L'RCDE Stadium continua sent una llosa psicològica per a l'Espanyol (1-1)

De Tomás salva l'empat en un partit força gris contra un Athletic inexpugnable en defensa 

No hi ha manera de trencar el malefici que pateix aquest curs l’Espanyol en Lliga a l’RCDE Stadium, un camp convertit en una llosa psicològica on aquest dissabte tampoc ha sigut capaç de sumar el primer triomf. Aquest cop ha sigut un sòlid Athletic (1-1) qui ha esgarrapat un punt del feu espanyolista en un partit que deixa un regust més agre que dolç per part d’un Espanyol del que s’esperava més. Només a partir del gol de l’enratxat Raúl de Tomás a la segona part, l’equip d’Abelardo ha cregut en les seves possibilitats i ha fet mèrits per aconseguir alguna cosa més. Tercera jornada consecutiva sumant per un Espanyol a qui jugar a casa el segueix ennuegant. Els blanc-i-blaus superaran l’Sporting de Gijón del curs 1997-1998 com l’equip que tardarà més en assolir la primera victòria al seu estadi.

L’Espanyol ha sortit disposat a allargar la bona dinàmica iniciada amb Abelardo Fernández, però ràpidament s’ha adonat que, de plàcida, la visita de l’Athletic Club no en tindria res de res. Protegit per una ferma defensa de cinc, amb tres rocosos centrals, dos potents laterals i, per davant, tres migcampistes, el conjunt de Gaizka Garitano s’ha fet fort en camp propi amb un plantejament molt sòlid i amb poques esquerdes. No han trigat gaire els blanc-i-blaus en comprovar com la presència de Yuri i Capa als carrils suposaria un gran problema, especialment davant de dues bandes protegides per Víctor Sánchez, titular per la sanció de Javi López, i Dídac. Tots dos laterals espanyolistes s’han anat veient cada cop més exigits i superats per la potència física dels carrilers d’un Athletic que ha generat superioritats pels costats, aprofitant que ni Melendo ni Darder els acompanyaven.

L’Athletic ha detectat des d’un bon inici quina era la principal feblesa espanyolista. No ha fet el mateix un Espanyol que, amb la pilota als peus, no s’ha trobat còmode en tota la primera part. Per dins, David López i Marc Roca s’han vist tancats pel trivot visitant, mentre que quan la responsabilitat ha arribat als jugadors que actuaven per fora, especialment Dídac i Víctor Sánchez, l’equip se n’ha ressentit en forma de nombroses i perilloses pèrdues en camp propi. En una acció mal defensada pel de Rubí, l’Athletic ha obert la llauna en un córner on la pissarra de Garitano ha tret petroli. Villalibre ha castigat el desordre defensiu blanc-i-blau.

El matiner gol visitant ha sigut un cop dolorós i inesperat per un Espanyol que començava a conèixer les prestacions defensives d’un Cabrera que, durant els primers minuts com a blanc-i-blau, s’ha mostrat força contundent a l’hora de refusar per dalt i per baix. L’uruguaià també ha participat en la sortida des de darrere, buscant desplaçaments llargs directament cap als dos puntes, que han patit força en les lluites cos a cos amb els centrals bascos. Cabrera, però, no ha sigut suficient per controlar tot el poder ofensiu de l’Athletic, que ha sabut interrompre el joc quan tocava per tallar el ritme en atac dels d’Abelardo.

L’Espanyol, per moments, ha recuperat els pitjors vicis de les etapes viscudes amb David Gallego i Pablo Machín. Pèrdues excessives, una defensa amb forats i un equip massa llarg amb dos davanters desconnectats. El millor per als blanc-i-blaus ha sigut la manca d’encert de l’Athletic amb el 0-1. Perquè Yuri, amb dues arribades molt perilloses, ha pogut originar el segon. Primer ha topat amb el pal i amb Diego López. Després Williams no ha encertat en rematar la seva passada de la mort. L’Espanyol, impotent, ha agraït l’arribada del descans. L’inici de la represa no ha canviat el guió, ja que s’han succeït les imprecisions espanyolistes i l’Athletic ha mantingut l’amenaça en contraatacs i accions a pilota aturada.

De Tomás, l'única amenaça per a l'Athletic

Amb el marcador obert, però, podia passar qualsevol cosa, com ha acabat passant. L’Espanyol, incapaç de fabricar futbol, ha trobat premi en una jugada penjada a l’olla que ha pentinat Calleri i que Raúl de Tomás, atent, ha culminat amb un xut fort des de dins de l’àrea. L’empat del madrileny ha despertat l’RCDE Stadium, que ha tornat a creure amb crits de “ Sí se puede!” Tercera diana en tres partits d’un davanter que continua justificant per què és el més car de la història espanyolista. A la primera part ja havia mostrat en accions aïllades algunes dosis d'un talent de què han pogut gaudir, per primer cop, els espectadors de l'RCDE Stadium. Un davanter intel·ligent fora de l’àrea, tècnicament molt ben dotat, que sap fabricar-se ocasions del no-res i que, dins de l’àrea, té un olfacte molt afinat.

L’1-1 ha arribat poc després que Abelardo sacsegés l’equip amb dos canvis. El primer, Embarba per Melendo, per intentar buscar un perfil natural de banda. El segon, Lluís per un desencertat Víctor Sánchez. L’Espanyol ha aconseguit ficar-se en el partit, però no ha sigut mai capaç de controlar el joc ni de superar una defensa molt consistent. L’Athletic no ha perdut l’ordre en cap moment, i quan ha pogut, ha intentat sorprendre en contraatacs força perillosos. L’Espanyol, conscient de la necessitat de la victòria, ho ha intentat més en un tram final embogit en què Wu Lei ha tingut el segon de cap pocs segons després d’entrar a la gespa. El xinès també ha tingut a tocar el 2-1 en una centrada de Darder al temps afegit que Yeray ha evitat de manera providencial. L’Espanyol ha despertat en els últims minuts, però la reacció blanc-i-blava ha arribat massa tard i de forma insuficient per trencar per segon cop un mur inexpugnable. És el cinquè punt en tres jornades amb Abelardo, però deixa un regust agredolç després d’un partit en què l’Espanyol marxa amb la sensació que s’hauria d’haver llevat molt abans. 

EDICIÓ PAPER 29/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF