Les 3 claus del Liverpool-Barça
L'inici atropellador dels 'red' i la falta de punteria en transició deixa sense reacció els culers
BarcelonaDesfeta total del Barça a Anfield. El Liverpool destrossa el Barça i amb un 4-0 incontestable capgira una eliminatòria que es donava per gairebé superada al Camp Nou. La falta de reacció acaba fent mal a la imatge blaugrana en terres angleses.
Treure el fantasma de Roma del calaix
Sense Firmino ni Salah, i amb l'obligació d'haver de fer quatre gols, la missió del Liverpool semblava impossible. O molt improbable. Però els 'reds' van sortir convençuts que ho farien, tant per la confiança que sentien com per la vulnerabilitat que van olorar en el Barça. L'exemple de Roma va sobrevolar Anfield en tot moment.
![Pressió alta del Liverpool](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La pressió anglesa va ser asfixiant, i el bombardeig a l'àrea, una constant. El Liverpool vivia a camp contrari, i les cames blaugranes van tremolar, asfixiades i sense solució. Ni en curt ni en llarg.
Esperant-ne una de Messi
L'única via per respirar la va trobar el Barça en el tram central del primer temps, quan el xàfec inicial va perdre litres d'aigua. En algun refús, es trobava una possibilitat de canviar el guió i passar d'aixoplugar-se a remar endavant. I tot passava per esperar que Messi cacés alguna transició, superés Fabinho i conduís el contraatac.
Va faltar una dosi de ruptura (Dembélé) i va faltar encert en el remat. Sense trobar el gol, l'energia va acabar-se i el pla del Liverpool va agafar més forma. Se sentia protegit.
Tampoc a la segona meitat es va llegir millor el partit. Les cames ja feien figa i l'absència de desmarcatges alimentava el pas endavant defensiu del rival.
Mané, Van Dijk i la brúixola Klopp
El pla del Liverpool tenia sobretot dos noms: els de Mané i Van Dijk. El senegalès va dominar tots els duels, tant per fora contra Sergi Roberto com per dins, controlant, girant i marcant el ritme dels atacs del Liverpool.
El central va repartir passades i canvis d'orientació aprofitant-se de la feblesa en la pressió dels davanters.
Quan ja tenien la pròrroga a la butxaca, el recurs van ser les centrades i abaixar uns metres el bloc defensiu per rematar el Barça amb espais. Klopp va marcar el tempo en tot moment.
