Els cotxes dels quals ningú volia ser usuari Per arreglar el tren, res millor que un cotxe

Aquest ram no coneix la crisi. Tard o d'hora, tots n'acabem sent clients.

Com a homenatge als temps que el negoci de la mort estava ben viu, a l'Illa Diagonal de Barcelona s'hi pot veure fins dimecres l'exposició Història de l'últim viatge : cinc magnífics carruatges funeraris que ensenyen com els nostres avantpassats van adoptar hàbits funeraris nous a l'hora de transportar els seus difunts fins als cementiris. Entre les carrosses exposades destaca l'Estufa , que va dur les despulles de Prat de la Riba o Santiago Rusiñol, entre altres transports mortuoris voluptuosos dels quals no coneixem cap queixa dels seus clients.

Aquests vehicles formen part de l'exposició permanent que Cementiris de Barcelona té a Montjuïc, i en què també hi ha unitats mogudes per motor, que no van entrar en funcionament fins al començament del segle XX. De fet, la primera en portava un d'elèctric, dubto que per alliberar de la pol·lució el seu principal ocupant.

La Gran Bretanya és famosa per disposar d'una xarxa ferroviària espectacular i, a més, infal·lible. Una clau de l'èxit és el manteniment constant de les seves infraestructures, que donen servei a més de 800 milions de passatgers cada any. Ara Network Rail, que és l'organització responsable d'aquesta feina, ha incorporat 29 unitats d'un vehicle desenvolupat conjuntament amb Iveco per a aquestes tasques.

Sobre la base d'una furgoneta Daily 4x4 de 5,5 tones de pes, que pot dur fins a set operaris i el seu utillatge, hi han aplicat una estructura que permet al vehicle moure's a molta velocitat sobre les mateixes vies per desplaçar-se amb la màxima urgència en cas d'una reparació d'emergència. Un dels esculls que han hagut de superar els encarregats és la frenada sobre les vies molles en cas de pluja, però se n'han sortit amb solvència, tot i que aquesta Iveco té un motor de 170 cavalls i un canvi de sis relacions, una combinació que li assegura prestacions altes.