canviat pràcticament res. Al contrari: jugadors que semblava que ja havien de passar a la història, com Bale o James, ara són titularíssims i gairebé els més destacats.

D’acord que en tots dos partits hi faltava Sergio Ramos, però el problema del Madrid va més enllà d’una baixa puntual. Els blancs no han començat amb bon peu ni a la Lliga ni a la Champions. A la competició estatal s’han enfrontat als quatre últims classificats de Primera que no van baixar la temporada passada. Han empatat amb el Vila-real i el Valladolid a casa i han guanyat el Celta i, patint i demanant l’hora, el Llevant al Bernabéu. I a Europa, ja ho sabem. A això hi hem de sumar que venen de no guanyar res i de quedar a 19 punts del campió, el Barça. Semblava que seria un estiu de canvis i revolucions. Però no. Juguen gairebé els mateixos, i el gran fitxatge, Hazard, està molt baix de forma. Però el pitjor és el que els espera ara. Diumenge juguen al camp del Sevilla, on no guanyen des del 2015. El següent desplaçament és contra l’Atlètic de Madrid, que els en va clavar set a la pretemporada. I acaben el mes d’octubre al Camp Nou, on l’any passat els en van caure cinc. Ja es poden calçar.

A més, tot barrejat amb un ambient que comença a estar força deteriorat. Ja vam dir que la relació Florentino-Zidane s’ha refredat molt amb el tema dels fitxatges. I el joc i els resultats no estan ajudant el francès. Ni les seves decisions allunyades de les idees del president. Com la de no confiar en Vinícius, la nineta dels ulls de la cúpula. O un detall que no és menor: donar festa als jugadors l’endemà de l’ensopegada a París. Ancelotti explica en les seves memòries que un dels motius que l’acomiadessin del Madrid va ser precisament aquest, que no sumava prou hores d’entrenament i Florentino li va cridar l’atenció: no es pot recompensar els jugadors després d’una derrota.

I, per rematar-ho, Zidane fa una roda de premsa carregant contra els jugadors i la seva manca d’intensitat. Fins i tot n’hi ha per pensar malament. Si jo volgués que em fessin fora del Madrid faria el mateix: que Vinícius no fos titular, donar festa als jugadors i criticar-los públicament. Massa rebuscat. O no.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF