El club de les segones oportunitats
Aquesta columna no serà la que havia de ser. El tema serà el previst, però la intenció, molt diferent. Quan ja tenia l’article contra el fitxatge de Loren Morón pràcticament acabat, es va confirmar que seria jugador de l’Espanyol la temporada vinent. La meva oposició es basava en els seus famosos i desgraciats tuits de fa deu anys. Uns tuits que potser hauria perdonat si es tractés d’una gran figura, perquè la meva ànima futbolística no és prou pura. Però entre els tuits i els pocs gols, la meva opinió era clara: calia buscar una opció millor. Aquest és el meu punt de vista, la meva opinió. Sense cap pretensió de veritat absoluta i des de la convicció que la realitat és complexa i puc estar equivocat. Això sí, en la mesura que puc, explico –en això i en tot– els meus arguments per fer-me entendre i, òbviament, per –en la mesura de les meves possibilitats– influir en les decisions de qui les ha de prendre.
Ja he fet tard per influir. Aquest article surt els dijous i Loren Morón va signar dimecres. Per tant, ja no puc fer res per evitar que vesteixi la blanc-i-blava. I, en bona mesura, els seus èxits seran els nostres èxits. Anar contra aquest jugador, xiular-lo, perjudicarà l’equip. No ens ho podem permetre.
Però més enllà de l’argument més interessat, també puc fer una revisió crítica de les meves raons. Ahir Loren es va disculpar per aquells lamentables tuits i va assegurar que no s’hi identificava. El Loren de 27 anys renega de moltes de les coses que deia i feia el Loren de 17. Segurament, tots tenim coses de les quals penedir-nos. Especialment de les que va fem quan érem tan joves.
Jo vull un Espanyol compromès amb coherència amb uns valors bàsics. No des de la retòrica, com hem vist ben a prop. Que sigui capdavanter en la lluita que des del futbol s’ha de fer contra xacres com el racisme, l’homofòbia o el masclisme. Això, segurament, no és incompatible amb el club de les segones oportunitats. Donem-li a Loren aquesta segona oportunitat. Això sí, el seu comportament haurà de tenir un afegit d’exemplaritat. Oblidem el passat fins que el present ens el regurgita.
De tota la polèmica sobre aquest fitxatge em queda el regust amarg sobre una qüestió. Entenc l’argument del pas dels anys. Tant, que a fets consumats, l’he fet meu. Però hem pogut comprovar novament que tenim una minoria de seguidors més a prop dels valors dels tuits de Loren de fa deu anys que dels del Loren de la roda de premsa d’ahir. I a aquests ja els hi hem donat massa oportunitats.
