Les claus de l'Espanyol-Barça

BarcelonaVictòria contundent del Barça per 0-4 davant l'Espanyol, en un derbi que va començar a tenyir-se de color blaugrana a partir d'una falta magistral de Messi que va deixar els blanc-i-blaus sense opcions per la bona feina sense pilota del Barça.

El poder de les àrees

El derbi no s'ha jugat amb les alineacions habituals. Tant Rubi com Valverde van retocar una mica els seus onzes i van matisar els seus plans. L'Espanyol va incloure Víctor Sánchez i Melendo, potser buscant més cames en transició i una opció elèctrica per rebre entre línies i activar el contraatac. Va semblar que era el pla principal dels blanc-i-blaus contra un Barça que va descartar Coutinho, per mantenir Dembélé i Arturo Vidal a l'esquema.

L'opció blaugrana va desajustar l'Espanyol, que va veure multiplicats els focus de perill. Els mecanismes per controlar Messi van acabar sent insuficients perquè el francès va fer mal pel sector esquerre i el xilè complementava bé les pujades permeses a Semedo. En un inici d'àrea a àrea, el Barça va imposar la seva qualitat rematadora.

El compromís defensiu

Més enllà dels retocs ofensius que van funcionar al Barça, la clau del triomf blaugrana es va tornar a escriure des de la concentració defensiva. Beneficiat per la voluntat de l'Espanyol de cuidar la pilota des de la sortida, l'equip de Valverde va traçar una pressió agressiva, amb Suárez i Messi més implicats que uns altres dies.

Marc Roca va ser la víctima perfecta de Rakitic, que es va fer un tip de recuperar pilotes a camp contrari. Des d'aquestes intercepcions, el Barça es va anar sentint poderós i la confiança blanc-i-blava es va anar esmicolant. El còctel d'aquesta dinàmica va dibuixar un 0-2 al marcador que va fer mal a l'Espanyol, que ni trobava seqüència còmoda de passada per iniciar el joc ni podia sortir al contracop. La pressió postpèrdua dels blaugranes va funcionar bé.

Roca i les distàncies

L'inici obert i l'encert ofensiu del Barça va dinamitzar el derbi, que ben aviat es va tenyir de color blaugrana. En aquest context desfavorable, Marc Roca va patir. No va acabar d'interpretar bé les intervencions a la base de la jugada i tot i que va intentar minimitzar el risc de les seves pèrdues, no es va sentir còmode entre Duarte i David López.

La baixa de Mario Hermoso va acabar sent més sensible del que semblava i va curtcircuitar les primeres passades. Quan no tenia pilota, l'Espanyol tampoc va poder dominar els espais centrals com sol fer, perquè entre la línia defensiva i els atacants es va obrir un forat incontrolable. El Barça va saltar fàcilment la pressió blanc-i-blava i va poder atacar amb espais i avantatge. Quan trepitjava àrea era imparable.

Segona meitat descafeïnada

El 0-3 a les portes del descans es va carregar la segona meitat, que pràcticament no va tenir història. El Barça es va ordenar defensivament al seu camp, dibuixant un 4-4-2 que Vidal i Dembélé tancaven per les bandes, i va cedir la iniciativa a un Espanyol obligat a portar el pes però sense fe per treure'n prou profit.

L'amenaça de Dembélé, preparat per contraatacar, sempre va tensionar l'equip de Rubi, que no va il·lusionar ni quan el VAR va valorar l'1-4. Per acabar de rematar la feina, Messi va tancar el derbi com l'havia començat: amb una falta de traca.