El covid-19 remata la precarietat del futbol semiprofessional: de cobrar en B a quedar-se sense res

BarcelonaEl Manel -nom fictici- va destacar a la categoria reina de juvenil, el club li va fer contracte amb el filial i va debutar amb el primer equip a Segona A. Després el van cedir a un equip de Tercera, va fer gols i una bona temporada, però mai més l’ha tornat a venir a buscar el seu anterior conjunt ni cap equip professional. Un representant li va dir que no perdés la fe i que si continuava fent gols a Tercera Divisió podria trobar un equip estranger que li oferís un contracte professional. No comptava amb la crisi del coronavirus, que l’ha enganxat guanyant poc més de 1.000 euros i sense cotitzar. Fa dos mesos que el seu equip actual no li ingressa res i ha anat a treballar d’agricultor. “Vaig sentir que buscaven gent, i mira”, conclou resignat.

El Narcís -també nom fictici- es troba en la mateixa situació que el Manel. Cobrava prop de 1.000 euros en B i, tot i que el seu club ha anunciat que ha fet un ERTO, no se’n pot beneficiar perquè no cotitzava. De moment fa dos mesos que no guanya res i va tirant amb el que té estalviat, cosa que no pot fer el Juan -també nom fictici-, que aquest estiu va arribar de l’Amèrica del Sud sense res a sobre per provar sort en el futbol català. Un conjunt de Tercera Divisió el va fitxar per uns 500 euros al mes -també sense cotitzar- i el lloguer d’un pis, on viu amb dos companys més de l’equip. Des que es va aturar la competició, el club no li paga el sou que van acordar de manera verbal i li dona alguns diners de sotamà per almenys poder comprar menjar i quatre coses de primera necessitat. Tot i això, té clar que l’any que ve, si el club li dona l’oportunitat, renovarà. “El meu somni és jugar a Europa”, repeteix el Juan il·lusionat, que no es rendeix i veu la Tercera Divisió com un trampolí a l’elit.

Des que es va suspendre la competició desenes de futbolistes del món semiprofessional, que en condicions normals ja es troben en una situació laboral irregular i sovint no cobren al dia, estan desemparats. Ara bé, cada vegada hi ha més clubs que tenen tots els contractes dels treballadors regularitzats, com el CE Europa. El seu capità, Alex Cano, així ho confirma i explica que ell no percebrà l’ERTO perquè compagina el futbol amb una altra feina però que, en canvi, el seu germà i pitxitxi de Tercera, Jordi Cano, sí que el cobrarà perquè només cobra del conjunt escapulat. Tot i això, els jugadors que, per exemple, guanyen 1.000 euros al mes, no cobraran un 70% del sou a través del subsidi, ja que el màxim de diners a rebre per les hores que treballen és d’uns 400 euros. Els germans Cano esperen tornar a guanyar la totalitat del sou quan es reiniciïn els entrenaments i juguin la fase de play-off.

No sempre són els clubs els únics interessats a no oficialitzar la situació laboral dels jugadors. En el cas del Narcís, per exemple, l’equip li va oferir un contracte legal, però ell va preferir no declarar res a Hisenda, ja que estava cobrant la prestació de l’atur i després pretenia trobar una altra feina a part del futbol. “Alguna vegada que he ingressat diners de dos llocs diferents, Hisenda m’ha fotut una clatellada que m’ha deixat plegat”, raona el futbolista.

Entrenadors i fisioterapeutes

Els futbolistes no són els únics treballadors del futbol semiprofessional que es troben en aquestes situacions laborals. El Josep, un entrenador que es vol mantenir en l’anonimat, va perdre la feina quan es va decretar l’estat d’alarma. “El club se’n renta les mans i tu no pots ni queixar-te”, protesta impotent. Treballa a mitja jornada en una altra feina que també s’ha suspès temporalment, però encara té diners a la guardiola i té l’esperança que a l’agost, quan comenci la temporada següent si el covid-19 vol, ja estigui dirigint algun equip.

L’entrenador també matisa que hi ha pocs jugadors de Tercera o Primera Catalana que depenguin exclusivament del sou del futbol, però assegura que per a la majoria significa una part important dels seus ingressos. “Hi ha molta gent com jo que tenim una feina a mitja jornada perquè necessitem temps per dedicar-nos al futbol, i comptem amb aquests diners”, resumeix.

Els fisioterapeutes dels clubs de Tercera o Primera Catalana sovint també treballen de manera irregular i precària. El Carles -també és un nom fictici- es va graduar com a fisioterapeuta l’any passat i la primera feina que va trobar va ser en un equip de Tercera. Va pactar -també sense deixar res per escrit- deu pagaments de 550 euros i ara, tot i que continua fent tractaments com pot i recomanant exercicis als futbolistes des de la distància, no cobra res. “M’ho passo molt bé i aprenc molt, però per les hores que faig podria dir que treballo per amor a l’art”, diu mig rient.

Els clubs, sense ingressos

El president d’un club de Tercera Divisió, que tampoc vol fer pública la seva identitat, explica que la majoria dels ingressos que es destinen als sous dels professionals del primer equip provenen de les subvencions, dels socis, de la publicitat i dels patrocinadors, contribucions que per sort ja va cobrar a principis de temporada. També recorda que ara no ha de pagar ni jugadors ni àrbitres, i té menys despeses en llum, aigua i en el manteniment de les instal·lacions. Ara bé, hi ha molts clubs que també depenen de les entrades o de les consumicions als bars i restaurants del camp de futbol, font de diners que s’ha tallat en sec. A més, s’han deixat d’ingressar les quotes dels jugadors del futbol base, que alguns clubs destinen directament o indirectament al primer equip. En tot cas, el dirigent amb qui ha contactat l’ARA assegura que aquest any encara el podrà trampejar i tancar sense números vermells, però li preocupa el curs que ve: “¿Les empreses ens continuaran pagant la publicitat?”