A cops oberts en la passió de San Mamés
Contra l'Athletic i a la Catedral és impossible jugar un partit que no sigui d'alt voltatge. Sense treva, emocionant. Boig. I èpic, una mica. A la mística històrica dels dos equips i del fet de disputar l'últim enfrontament al vell San Mamés, s'hi afegia la proposta futbolística de Marcelo Bielsa, que no hi entén de pauses ni especulacions. L'entrenador argentí s'ho juga tot a la carta apassionada de fer córrer els seus futbolistes per tot el camp, d'obrir-los i tancar-los com un acordió obsessionat amb la pilota.
Si la capacitat física dels bascos en l'anada i tornada va ser espectacular, també va ser magnífica la resposta del Barça. És cert que a aquesta plantilla, i més quan hi ha Xavi al terreny de joc, se li reclama ser capaç de controlar la possessió per evitar anar d'àrea a àrea, un escenari que l'acostuma a incomodar. Però quan el rival colla tant com ahir l'Athletic, i quan les sensacions no són del tot bones, el més prudent és intentar respondre als cops. I ahir el Barça, ja des de l'alineació, va intentar adaptar-se al context que li oferia San Mamés.
Alexis i Pedro, en vertical
La presència d'Alexis i Pedro en l'onze inicial va sorprendre, perquè tots dos havien sigut titulars contra el Bayern a Munic. Però, per perfil, els dos extrems s'adaptaven més bé a les característiques del partit que no pas Villa o Tello. Ferotges i verticals, el xilè i el canari van acompanyar Cesc en atac per aprofitar els espais que permetia l'Athletic al darrere. Amb Xavi activant Thiago al mig del camp, i dos laterals molt profunds, l'equip va intentar acumular homes a camp rival per inquietar Gorka. Però era difícil completar els atacs posicionals, costava molt no deixar-se anar per l'eufòria i no caure en la precipitació. El Barça no va poder evitar ser un equip llarg. La diferència respecte a altres partits va ser que va sentir-se prou fort per respondre als cops, sobretot quan va entrar al camp Messi. L'argentí, rebent entre línies, va interpretar els espais a la seva manera i va recuperar aquella electricitat en la conducció, aquella espurna en el retall. Aquell olfacte de gol.
Imprecisions inevitables
Per arribar a aquest punt del partit, però, el Barça va haver de patir i superar els problemes en la sortida de pilota. Els bascos, en altres enfrontaments contra el Barça, havien apostat per un marcatge individual que ofegava la circulació de pilota dels blaugranes, que la feia més lenta i horitzontal. Ahir van desplegar un engranatge zonal també molt espès, però menys exigent en els duels home a home. La pressió de l'Athletic era enganxifosa i el Barça va tenir molts problemes per ser precís, sobretot als passadissos interiors. Song va moure's amb confiança entre els centrals i, tot i haver de responsabilitzar-se de molts metres gairebé en solitari, va servir de base, va accelerar les transicions amb conduccions valentes i va intentar connectar amb els homes més avançats.
Quan l'esgotament va suavitzar la pressió basca, el Barça va poder travessar amb netedat el mig del camp i abocar-se a l'atac. L'equip va explotar la mobilitat a l'espai de Pedro i Alexis i l'energia d'un Jordi Alba crescut al final. Només la feblesa defensiva que està minvant la confiança del grup aquest any va espatllar l'última victòria a San Mamés.
