Les 3 claus de l'Espanyol-Barça (Copa)
Messi no treu avantatge d'un inici ple de recepcions ofensives i falla un penal que canvia els ànims
Recepcions de Messi a tres quarts
L’onze de Valverde donava tot els galons ofensius a Messi, ubicat en la punta d’atac. Però el Barça no el va buscar a dalt en profunditat, sinó en zones intermèdies, als costats de l’únic pivot que va alinear Quique dins el seu 4-1-4-1 plagat de migcampistes (David López, Fuego, Darder, Granero i Víctor Sánchez).
![Esquema defensiu de l'Espanyol: 4-1-4-1 i bloc mig](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
L’argentí, oxigenat per la feina bruta que li feien per davant Aleix Vidal i Denis contra la línia defensiva periquita, es va fer un fart de rebre entre línies i encarat a la porteria de l’Espanyol.
El Barça arribava còmodament a zones de frontal de l’àrea, però va xutar poc.
L’entrada de Baptistão
En la majoria de moments, l’Espanyol s’esperava en un bloc mig i deixava que el Barça dominés. El canvi de xip blaugrana era bo i no permetia als periquitos consolidar una recuperació i mirar de traçar una acció d’atac. Tampoc de contraatac. Gerard Moreno, sol en punta, estava massa aïllat. Però Quique va moure fitxa al descans i va guanyar metres amb l’entrada de Baptistão, que va estirar l’Espanyol a dalt i li va donar un recurs en transició.
La moral i la frontal
La dinàmica del partit estava canviant. El domini blaugrana del primer temps s’estava matisant des del retoc vertical amb Baptistão i les forces s’havien igualat. Però hi ha un punt d’inflexió clau en el partit: el penal que Diego López atura a Messi i que serveix per encendre els ànims periquitos. Des d’allà, el partit es trava i desapareixen els espais. El Barça no troba la tecla i els canvis (Rakitic per Paulinho, Suárez per Aleñá i Rafinha per Denis) no aporten solucions. D’una acció de frontó a la banda, Marc Navarro va guanyar línia de fons i va filtrar una centrada enrere per a Melendo, descuidat pel Barça.
