Les 3 claus de la Reial Societat-Barça

Habituar-se a l'estadi

Ho havia avisat Valverde a la prèvia: jugar contra la Reial Societat és complicat perquè Anoeta és un camp "molt difícil", la pilota sempre va molt de pressa i el rival no et deixa temps per situar-te. Des del principi et colpeja, t'exigeix, et reclama que tot surti perfecte. I ahir el Barça va trigar més de mitja hora en situar-se. En habituar-se, com havia demanat el tècnic. Les peces inicials no van imposar el que es pretenia d'elles (que Paulinho baixés les pilotes en llarg i Rakitic agafés la segona jugada, per superar la pressió de la Reial) i van anar a remolc d'una Reial angoixant en la pressió i precisa amb pilota.

Dominar les centrades de la Reial

Sense poder marcar el ritme, el Barça va patir. Era incapaç de trepitjar camp contrari, havia de defensar-se al seu terç i contra aquesta Reial Societat, l'escenari era complex. Amb el 2-0, més. L'habilitat dels locals de moure l'atac de banda a banda va sacsejar un Barça dèbil en les basculacions. La Reial concentrava el joc en la zona de Canales i Odriozola, amb Xabi Prieto deixant-s'hi veure, i des de la dreta centrava. Al segon pal, Willian José i Juanmi van treure els colors a Piqué i Roberto, tous en el marcatge.

Més profunditat i més desmarcatges

La millora del Barça va anar lligada al gol psicològic de Paulinho, però també a la capacitat que va tenir d'obligar-se als desmarcatges a l'espai. Era al que convidava una Reial que volia viure a dalt i ofegar el joc interior dels culers. L'únic refugi era buscar recepcions a l'esquena. Al primer temps van trobar-ho pocs cops els laterals i només Suárez, en l'acció del 2-1 i habilitat per Paulinho, va treure suc.

Al segon temps, Messi va baixar metres per ser ell qui repartís assistències a la carrera dels companys.