Les trompades del Getafe apaguen la llum de l’Espanyol (3-0)

BarcelonaL’Espanyol va quedar-se a les fosques a Getafe, on va sumar la tercera derrota consecutiva del curs (3-0), sens dubte la més contundent, en el partit més gris d’aquest curs. Una trompada dura per un equip que necessita recuperar-se anímicament d’una ratxa francament negativa. Les baixes de Sergio García i Marc Roca van condicionar la proposta de Rubi, però el cert és que el pla del maresmenc no va sortir gens bé en un escenari on cal anar preparat físicament i psicològicament. Jugar al Coliseum Alfonso Pérez implica estar preparat per un partit de trinxeres, amb moltes dificultats per generar ocasions i interrupcions constants, tant per faltes per una apagada de llum que va obligar a aturar uns segons el partit. L’Espanyol desitjaria que no s’hagués reiniciat, ja que va tot el que va venir després van ser errades defensives.

La primera, d’Óscar Duarte, que va passar-se de frenada a l’hora d’intentar defensar una passada llarga de Damián que Jorge Molina va controlar sense oposició. Amb un revers perfecte, l’atacant va definir a gol. Menys de deu minuts després, va ser una imprudència d’Hermoso, que va intentar tirar un túnel a Arambarri sent l’últim home, qui va regalar el segon. El jugador del Getafe va recuperar la pilota i va encarar plàcidament Diego López abans de regalar el gol a Mata, que va resoldre a plaer. L’Espanyol, que abans dels gols havia tingut ferms problemes per apropar-se a l’àrea rival, no va tenir cap tipus de capacitat de reacció. Tot el contrari: els ànims de l’equip van recordar més als del curs passat que als de l’actual.

Els blanc-i-blaus van tenir més pilota a estones, però sense fluïdesa a partir del mig del camp, la seva proposta resulta estèril. El canvi de peces a la defensa i el mig del camp es va notar en el ritme amb la pilota, i cada cop que creuava la línia divisòria, els seus atacs eren precipitats o incomplets. Dos casos representatius són Piatti i Hernán, una ombra dels jugadors que van ser. Els seus atacs eren sempre amb inferioritat, i sense capacitat per desbordar és impossible trencar la defensa de Bordalás. Amb ells imprecisos, el Panda va quedar-se totalment aïllat. El Getafe ho va aprofitar, i amb el 2-0 va buscar el tercer: Antunes el va trobar en una cursa en solitari on va provar un xut que va desviar el cos de David López. L’esbroncada de Diego López als seus defenses, exigint-los major intensitat, ho deia tot. El rostre de Rubi, seriós i capcot, també. L’Espanyol ha perdut el somriure en el pitjor moment possible: en una setmana on necessita remuntar al Cadis i on rep el Barça a Cornellà.