JOCS OLÍMPICS

Els esports amb aspiracions olímpiques topen amb el COI

El karate, el beisbol, el futbol sala i l'hoquei patins viuen diferents etapes en el camí olímpic

Tòquio 2020 i París 2024. També Rio 2016. Les dues pròximes cites olímpiques, i també l'última, s'emmarquen dins de la coneguda Agenda 2020. L'estratègic full de ruta per al futur del moviment olímpic, establert l'any 2014 a Mònaco, aporta 40 recomanacions per encaminar l'esdeveniment esportiu cap a una societat més sostenible, global i jove. Sota el lema 'L'esport té el poder de canviar el món', el Comitè Olímpic Internacional (COI), òrgan encarregat de gestionar les activitats del moviment olímpic, basa el seu programa en fer evolucionar aquest esdeveniment. Arran de la gran solidesa financera i les altes xifres d'audiència, el COI va decidir començar a fer canvis en els criteris de selecció de disciplines olímpiques i en l'estructura de les competicions. 

Els Jocs Olímpics se citaran d'aquí poc més d'un any amb la ciutat de Tòquio enmig de la disbauxa generada pel desconcert que provoquen els criteris d'elecció de disciplines i proves esportives que n'han de formar part. Després de la reforma del COI envers el número d'esports establerts dins de l'olimpisme, els criteris van patir una sèrie de canvis de cara a la cita japonesa. El surf, l'escalada, el karate, l''skateboard' i el beisbol, de la mà del softbol, seran les novetats. Tot i aquestes incorporacions a petició del comitè organitzador japonès, el karate i el beisbol/softbol no tindran continuïtat en la següent edició, a París l'any 2024.

El COI, a la 127a sessió celebrada a Mònaco fa més de cinc anys, va establir modificacions en l'estructura a seguir per dictaminar les disciplines olímpiques. Des d'aleshores, el comitè es basa en un total de proves, no en els esports. Per tant, el número de disciplines és variable, mentre que el de competicions és fix (310 a Tòquio).

Els criteris del COI

La inclusió d'una nova disciplina esportiva dins del tradicional marc olímpic no és gens fàcil. El COI presenta un seguit de criteris bàsics per poder presentar un esport com a futurible esport olímpic, tot i que, en molts casos, la decisió final depèn únicament i exclusiva de la votació del consell executiu. Per tant, des del COI s'estableixen uns patrons obligatoris.

En primer lloc, l'esport que pretengui ser nova disciplina olímpica ha de tenir el suport d'una federació internacional. Seguint el que es coneix com a 'carta olímpica', el COI revisa si l'esport en qüestió està dins del marc del Codi Mundial Antidopatge; la majoria, però, ja han aplicat aquesta fórmula. Un altre requisit a tenir en compte és la popularitat i la pràctica. És primordial que aquest esport es jugui, pel que fa als homes, en 75 països de quatre continents, i, pel que fa a les dones, en 40 països de tres continents.

En aquest procés de selecció també hi entren les premisses específiques del COI, és a dir, aquelles que fan referència als codis ètics, als plans estratègics, a la igualtat de gènere, a l'edat dels esportistes, a l'audiència o al finançament. Com a últim pas en el camí per ser olímpic, s'ha d'aprovar la proposta, set anys abans de la celebració dels Jocs del debut, al consell executiu del COI.

El karate, el futbol sala, l'hoquei patins o el beisbol són algunes de les disciplines que més perjudicades s'han vist pels criteris del COI. Per la seva incapacitat d'assolir la participació en uns Jocs o per la seva impossibilitat de mantenir-s'hi. Quatre disciplines amb una gran popularitat a casa nostra, a excepció del beisbol, s'han vist afectades per la remodelació estratègica i pels interessos de les federacions corresponents.

L'aparició fugaç del karate

El cas del karate és el més incomprensible. Amb més de 100 milions de practicants a tot el món, l'esport, que serà olímpic a Tòquio, no ha entrat en el programa de París 2024. La capital francesa ha decidit prescindir d'una disciplina amb gran popularitat, també a França, sense donar una explicació clara al respecte.

Una gran promesa d'aquest esport a Catalunya, Francesca Fàbregas-Eceiza i Araki, es mostra decebuda per la suspensió del karate abans, fins i tot, que hagi pogut debutar en uns Jocs. “Un dels arguments és que el karate no està dirigit als joves. Però per a mi això és una cosa contradictòria, perquè soc jove i a més hi ha moltes més llicències que en molts altres esports olímpics. Està molt bé anar a un Campionat del Món, però les subvencions i la visibilitat que et donen uns Jocs no te les dona res més”, va assegurar la karateka de només 20 anys en una entrevista a l'ARA. A més, l'esportista d'origen asiàtic, classificada entre les 100 primeres del rànquing mundial, va explicar que “per a mi París era l’aspiració que podia tenir a llarg termini". "Mantinc aquesta esperança, potser idealista, però és esperança”, va afegir.

El COI tomba la tradició olímpica del beisbol

En aquesta línia, tampoc ha pogut sobreviure el beisbol, que va acompanyat del softbol. Les dues disciplines, que han recuperat la seva categoria olímpica a Tòquio després d'una absència de dotze anys, no apareixen en les més de 300 competicions i seran substituïdes pel 'breakdance' a París 2024. Una novetat inesperada que donarà entrada a una disciplina que s'estrenarà en una cita olímpica. Aquest cas no ha tingut una bona rebuda entre els membres de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol. Jordi Vallès, president del màxim òrgan d'aquest esport, assegura que "el 'breakdance' és una modalitat que no té una estructura federativa ni a Catalunya ni a Espanya i que, per tant, no hauria de poder lluitar amb esports com el beisbol per entrar al programa olímpic".

Des de la institució catalana més poderosa del beisbol i el softbol, afirmen que la incorporació d'aquest tipus de ball a París 2024 "es pot entendre en el sentit que és una nova forma de dirigir-se als joves i d'atraure al públic espectador d'uns Jocs Olímpics". Més enllà d'aquest fet, Vallès explica que van passar de tot a res en el moment que van saber que París no apostava pel seu esport. "L’any 2018 vam sabem que perdíem la categoria olímpica de cara a París. Va ser un cop molt dur, ja que nosaltres creiem que tindríem alguna possibilitat, perquè el president de la Federació Europea de Beisbol és francès i semblava que s'estava fent una gran aposta de cara a la cita olímpica", comenta. No obstant, segueix confiant en que els Estats Units, país pioner i gran referència d'aquest esport, torni a optar per incloure el beisbol i el softbol a Los Angeles 2028. "Tenim clar que tornarem a entrar", afirma.

A nivell de reflexió, l'exjugador del Futbol Club Barcelona, diu que hi ha les dues vessants crítiques: "La primera, basada en la idea que el COI no té en consideració un esport amb molta tradició olímpica. I l'altra, la que va relacionada amb els inconvenients del nostre esport: despeses per membres de delegació, televisió i instal·lacions".

Les desavinences FIFA-COI impossibiliten l'entrada del futbol sala

Amb una primera experiència olímpica en els passats Jocs Olímpics de la Joventut, celebrats a Buenos Aires el mes d'octubre de l'any 2018, la disciplina que forma part de la FIFA veu complicada la seva futura participació en uns Jocs Olímpics. Més de 6.000 persones, el màxim aforament en la cita de la joventut, van fer costat als jugadors a la final de la tercera edició d'aquest esdeveniment. Aquestes bones xifres van deixar una gran sensació entre els membres del COI i va ser una empenta d'ànim per als fidels aficionats a aquesta disciplina. En aquest sentit, figures com la del president de la Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS), Javier Lozano, són bàsiques per agafar consciència del que necessita aquest esport.

En relació a la primera participació olímpica del futbol sala, Lozano, observador de la FIFA d'aquesta disciplina a Buenos Aires, afirma que "el COI va quedar gratament impressionat per la quantitat de públic assistent i per les grans xifres d'audiència televisiva". "Aquestes dades poden ser positives perquè, en un futur no gaire llunyà, el COI pugui veure interessant incloure el futbol sala en el programa olímpic", ha explicat el tècnic bicampió del món amb Espanya.

El futbol sala compleix tots els requisits imposats pel Comitè, però el fet de formar part de la FIFA no acaba d'ajudar a fer una aposta clara per convertir-la en disciplina olímpica. Enmig de tot aquest enrenou entorn a la inclusió del futbol sala dins de la FIFA, el màxim responsable de la millor lliga del món assegura que "el veritable problema històric que ha tingut el futbol sala és que, al pertànyer a la FIFA, és aquest organisme qui ha de negociar amb el COI. Cap federació o lliga pot fer-ho". A més a més, Lozano ha deixat entreveure la importància dels interessos en la determinació dels esports olímpics. "Després de molts anys i moltes negociacions fallides per interessos que se'ns escapen als que lluitem per aquest esport (tot i que ja ens en podem imaginar alguns), per fi vam aconseguir debutar en el programa del COI el mes d'octubre passat".

D'altra banda, Luis Rubiales, actual president de la Federació Espanyola de Futbol, sempre s'ha mostrat com a ferm defensor de l'olimpisme del futbol sala, sobretot veient que a Espanya més de dos milions de persones el practiquen a diari. Una de les cares noves de l'estructura administrativa d'aquest esport és la figura de l'excapità del Barça Lassa, Paco Sedano. El porter madrileny, actual secretari del Comitè Nacional de Futbol Sala, veu complicat poder entrar al programa olímpic. 

"Cal contextualitzar que el futbol sala és una modalitat esportiva dins del futbol. Només pot anar als Jocs Olímpics un esport per federació; per tant, és complicat eliminar el futbol per donar entrada al futbol sala. Més enllà d'això, és obvi que hi ha una manca de globalització", assegura Sedano. En relació a una possible federació independent com a via d'accés als Jocs, l'exjugador blaugrana afirma que "la FIFA aporta molts avantatges al futbol sala, tant a nivell logístic com mediàtic i econòmic, però també és cert que un òrgan propi permetria tenir més independència".

Paco Sedano, llegenda del club català, explica que "el COI s'està adaptant a l'evolució de l'esport i al reclam social, cal donar-li temps perquè pugui valorar si el futbol sala pot entrar al programa olímpic". Deixant clara la seva il·lusió per assolir la categoria olímpica, el de Móstoles diu que "cal tenir tenir totes les potes de la taula en ordre, sinó no s'aguanta".

L'hoquei patins, amb el somni de debutar

L'últim cas és el de l'hoquei patins. L'esport va ser considerat d'exhibició en els Jocs Olímpics de Barcelona 92 i va ser tot un èxit. Tot i això, la falta de popularitat per complir els requisits específics del COI fa que l'olimpisme d'aquesta disciplina es trobi en un punt mort. Sud-amèrica i Europa són els continents amb més afició, però el desconeixement de l'esport a Àsia i Oceania i l'escassa pràctica a Àfrica no ajuden a poder ser proposada com a futura cita olímpica. A tot això, cal sumar-hi la preferència nord-americana cap a l'hoquei gel, fet que dificulta encara més el progrés de l'esport a nivell mundial.

El Barça és un dels clubs europeus que més aposta per aquest esport. Fundada als anys 40, la secció blaugrana sempre s'ha situat entre els millors d'Europa. Un dels seus puntals en la temporada d'enguany, Pau Bargalló, somnia amb la possible participació en uns Jocs Olímpics, però és realista i ho veu molt llunyà. "L'hoquei està molt concentrat a Europa i no té una influència global. Aquest és segurament el problema més greu que té de cara a entrar al programa olímpic, ja que no compleix el requisit bàsic de ser un esport popular", assegura el jugador de Sant Sadurní d'Anoia. El polivalent jugador català és conscient que potser l'oportunitat ja va passar l'any 1992 i recomana que es practiqui un hoquei més atractiu per poder enganxar els espectadors i poder atraure els membres del COI.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF