Honor als 120 anys d’història (2-0)

L’Espanyol celebra l’aniversari reforçant el seu lideratge després de derrotar la Ponferradina

L’Espanyol ha celebrat els 120 anys de vida amb un triomf pragmàtic i lluït, a parts iguals, davant d’un Ponferradina (2-0) a qui s’ha enfrontat per primer cop a la història en partit oficial. Els blanc-i-blaus, que han vestit una samarreta commemorativa, han tornat a demostrar que, a Segona, són un equip gran. Un equip que sap quan cal prémer l’accelerador i deixar el partit encarrilat amb dos gols i quan pot contemporitzar, cedir la iniciativa al rival i mantenir-se ferm sense patir. Reforçar el lideratge, el millor regal possible en una data tan especial. 

Decidit a celebrar l’aniversari com cal, amb una victòria solvent, l’Espanyol ha sortit sense gaires contemplacions, posant la directa des d’un inici amb una posada en escena força activa. Pedrosa i Miguelón han tingut un protagonisme força marcat en atac, amb galopades profundes per les seves respectives bandes que han ajudat a tancar el Ponferradina a la seva meitat de camp. La versió més dominadora del conjunt de Vicente Moreno és la que s’espera aquest curs, sobretot a casa, on l’Espanyol està gairebé obligat a vèncer i a convèncer. 

Malgrat el setge local, el bon treball defensiu del Ponferradina li ha permès resistir les empentes blanc-i-blaves. L’Espanyol, tot i ser superior, només ha trobat una escletxa en tot el primer temps. Miguelón ha recollit un gran canvi d’orientació de De Tomás i, després de retallar un rival, ha servit la pilota a Darder, que s’ha tret de la màniga una elegant centrada al segon pal que el punta madrileny ha empès al fons de la xarxa. Quart gol aquest curs d’un De Tomás que ja ha igualat la xifra que va marcar en Lliga el curs passat. 

Manté l’instint golejador un davanter que, de mica en mica, va recuperant la seva millor versió després d’un curs convuls marcat per la manca de confiança que va rebre al Benfica i les successives lesions que va patir en arribar a l’Espanyol. Després del seu gol, els blanc-i-blaus han posat el pilot automàtic i han cedit la iniciativa a un Ponferradina que ha aconseguit trepitjar àrea amb una certa intenció els últims deu minuts del primer temps. El conjunt de Jon Pérez Bolo, però, no ha aprofitat l’avinentesa, ja que no ha sabut generar perill real. 

La sentència arriba aviat

El guió s’ha repetit a l’inici del segon temps, tot i que en un format més concentrat. Només sortir dels vestidors, l’Espanyol ha anat per feina, i ràpidament ha trobat el 2-0 gràcies a Embarba, que ha caçat un refús de la defensa visitant i ha tingut la fortuna que el seu xut l’ha desviat amb el cap Hernando, que ha fet impossible l’estirada de Caro. Després del segon gol, els blanc-i-blaus s’han tornat a relaxar. I aquest cop ho han estat a punt de pagar, ja que el Ponferradina, més decidit, agressiu i valent, ha pogut escurçar distàncies en diverses arribades. Els visitants, però, han topat gairebé sempre amb el frondós bosc de cames que l’Espanyol ha plantat a la seva àrea. La solidaritat defensiva no es negocia en un conjunt que defensivament va molt sobrat en aquest tram final de curs, en què a més compta amb la seguretat que aporta, quan se’l necessita, Diego López. 

L’Espanyol manté el fortí a Cornellà-El Prat, on segueix sense perdre i, sobretot, sense encaixar cap gol després de cinc partits. És, sens dubte, una de les millors notícies en un curs a l’infern en què els blanc-i-blaus no poden comptar amb el suport de la seva afició. El sisè triomf del curs també és per a ells.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF