Les 3 claus de l'Eibar-Barça

Un quart d'hora de suflé

Ha sigut literal: calia aguantar el primer quart d'hora de l'Eibar per començar a jugar. L'equip local ha sortit amb l'energia esperada, mirant d'ofegar el Barça a la seva sortida amb una pressió altíssima i idees molt clares en atac.

Les primeres cinc accions han sigut cinc centrades a l'àrea.

Mendilibar tenia el que volia, el seu equip instal·lat a l'últim terç del camp i el Barça no podia amagar la incomoditat de veure volar la pilota damunt d'una gespa espessa. El Barça ha sobreviscut i al minut 16 ha respirat.

Sortir de la dinàmica i del carril

L'angoixant intensitat defensiva de l'Eibar feia difícil que el Barça pogués frenar el joc i domar la possessió. Paulinho era una carta per garantir el control de les segones jugades i, a partir d'aquí, tenir clarividència per progressar amb la pilota assegurada.

L'habilitat de canviar l'orientació de Rakitic per Busquets ha donat el primer gol al Barça i ha regalat a l'equip un tram central del primer temps de relativa tranquil·litat. Les pèrdues en zones sensibles, però, han anat complicant després el panorama.

Temptació de córrer, risc de desequilibrar-se

Tot i que el gol l'havia deixat grogui, l'Eibar s'ha vist a la represa un gol per sota en el marcador i ha tornat a accelerar. Mendilibar ha seguit avançant les línies i això deixava uns forats al darrere que sovint també deixaven Messi i Suárez sols per encarar el porter.

Saber que el segon gol estava a una bona seqüència de passades (i més des de la vermella a Orellana) ha relaxat el Barça, que ha mirat de protegir-se del joc directe local per conservar el triomf i minimitzar el desgast. Ha tocat patir fins al 0-2.