Barça

Les 3 claus del València-Barça

Encaixar al primer minut complica el panorama d'un Barça que concentra tot l'atac per l'esquerra

El Barça empata a un a Mestalla, en un partit que al València se li posa de cara amb un gol al primer minut de partit, i que Messi empata a la mitja hora. 

Un desajust letal

A diferència de Wembley, ahir a Mestalla el primer cop va ser un 1-0 sobre el qual el Barça va haver d'anar a remolc. Era el pitjor context contra un València que va sentir-se còmode en el replegament i el contraatac. El Barça va quedar tocat pel gol, que havia vingut d'un córner estrany i, prèviament, d'un salt precipitat de Busquets i un excés de basculació col·lectiva, amb Rakitic prioritzant el centre i desatenent la pujada de Gayà.

Els desajustos defensius, en part pels metres que els blaugranes van concedir als llançadors del València, es van repetir deu minuts més i van facilitar les arribades xe, que sempre implicaven dos o tres jugadors (dos en profunditat i un arribador).

La lesió de Guedes va suavitzar el perill del València i va permetre al Barça estabilitzar-se millor a camp contrari.

Atac desequilibrat

L'1-0 va plantejar una dificultat extrema: atacar bé contra un equip ordenat i en bloc baix. I en aquest context, el Barça va aferrar-se a la possessió estable que garantia l'onze amb Arthur, però va encallar-se en el següent esglaó, el de concretar les arribades. Va costar filtrar l'última passada. Va costar carregar la cama i xutar. Va costar trobar profunditat. Va costar inquietar Neto.

El Barça va concentrar el perill en la banda esquerra, amb Coutinho i Alba activats per Messi, però va donar poques solucions a Semedo per guanyar profunditat.

Sense temps per valorar els retocs

Una de les sensacions estranyes que deixa l'1-1 a Mestalla és la falta d'elements revulsius que va tornar a transmetre l'equip. No va ser la frustració de Leganés, però el Barça va repetir un mateix punt de bloqueig. Valverde va esperar fins al minut 83 per fer el primer canvi, que va ser Dembélé per Coutinho. Peça per peça i res que resolgués la assimetria ofensiva per banda esquerra. L'entrada de Rafinha, que sí que podia matisar el rol de l'interior dret, va ser al minut 87, sense marge per alterar la inèrcia. És cert que portava el València fins a l'àrea petita, però no el sacsejava prou.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF