Un conte de por
BarcelonaHi havia una vegada que ens van explicar que la renovació de Leo Messi estava feta i que viurien tots feliços i menjarien anissos. I no fa tant d'això. Però ara, com en els contes, hi ha teranyines gegants en cada cantonada, en cada habitació i calaix i a una notícia dolenta la segueix una de pitjor. Ni s'ha renovat Messi, ni es pot inscriure de moment Eric Garcia, Agüero, Depay i Emerson. S'ha decretat l'estat de ruïna i regna la confusió. El Camelot que venia Laporta s'ha estampat contra l'herència rebuda i fins i tot Koeman admet estar preocupat.
Que l'entrenador en la seva primera aparició pública després de les vacances surti a dir que la plantilla haurà de rebaixar-se el sou en lloc de parlar del sistema, que no aposti per la continuïtat de Griezmann ni s'emporti Ilaix Moriba a la pretemporada fins que no signi amb les condicions que el Barça li pot oferir, serveix per mesurar el desastre. Que tothom sàpiga també que el club està en fallida no ajuda a vendre jugadors per quadrar la massa salarial. I que la situació, a més, sigui impossible d'amagar o de disfressar demostra la magnitud de la tragèdia.
Al final, tots tenim la sensació que sortirà: Messi renovarà per molt fanfarró que es posi Tebas –el seu producte amb Messi es ven millor– i tots els fitxatges seran inscrits. Però la qüestió és a quin preu i amb quins danys col·laterals. Si es ven Griezmann perquè és l'únic pel qual es pot aconseguir pasta i el recanvi és el Kun, un jugador de 33 anys que es va perdre la meitat de la temporada passada perquè les lesions se li acumulen, hi haurà un problema. De qualitat, concretament. I per caminar per casa, per la Lliga, serà entretingut perquè el nivell del Reial Madrid és similar, però aquest projecte no té la pinta de l'equip competitiu que Messi demanava com a condició per seguir; el de no fer el pena per Europa. I no serà culpa de Koeman, que sembla resignat a l'això és el que hi ha, ni de Laporta perquè això és el que té.
Entre el límit salarial, l'equilibri amb el pressupost i la freda revelació que, com passa en els terrorífics contes infantils, la veritat és molt més macabra del que Laporta s'imaginava, el capítol final el signarien els germans Grimm. Ho va resumir el nou vicepresident econòmic Eduard Romeu en l'assemblea de socis: “Cada paper que aixequem, sorpresa que ens emportem”. Dels Hi havia una vegada amb final feliç d'acabar menjant anissos no hi ha ni rastre. El conte és de por.
