Publicitat
Publicitat

COPA DEL REI

Mentre l'afició blaugrana està decebuda, a Madrid celebren l'1-1 com una victòria

El culer ja no es conforma amb un empat al Bernabéu

Fa tot just una dècada, els seguidors del Barça celebraven un empat al Bernabéu com un acte d'heroïcitat, i es desfeien en elogis cap al seu club. En canvi, ara un empat a Chamartín es veu com un resultat més aviat discret, per més que doni avantatge als blaugranes de cara a la tornada de semifinals de la Copa. Tot el contrari dels seguidors del Reial Madrid, que al mateix estadi van celebrar aquell marcador contra un rival que en els últims anys s'ha convertit en la seva bèstia negra, i que només han pogut guanyar dos cops en els últims dinou partits (10 triomfs culers i sis empats).

"Aquesta actitud té a veure, d'entrada, amb les expectatives generals dels culers. El Barça té el costum de guanyar, i el dia que no ho fa, ho veuen com un endarreriment -explica Lluís Sáez, sociòleg i professor d'Esade-. És una qüestió antropològica, i passa en tots els àmbits. Com quan de sempre has pujat per les escales i un dia passes a poder-ho fer amb l'ascensor. Després, el dia que està espatllat, ho veus com un problema. Perquè ens costa acostumar-nos-hi per l'efecte record".

Sáez trasllada aquesta situació al futbol, i al cas concret del Barça. "La moral culer està tan elevada, i les expectatives amb el Reial Madrid són tan altes, que esperes que el Barça els guanyi per sistema. Ha passat últimament, i quan empates sembla poca cosa".

L'abril del 2003, en canvi, tot era ben diferent, sobretot per la situació esportiva que vivien tots dos clubs. Els blaugranes arribaven al clàssic de Lliga, ben entrada la segona volta, gairebé més a prop del descens que no pas d'Europa. El Barça havia canviat l'entrenador (Antic havia substituït Van Gaal), i l'equip va ser capaç de sumar un empat a un.

Aquell dia els culers van celebrar el punt, que els servia per reivindicar-se i també per aturar un Madrid que, malgrat tot, acabaria guanyant el títol de Lliga. "La millor imatge", "punt molt valuós" o "esforç i ofici" són alguns dels conceptes que va utilitzar la premsa escrita per definir el partit.

En canvi, l'empat de dimecres es va veure com una "oportunitat perduda", "poc premi", que el Barça havia "perdonat" i que li havia "faltat punteria". Unes valoracions que són totalment contràries a les que es fan des de Madrid, on valoren l'empat a la Copa com un gran resultat, sobretot tenint en compte les nombroses baixes que tenien.

Per Lluís Sáez, aquest canvi es produeix per les expectatives d'abans del partit, però també per com es va desenvolupar. "Si un examen el preveus difícil i l'acabes aprovant, t'enduus una alegria. Traslladat al futbol, com que el Barça domina i s'avança però acaba empatant, fa la sensació que el Barça mereixia més i que el Madrid s'ha salvat".

Canvi generacional

Malgrat l'empat -ensopegada per alguns, resultat excel·lent per uns altres-, són èpoques de bonança al Barça, tant de joc com de títols. I la fam per mantenir aquest ritme de vida fa que ja no es tingui por de cap rival, ni tan sols del Reial Madrid. "És un canvi generacional", diu Lluís Sáez, que atribueix aquesta actitud a la nova fornada de barcelonistes que han crescut amb un club guanyador. "He detectat que les generacions més joves estan molt més confiades, tenen la moral molt alta i moltes expectatives, perquè la tendència general és la victòria".

El sociòleg afirma que aquesta actitud topa amb la dels culers que són més grans i que tenen "sensibilitat en els moments crítics d'un partit o en la trajectòria". D'aquesta manera, mentre uns tiren la tovallola després d'una ensopegada imprevista, els altres estan segurs de remuntar en el partit següent.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF