L’Espanyol reviurà el somni europeu (2-2)

Barcelona12 anys després, l’Espanyol tornarà a participar en una gran competició europea després d’assegurar-se un bitllet per a la fase de grups de l’Europa League. Els de David Gallego han fet la feina a l'Slavútitx Arena de Zaporíjia (2-2), on han completat el primer gran objectiu del curs: superar les tres rondes eliminatòries. L'empat històric condueix al sorteig de Mònaco i permet als blanc-i-blaus igualar la ratxa d’imbatibilitat europea més gran de la història: els 21 partits de l’Ajax entre el 1994 i el 1996. Si no perd en el primer partit de la fase de grups, establirà un nou rècord.

Per arribar a la següent ronda, però, l’Espanyol primer ha hagut de patir en un partit en què ha viscut un autèntic avís per a navegants. A Europa, cap rival no regala res, per més desconegut que sigui. Ho ha pogut comprovar l’Espanyol a Ucraïna, on tot i la comoditat del resultat de l’anada no ho ha passat gens bé abans d'acabar celebrant un resultat força enganyós. Els blanc-i-blaus, de fet, només han estat millors que el seu rival a les dues àrees, allà on es decideixen els partits. Ha estat el Zoryà Lugansk el que ha començat atropellant un Espanyol poc vistós amb una pressió alta i efectiva que li ha permès disposar de fins a sis bones ocasions en la primera mitja hora de partit. La intensitat dels ucraïnesos ha ofegat els espanyolistes, que tot i sortir amb una alineació pensada per tenir la pilota no l’ha tingut gairebé mai. L’Espanyol ha patit molt per creuar la línia divisòria, perquè l’ofec del Zoryà l’ha obligat a recular un cop i un altre des del mig del camp fins a un Diego López que ha rifat nombroses pilotes, algunes de les quals han acabat en perilloses ocasions locals.

El nerviosisme a la banqueta blanc-i-blava durant el primer temps delatava que l’Espanyol no s’ha sentit còmode, incapaç de donar pausa a un joc accelerat pel ritme dels ucraïnesos, que eren conscients que no els valia cap altre escenari si volien capgirar el 3-1 de l’anada. Han hagut de treballar de valent els dos centrals blanc-i-blaus, Calero i Lluís López, que tot i alguns errors de joventut amb la pilota als peus han tret aigua quan se’ls ha necessitat. El Zoryà ha tornat a demostrar que, tot i la fortalesa física dels seus homes, també té molt de futbol a les cames. L’Espanyol ha sobreviscut com ha pogut durant un primer temps on ha procurat, si més no, fer córrer el seu rival per poder-li fer mal a la segona part, quan aquest acusés el cansament.

L'idil·li europeu de Ferreyra

Els de Gallego necessitaven guanyar metres per espolsar-se la pressió. Per això, superada la mitja hora, el Monito Vargas ha completat una bona diagonal amb un xut que ha acabat en córner. L’ha servit Darder, i Ferreyra, continuant el seu idil·li golejador a Europa, ha fet emmudir l'Slavútitx Arena amb una diana transcendental que l’espanyolisme trigarà en oblidar. Sense saltar gaire, l’argentí ha dirigit un cop de cap inapel·lable a l’escaire. Sisena diana en cinc partits de l’argentí, l’home gol de l’Espanyol en les prèvies europees.

El 0-1 ha donat tranquil·litat als blanc-i-blaus, que han acabat el primer temps respirant una mica més amb la pilota als peus davant d’un rival que no ha deixat de buscar la gesta en cap moment. Tampoc a la segona meitat, quan ha seguit posant a prova la concentració defensiva d’un Espanyol que ha acabat concedint una errada. Una mala passada de Diego López en l’inici de la jugada des de darrere ha propiciat l’empat de Liedniev. L’Espanyol, però, no s’ha posat nerviós, i ha aprofitat que el Zoryà s’ha vist obligat atacar per matar-lo en un contraatac liderat per Roca, que ha regalat una deliciosa assistència a Vargas. El Monito s’ha quedat tot sol davant del porter, però lluny de posar-se nerviós ha amagat amb xutar i ha acabat definint, anotant el gol de la sentència. Amb l’eliminatòria vista per a sentència, l'última hora de partit ha resultat un exercici d’ofici de l’Espanyol, que s’ha relaxat en la pressió i s’ha limitat a protegir-se per contenir els atacs d’un Zoryà orgullós que, tot i tenir l’eliminatòria gairebé impossible, no ha abaixat els braços i ha tornat a trobar premi a la seva insistència amb el 2-2. Rusyn ha retallat Lluís López i ha definit amb un xut creuat. L’Espanyol ha acabat imposant el seu favoritisme davant d’un Zoryà que no ha trobat premi al seu esforç. Amb el xiulet final han arribat les abraçades i la celebració. Els blanc-i-blaus tornaran a viure el somni europeu.