Esports 15/09/2019

La banqueta de l’Espanyol fa el miracle a Ipurua (1-2)

Dos gols en tres minuts de Ferreyra i Granero donen el primer triomf a la Lliga

Roger Requena
3 min
La banqueta de l’Espanyol
  fa el miracle a Ipurua

BarcelonaEn un dels contextos més difícils, quan perdia amb un joc preocupant, l’Espanyol va demostrar ahir a Ipurua que està viu amb una remuntada (1-2) que bé es podria considerar un miracle tenint en compte el que s’havia vist al camp durant els primers 75 minuts. Quan gairebé ningú creia en una possible una gesta, l’Espanyol va trobar un aliat que no l’acompanyava des de feia gairebé vuit mesos: l’aportació de la banqueta.

Des del 27 de gener, quan Rosales va marcar un gol en els últims minuts contra el Reial Madrid, cap jugador blanc-i-blau anotava una diana entrant al camp amb el partit començat. “Per això hi ha els que entren de fora, per sumar i canviar el partit. El treball de l’equip i de tothom també desgasta”, va assenyalar David Gallego, que va encertar amb els tres canvis. Vargas va servir la passada del primer gol a Ferreyra i Pedrosa li va regalar el segon a Granero. Dues assistències i un gol en tres minuts per trencar els esquemes d’un Eibar que va quedar mentalment tocat al veure com deixava escapar un partit que ja tenia a la butxaca. I, el més important, per estrenar els comptes de l’Espanyol pel que fa a victòries i gols en Lliga aquest curs. Tres punts que donen tranquil·litat, però no relaxació, ja que encara queda molta feina per fer.

L’Eibar de sempre

El plantejament dels de José Luis Mendilibar va ser el que s’esperava, però no per això era senzill de contrarestar. Els bascos van atropellar l’Espanyol des del moment mateix de la sortida a la gespa d’Ipurua, on aconseguien la gran majoria de pilotes dividides i vencien en els duels aeris. Gallego va proposar un 4-4-2 amb Calleri i Ferreyra en atac, però els seus dos puntes, massa allunyats de l’àrea, amb prou feines van aconseguir generar perill fins al tram final del partit. El principal problema de l’Espanyol, que es va veure obligat a pensar i a decidir molt ràpidament a causa de l’asfixiant pressió de l’Eibar, va ser que no va saber governar el partit al mig del camp. Entre Víctor Sánchez i Roca (17 cada un), Darder (14) i Melendo (10), els quatre migcampistes titulars, només van completar 58 passades bones. Contra el Granada, els mateixos jugadors en van fer 214, gairebé quatre cops més. Veient aquestes xifres, és lògic que els blanc-i-blaus marxessin d’Ipurua perdent la possessió (41,6%, la xifra més baixa de la temporada) i amb un preocupant 56% d’encert en la passada.

L’Espanyol sabia que en aquest partit la pilota aniria gairebé més estona per l’aire que arran de gespa. L’Eibar necessitava ben poca cosa per arribar a l’àrea amb un guió que se sap de memòria: canvi d’orientació des de la defensa, pilota en profunditat a la banda i centrada a l’olla. L’Espanyol, durant els minuts en què va haver de patir, va fer una cosa bé: resistir. Ho va aconseguir durant una hora, fins que Ramis va desviar amb el cap una precisa falta lateral servida pel xilè Orellana. Era la primera rematada entre pals de l’Eibar, que abans havia avisat amb dos intents desviats de Charles i Enrich.

Amb l’1-0, David Gallego va moure fitxa. Primer va donar entrada a Vargas i a Pedrosa en substitució dels desencertats Roca i Melendo, que no van viure la seva millor tarda en un escenari que els és poc propici. L’entrada dels homes de refresc va canviar el partit del tot, ja que va aportar a l’Espanyol dos ingredients que havia trobat a faltar: el vertigen i la capacitat de desequilibri. L’argentí, que havia tornat de la sub-23 a finals de setmana, va regalar una sensacional passada a l’espai a un Ferreyra letal a l’àrea. Després d’una rematada forçada, va cantar gol i va demanar el canvi per una lesió a la musculatura isquiotibial de la cama esquerra. En el seu lloc va entrar Granero, que només va haver d’empènyer una passada de la mort de Pedrosa. “Portava un mes aturat i tenia ganes de saltar a la gespa. Ho necessitàvem per animar-nos. L’aturada ha servit per millorar l’aspecte físic i s’ha vist que no hem deixat de competir”, va dir el lateral, que s’estrenava en aquesta Lliga després de recuperar-se d’una lesió muscular. L’Espanyol va situar en 346 el nou rècord de minuts sense marcar en un inici de Lliga (va superar els 283 del curs 1945-46), però va demostrar que està viu.

stats